em torni ressentit i dur,
feu, Senyor, que el cor dels infants em torni la tendresa.
Quan el perill de la vanitat
em torni orgullòs i cregut
feu, Senyor, que l'actitud alegre i desinteressada dels infants em torni humil.
Quan la desesperació per destacar,
em faci agressiu i desconfiat,
feu, Senyor, que la impotència de l'infant em torni la pau.
Quan les coses que tinc
em facin creure'm el que no sóc,
feu, Senyor, que l'alegria desbordant dels infants em faci tocar de nou de peus a terra.
Quan la seguretat en mi mateix
em doni falses seguretats que no tinc
feu, Senyor, que la inseguretat dels infants em faci de nou ser com un infant.
Que a través de les seves alegries, incerteses, equivocacions... naturalitat...
els infants em salvin, Senyor, i pugui ser comptat entre els teus petits.
(MIJAC)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada