Senyor,
ensenyeu-me a veure darrera de cada persona un germà.
Algú que s’amaga, que posseeix la mateixa profunditat o més gran
que la meva, amb els seus sofriments i les seves alegries.
Algú a qui moltes vegades fa vergonya de presentar-se tal com és.
Que no li agrada presentar-se davant dels altres,
per timidesa
o perquè s’hi va presentar una vegada i no va ser acollit.
Senyor,
feu-me descobrir darrera de cada rostre,
al fons de cada mirada, un germà semblant a Vós,
i al mateix temps completament diferent dels altres.
Senyor,
voldria tractar-los cadascú a la seva manera,
com Vós vàreu fer amb la samaritana, amb Nicodem, amb Pere ....
tal com ho feu amb mi.
Voldria començar avui mateix
a comprendre cadascú dins el seu món,
amb les seves idees i virtuts.
I també – per què no? – amb els seus defectes i manies.
Senyor,
feu que us vegi darrera de cada rostre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada