Preguem amb Sant Ignasi

Assoleix l'excel·lència i comparteix-la.

L'examen de consciència i la pregària són el millor mitjà per a cuidar l'ànima.

Qui evita la temptació evita el pecat.

De què serveix guanyar el món si al final perds l'ànima?

Viu i treballa com si tot depengués de tu, però tingues per segur sempre que tot depèn de Déu. 

Senyor, sigues el meu guia, condueix-me.

L'amor s'ha de posar més en els fets que en les paraules.

(Sant Ignasi de Loiola)

La llum de l'amor

 

La natura ens mostra moltes coses. 

És molt metafòrica. 

Jesús des de la creu ens va fer molta llum, 

igual que la llum que surt rere d'aquesta soca morta... 

La llum després de la mort.

La llum de l'amor, 

que mai no té posta, 

i que sabem que sempre hi serà, 

com la llum del sol.

Fraternitat

L'estiu és un període de l'any on vivim les relacions de maneres ben diferents. Estem més relaxats pel període vacacional, volem estar propers als que ens estimem... Però en les relacions sempre busquem alguna cosa. Ens hem preguntat mai que pretenc quan em relaciono amb algú?

Des de la revolució francesa que tota la societat està bastant marcada pels seus tres grans valors: igualtat, llibertat i fraternitat.

Amb les relacions ens omplim la boca de la paraula llibertat (tots volem ser lliures i volem que els que estan al nostre voltant siguin lliures). Però quan ho pensem i diem, realment estem pensant tot el que implica la llibertat? (igualtat davant de la llei, igualtat d'oportunitats per a tots, dret a un sostre, dret a menjar...) Per a ser tots lliures caldria que tots fóssim realment iguals. I jo em pregunto, som iguals?

Potser només ens hem quedat amb la paraula llibertat oblidant la igualtat i la darrera, no per això la menys important, la fraternitat. Sense fraternitat no hi ha igualtat en l'amor ni sentit veritable de llibertat. Recorda una mica allò que diu sant Pau als Corintis: "Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran." Igualtat, llibertat i fraternitat, però la fraternitat és el més gran. 

No comença a ser hora, i aquest estiu podria ser una bona ocasió per començar, que els cristians ens entestéssim amb ser fraterns?

Pregària a la Mare de Déu

Oh Maria, Tu resplendeixes sempre en el nostre camí com a signe de salvació i esperança. Nosaltres ens encomanem a Tu, salut dels malalts, que davant la Creu vas ser associada al dolor de Jesús mantenint ferma la teva fe.

Tu, Salvació del Poble Romà, saps què necessitem i estem segurs que proveiràs perquè, com a Canà de Galilea, pugui tornar l'alegria i la festa després d'aquest moment de prova.

Ajuda'ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i a fer allò que ens dirà Jesús, que ha pres sobre si els nostres sofriments. I ha pres sobre si els nostres dolors per emportar-nos, a través de la Creu, el goig de la Resurrecció. Amén.

Sota la teva protecció, busquem refugi, Santa Mare de Déu. No menyspreïs les súpliques dels que estem a la prova i deslliura'ns de tot perill, oh Verge gloriosa i beneïda!

Papa Francesc

Escollim parlar de la vida

El que diem importa. Les paraules són la força més poderosa de la que disposem. Podem optar per utilitzar aquest poder de manera constructiva, construint amb els i als altres o destruint-los duna manera destructiva. Només calen unes poques paraules per fer mal a algú. I aquestes ferides es poden curar, però deixen cicatrius que moltes vegades mai desapareixen. Les nostres paraules tenen un poder enorme amb la capacitat d'ajudar o fer mal, de curar o ferir, d'aixecar o destruir, d'edificar o destruir, d'ofendre o de fer amistat, d'afirmar o d'alienar, de consolar o de criticar.

Les paraules pronunciades als nostres cercles més propers tenen un impacte profund i sorprenent per a la salut i el benestar futurs. És molt fàcil posar veu als nostres sentiments i pensaments; tanmateix, cal control, força i integritat absoluta per expressar-nos d'una manera positiva independentment de la situació en què ens trobem i vivim. Aturem-nos i respirem abans de parlar, sobretot quan estem estressats.

Hem de construir els nostres cercles amb un estímul positiu edificant que prové d'una fe que dona vida i no del trauma, l'ansietat o la por.

Les teves paraulest tenen poder creador, tal com Déu va demostrar quan va crear els cels i la terra amb les seves paraules. Ara, tenim l'autoritat per fer el mateix aquí a la terra.

Contempla el fet que les teves paraules tenen un poder increïble. Tens el poder d'influir i canviar la vida de tothom amb qui comparteixes el teu món... la teva família, els teus amics, els teus veïns i el desconegut que passa. És la nostra elecció utilitzar paraules que inspirin i construeixin o destrueixin i enderroquin. Recordem, un cop dit, les nostres paraules no es poden retractar. Com diu un antic proverbi indi, les paraules són lletres escrites en el vent.

Tria parlar de vida!

Oh Senyor, 

ajuda'm a ser conscient 

de cada paraula 

que surt de la meva boca. 

Ensenyeu-me 

a dir veritats 

que donen vida 

al cor dels altres.

Mira sempre el costat bo de la vida

De vegades algunes coses a la vida són dolentes,
realment poden fer-te enutjar.
Altres coses només et fan jurar i maleir.
Quan la teva vida tremola,
no et queixis, estima, estima, estima,
i això t’ajudarà a que les coses vagin millor.

Mira sempre el costat brillant de la vida.
Mira sempre el costat bo de la vida.
Mira sempre la vida amb amor.

Si la vida sembla com una poma podrida,
si hi ha alguna cosa que has oblidat,
si no recordes riure i somriure, i ballar i cantar
quan et sents com si fossis en un abocador,
no siguis ximple,
no et queixis, estima, estima, estima,
i això t’ajudarà a que les coses vagin millor.

I sempre mira el costat bo de la vida.
Mira sempre el costat brillant de la vida.
Mira sempre la vida amb amor.

Vinga!
Mira sempre el costat brillant de la vida.

Perquè la vida és força absurda,
i la mort no és la darrera paraula,
dona a l'audiència un somriure,
i digues a tothom que l’estimes.

I sempre mira el costat bo de la vida.
Sempre mira el costat correcte de la vida.
Mira sempre el costat brillant de la vida.
Mira sempre la vida amb amor.

Vull preguntar-te, què has de perdre?
Saps, vens del no-res?
Tornaràs al no-res?
Que has perdut Res?
Que has guanyat? 

L’amor i la vida.

Mira sempre el costat brillant de la vida.
Mira sempre la vida amb amor.

(inspirada escoltant  i reescrivint Always look on the bright side of life dels Monty Python)

Som llum, i som interruptor

Som una Església que no vol ser llum, 

perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, 

i amb aquesta llum interior l'Església fa llum.

Hem de ser Església que sigui interruptor,

que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.

I mentre no s'encenguin, 

compartim amb ells la nostra llum,

i il·luminem el món.

(a partir d'un article de Maria del Mar Galceran al Punt Avui del 26 de juny)

I mentre nUna Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.Una Església que no vol ser llum, perquè la llum ja la porta cadascú al seu interior, sinó interruptor que encengui els llums apagats en els cors dels sense nom.