Quaresma - XXXII

32 Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles:

--Seieu aquí mentre jo prego.

33 Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, 34 i els digué:

--Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.

35 S'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. 36 Deia:

-- Abba , Pare, tot t'és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.

37 Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere:

--Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora? 38 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.

39 Se n'anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules. 40 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.

41 Va cap a ells per tercera vegada i els diu:

--Dormiu ara i reposeu! Tot s'ha acabat. Ha arribat l'hora: el Fill de l'home és entregat a les mans dels pecadors. 42 Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.

43 Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L'acompanyava un grup de gent armada amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables. 44 El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:

--És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.

45 Tot seguit se li va acostar i li digué:

--Rabí!

I el besà.

46 Ells s'abraonaren sobre Jesús i el detingueren. 47 Però un dels presents desembeinà l'espasa i, d'un cop, tallà l'orella al criat del gran sacerdot.

48 Jesús els digué:

--Heu sortit a agafar-me armats amb espases i garrots, com si fos un bandoler. 49 Cada dia era amb vosaltres al temple ensenyant i no em vau detenir. Però és que s'han de complir les Escriptures.

50 Llavors tots l'abandonaren i fugiren.

51 El seguia un jove, cobert només amb un llençol, i el van agafar. 52 Però ell es va desfer del llençol i va fugir tot nu.

53 Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s'hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. 54 Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati de la casa del gran sacerdot i s'estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc.

55 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per condemnar-lo a mort, però no en trobaven cap, 56 perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. 57 Alguns s'aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació:

58 --Nosaltres vam sentir que deia: "Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d'home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d'home."

59 Però ni així no concordava la seva declaració.

60 Llavors el gran sacerdot va anar cap al mig i preguntà a Jesús:

--¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?

61 Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l'interrogà i li digué:

--¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït?

62 Jesús respongué:

--Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.

63 Aleshores el gran sacerdot s'esquinçà els vestits tot exclamant:

--Per què necessitem més testimonis? 64 Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia! Què us en sembla?

Tots van sentenciar que mereixia pena de mort.

65 Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:

--Fes de profeta!

I els guardes li pegaven bufetades.

66 Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot 67 i, en veure'l allà escalfant-se, se'l queda mirant i li diu:

--Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús.

68 Però ell ho negà:

--No sé ni entenc de què parles.

Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar.

69 La criada el va veure i començà a dir una altra vegada als qui eren allí:

--Aquest és un d'ells.

70 Pere tornà a negar-ho.

Poc després els qui eren allí li tornaren a dir:

--És veritat que ets un d'ells: si fins i tot ets galileu!

71 Però ell es posà a maleir i a jurar dient:

--Jo no conec aquest home de qui parleu!

72 A l'instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d'allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m'hauràs negat tres vegades.»

I va esclatar en plors.