Pregària en l’aclaparament

Gràcies, Senyor, no pel dolor en si mateix,

no per la boira del pensament,

ni per l’anihilació del sentiment,

no perquè el meu pes m’aclapari

impedint que m’enlairi cap a Tu, fins al Cel,

allà on es nodreixen les arrels del meu cor.

Gràcies, Senyor, perquè en el dolor m’empares,

perquè no cal que et pensi perquè Tu siguis,

ni cal que et sentí perquè Tu m’estimis,

ni em cal pujar fins al lloc del qual Tu ja has baixat.

Gràcies perquè em podes

i perquè redreces les arrels del meu cor

com només Tu saps que em convé

per poder estimar sempre més,

per donar cada cop més fruit,

per fer camí vers la Plenitud.

Amén

Extret de “Pregària virtual”. Escrit per Marta Nin