Apòstol

Anem, amic,
no callis ni t'acorvardeixis,
que has de brillar
com foc nocturn,
com a far
en la tempesta,
amb llum
que neix a la foguera de Déu.

Anem, amic,
no et rendeixis ni t'aturis,
que hi ha qui espera,
anhelant, que comparteixis
el que Un altre t'ha regalat.

Encara no has descobert
que ets ric per donar-te a mans plenes?
Encara no has caigut en el compte
de la llavor que, en tu,
creix puixant
fèrtil, poderosa,
i donarà fruits de vida i evangeli?

Anem, amic.
Estima a tots
amb amor únic i diferent,
deixa't en l'anunci
la veu i les forces,
riu
amb el riure contagiós
de les persones felices,
plora les llàgrimes
valents del que afronta la intempèrie
Fins a l'últim dia,
fins a l'última gota,
fins a l'últim vers.
En nom d'Aquell
que va passar pel món
estimant primer.

José Mª R. Olaizola sj