A vegades diem:
"És molt cansat estar amb la mainada." 
És cert. I després afegim: 
"perquè cal posar-se al seu nivell, ajupir-se, 
corbar-se, fer-se petit." 
En això ens equivoquem. 
No és pas això el que cansa més. 
És, sobretot, el fet d'haver-se d'elevar 
fins a l'alçada dels sentiments dels infants. 
Haver de tenir molta cura per a no ferir-los. 
Ser capaços d’estimar-los tal com són, 
de creure’ns que són persones 
i de posar-nos al seu servei. 
Veure en ells el rostre de Crist 
i ser capaços de tractar-los com si fossin Déu mateix. 
Això és el que més cansa... 
perquè sovint ens falla la fe en els infants. 
Ajuda’ns, Senyor, a fer-nos petits com els infants 
per ser capaços de donar-nos plenament als altres, 
però sobretot, als infants.
MIJAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada