La mainada

Si jo parlés un llenguatge atractiu per a la mainada,
si les meves paraules els engresquessin,
però no els estimés,
seria fals amb mi mateix i amb ells.
Si tingués el do de la simpatia,
i trobés mil maneres de fer-los feliços,
però no els estimés,
no em serviria de res.
Si els repartís totes les meves coses,
però no els estimés,
em trobaria més buit que mai.
Començo a estimar la mainada
quan no els considero inferiors;
quan no busco el meu profit ni el meu prestigi;
quan no els vull fer iguals a mi;
quan no sóc un obstacle perquè puguin viure com a infants.
Els començo a estimar
en la mesura que sé descobrir i valorar les seves qualitats;
en la mesura que, sense amagar-los els entrebancs de la vida,
els faig descobrir tot el que hi ha de bo;
en la mesura que descobreixo en ells el veritable rostre de Déu.

(MIJAC)