SERVEI - 2

ENSENYA’M A SERVIR I ESTIMAR

“..entre vosaltres no ha de ser pas així...” Mt 20, 17-28

Vivim enmig del foc creuat del bombardeig constant dels publicistes, les marques, les modes... Se’ns diu amb què i a què hem de jugar, com divertir-nos, com vestir, què hem de llegir, quina música escoltar. Se’ns diu com hem de viure i quin camí seguir per ser feliços. Som en un món on se’ns assegura que el plaer és més fort que qualsevol altra cosa. i que la teva realització (fonamentada, clar, en les quotes de plaer que puguis obtenir) és més important que el servei; que tot és relatiu, que no existeix la Veritat Absoluta i que de totes les “veritats” que coexisteixen no n’hi ha cap per la qual pagui la pena donar la vida.

Cal seguir aquestes corrents?

¿Serem prou agosarats i valents com per edificar un alternativa fonamentada en el Crist i el seu Evangeli?

Dóna’m, Jesús, la teva llum. Fes-me conèixer la teva Veritat.

Ensenya’m a estimar (com Tu estimes) en comptes d’odiar,

ensenya’m a crear i construir en comptes de destruir i anorrear,

a guarir i consolar en comptes de ferir i furgar més i més en la ferida,

ensenya’m a actuar i comprometrem en comptes de defugir de les responsabilitats i "apoltronar-me" en l’aparent seguretat dels “sofàs” del meu "comodisme",

ensenya’m a cercar més el que uneix que no pas el que separa,

a alegrar-me dels èxits dels altres en comptes de ofegar-me en gelosies i enveges...

Ensenya’m a SERVIR i ESTIMAR

(D’un whatssap del V.G)