fins i tot amb més interès que als que es creuen savis o entesos.
Si escoltes els petits, Senyor, escolta'm el que et vull dir:
Sé que sóc ben poca cosa. Ja ho sé.
I que el meu món no compta per a la gent gran.
Pel que em volen fer creure, els adults ho tenen tot,
ho saben tot i fan i desfan a plaer,
i em diuen que són molt feliços essent com són.
Però, saps? Les seves cares no expressen això que diuen
i els veig amb moltes pors i angoixats.
Sempre em parlen des de dalt del seu pedestal,
no em deixen decidir res important,
són els meus protectors i he d'assumir el rol que ells em donen,
i em fan sentir un inútil a casa meva.
Jesús, tu que també vas ser un infant,
dóna'm la força necessària per fer-me escoltar
sense deixar de ser el preferit del teu Regne.
Gràcies, amic Jesús. T'estimo.
(MIJAC)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada