SOLIDARITAT - 1

Valor molt de moda en les acaballes del segle XX i en els inicis del segle XXI. De fet és una paraula de moda, que tothom fa servir. Ens la recorden quan algú està patint molt, ens exigeixen i obliguen a ser solidaris sense saber ben bé que comporta la pràctica i l’experiència de la solidaritat. No podem saber si una persona és solidària a priori. Podem saber que justifica intel·lectualment la solidaritat, que es manifesta, per exemple, entristida davant de situacions en les quals altres persones senten dolor. Però no sabrem si és capaç de tenir actuacions solidàries fins que no hagi arribat a l’acció. De manera que un pot saber perfectament què és la solidaritat, (entén el concepte) pot ser capaç de posar-se en la pell d’aquell altre que pateix insolidaritat, (sent tendresa per aquelles persones que pateixen) però el que és rellevant és que arribi a l’acció solidària. I l’acció solidària demana sacrifici, temps, compromís, i sobretot estimar. No podrem fer camí si no som solidaris. Faríem el camí sols.

EL CAMÍ DE LA SOLITARITAT

Jesús

mestre bo,

ensenya'm el camí per a viure solidàriament.

Ajuda'm a convertir el meu cor dur

en un cor sensible i proper als que sofreixen.

ensenya'm a veure el dolor, el sofriment,

i les necessitats dels altres.

Dóna'm la senzillesa que calgui per a commoure'm

davant l'altre i acudir a la seva ajuda.

Que no sigui mesquí en la meva entrega,

que aprengui a donar tot el que tinc:

les meves coses, el meu temps, el meu esforç

la meva vida sencera perquè altres visquin millor.

Ajuda'm a tenir compassió, que no és llàstima,

sinó solidaritat activa i compromís amb l'altra.

Sentir amb l'altra, pair amb ell,

Remenar-se des de dintre per anar al seu encontre.

Deixar el propis interessos, per atendre el dels altres.

Aprendre a donar, abans que demanar i rebre.

Ensenya'm a ser solidari.

A viure l'amor de veritat i a construir

la justícia i el Regne.

Ensenya'm a compartir-ho tot el que tinc.

Ajuda'm alliberar-me de tot el que em lliga

I m'impedeix ser generós amb els demés.

Ajuda'm a dedicar-hi temps a atendre als que sofreixen

I als que ho necessiten.

Ensenya'm a descobrir el teu rostre en el que passa fam,

o pateix set o fred, o està nu,

malalt o en la presó.

Ensenya'm a veure't en els despullats

que viuen al costat del camí en la nostra societat d'avui.

En els malalts, en els que tenen sida,

en els que es droguen, en los xicots del carrer,

en els ancians que estan sols, en els que no tenen feina,

en els exclosos per la nostra injusta societat.

Ensenya'm a ser solidari compartint el que tinc,

que no és meu, sinó un regal i do teu.

Jesús

Ajuda'm a viure com el samarità

de la paràbola, que va ser capaç de veure al altre

compungint-se, deixar el seu camí,

atendre al despullat, tenir cura del seu restabliment,

ajudar-lo a tenir vida plena.

Mostrar-me el camí i donar-me forces per seguir-lo.

Que la meva fe passi per obres concretes.

Que no que quedi en paraules.

Jesús,

vos que vas viure solidàriament i practicant la justícia.

Ajuda'm a seguir els teus passos i a ser deixeble teu pel camí

de la solidaritat activa i el compromís amb la vida dels demés.

Marcelo A. Murúa

SILENCI, SILENCIS...

Els mestres sempre diuen:

- Procureu que hi hagi silenci; us podreu concentrar millor i la feina us serà més fàcil.

Al pati parlem d’aquest costum que tenen els grans de demanar silenci a totes hores. Uns opinen que és una mania i que, de fet el silenci és impossible. Sempre hi ha soroll. Si no són els cotxes, són les portes que piquen, la música que s’escapa de les cases i els cotxes, i si no les màquines, els nens que criden o ploren, els ocells que piulen i els gossos que borden i els gats que miolen i ...

Un dia li vaig demanar a la mare que m’expliqués això del silenci i vaig quedar-me amb tres idees clares:

1. El silenci és bo per a les persones. Fa que puguem pensar millor i escoltar atentament el nostre cor.

2. El silenci ve de dins. Encara que hi hagi soroll, nosaltres podem estar en silenci, tranquils.

3. Moltes vegades és del silenci que surt la pregària. Per sentir Jesús va bé estar en calma, en pau, en silenci, per tal de poder sentir millor què ens diu, que ens demana.

Jesús, encara que la tele, l’ordinador, els aparells d’escoltar música i d’altres modernitats m’ho posen difícil, procuraré buscar-te en el silenci, en la calma, en la desconnexió.

SILENCI - FES-ME CONÈIXER, SENYOR, LA MEVA FI

Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Salm del recull de David.

M'havia dit a mi mateix:

Vigilaré els meus passos

per no pecar amb la llengua;

guardaré closos els llavis

mentre hi hagi un injust al meu davant.

Em tancava, doncs, en el silenci,

callava sense profit,

i el meu turment s'exacerbava,

el cor em cremava dintre meu.

Però, després que hi he pensat, s'ha encès un foc

i ha parlat la meva llengua:

Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi,

els anys de vida que em queden:

que m'adoni que passo de pressa. (Sl 39,1-5)

SILENCI

Us heu fixat en el silenci que hi ha en un camp de futbol quan el jugador local ha de xutar una falta perillosa o un penal? Us heu fixat en el silenci que es produeix quan es tanca les llums i s’obre el teló? Us heu fixat que quan aneu a fer una cosa important, difícil, el primer que feu és estar en silenci?

Avui encetem un camí, la Quaresma. 40 dies per preparar-nos per la gran festa de la Pasqua. Avui iniciem quelcom important. Així doncs val la pena fer silenci. Escoltar el silenci, perquè aquest silenci és el que ens permetrà entrar dins nostre i escoltar-nos. No ens ha de fer por el silenci, ens ajuda a pensar, ens ajuda a escoltar, ens ajuda a conèixer-nos. Ens ajuda a veure allò que fem bé i allò que fem malament. Ens ajuda a entrar en íntim contacte amb Déu. Ens ajuda a fer pregària. Ens cal fer silenci abans d’emprendre el camí de la Quaresma.

SILENCIS

Comença a ser tard. Tots els sorolls normals es van apagant. Fins i tot la televisió dels veïns, normalment tan sorollosa, acaba el seu quasi insuportable volum. Deixes la revista i vas lentament cap al teu cau. Hi ha el desordre de sempre, especialment sobre la taula. T'asseus a la petita butaca i et preguntes, sense saber massa la raó: “I avui, he tingut algun moment de silenci?”

Primer silenci: al matí en el metro. Has trobat seient, cosa rara. I si bé has hagut d'escoltar alguns comentaris un xic estridents i la cançó de la pena entre l'Hospital de Sant Pau i la Sagrada Família, per uns moments i per dins, ha arribat un breu silenci.

Segon silenci: en acabar la tercera classe. Tothom ha sortit esbravat. T'has quedat al banc, cansat i amb poques ganes de res, i una certa pau ha envaït el teu cor, mig adormida per cert. Res, potser no arriba al minut.

Tercer silenci: el moment del tallat. Quan a la cafeteria senties la màquina escurabutxaques a tota bufa, i la música colpejant, i els crits de la gent, mirant el cafè amorosit de blanc, has tancat els ulls, i has dit interiorment: “Ja ho veus, Senyor, ja soc aquí, com va dir un dia el Tarradellas”. I vingué per uns moments també el silenci.

I fins ara, de nit, ara que sembla que els sorolls han mort, que sents el tic i tac del despertador, indicant que demà serà un altre dia i que ja és més a prop que abans. Ara sí, ara és la millor hora. Llàstima que tinc tanta son. “Bona nit, Déu meu, voldria demà trobar i viure uns quants silencis més que avui”.

SERVEI

En el món en què vivim normalment nosaltres passem per davant dels altres. Nosaltres primer, i després, si hi pensem, ja ens preocuparem dels que tinc al voltant. Realment així es com fem realitat allò d’estima als altres com a tu mateix? Estimar no passa per servir primer a l’altre? Fixem-nos que va fer Jesús en el seu darrer sopar, es va posar de genolls i els va rentar els peus. Es va fer servent dels seus deixebles. Ens va voler ensenyar que primer hem de servir. Sí, és tota una revolució avui fer servei quan tothom vol ser servit. Oblidar-nos de nosaltres per pensar només en els altres. Però el món ens demana que servim. Escoltem-lo en el nostre caminar vers la Pasqua, i sentirem constantment que ens demanem que servim.

EL SERVEI

M'havia de tocar a mi, no podia haver estat un altre, Senyor?

El cert és que tots tenim un càrrec que és un servei per a la classe, és per això que no tinc raons per queixar-me.

Gràcies, Senyor, perquè és una forma senzilla de servir: el meu esforç ajuda els altres, la meva entrega fa que altres puguin fruir de les coses que fem.

Gràcies perquè Tu vas fer el mateix: servir sense ser servit. Gràcies, Senyor.

MARTA I MARIA

"Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué: - Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar." (Lc 10, 39-40)

LA PRIMERA COMUNITAT: TOT AL SERVEI DE TOTS

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d'ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots. Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells.

Ningú d'entre ells no vivia en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, portaven el producte de la venda, i el dipositaven als peus dels apòstols. Després era distribuït segons les necessitats de cadascú. (Ac 4, 32-35)

SENZILLESA - LA GRANDESA DEL SENZILL

A la prestatgeria d’aquell lluminós despatx hi havia exposada una luxosa i brillant ploma estilogràfica de plata dins d’una preciosa capsa de fusta de caoba. Sobre la taula es podia veure un petit llapis groc, amb la punta molt gastada i una mica rosegat.

Era un dia lluminós i la ploma resplendia més que mai. El llapis descansava entre papers i restes de goma d’esborrar.

- No et sents una mica avorrida aquí dalt, sempre igual, sense moure’t mai per res?

- No noi, aquí estic molt bé. Tothom em veu i m’admira perquè sóc noble i elegant. No com tu, que fas pudor a goma i a suor, mig pelat i despuntat.

- Si sóc vellet i estic gastat és perquè l’Andreu em fa servir molt. Sempre que ha de dibuixar o escriure m’agafa a mi. Diu que l’inspiro i que amb mi li resulta més senzill trobar les paraules adequades i els dibuixos li surten més bonics.

- Sí, ja, però jo sóc molt millor que tu. Es veu a cop d’ull.

- Potser sí que tens raó, però jo sé que sóc útil, i quasi que prefereixo ajudar que fer bonic. Si tot féssim com tu, quants dibuixos i poesies s’haurien deixat de fer?

Un floc de neu no pesa res, però molts de junts poden trencar branques d’arbre. Els petits, lleugers i humils també poden canviar el món.

Senyor, ja sé que sóc petit i que poca cosa puc fer contra les injustícies del món; però m’agradaria ser el teu llapis i ajudar-te a escriure i dibuixar un món millor.

SENZILLESA - EL JUDICI FINAL

Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. Aleshores el rei dirà als de la seva dreta: -Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm. Llavors els justos li respondran: -Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

El rei els respondrà: -Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu. (Mt 25, 31-40)