Maig - 31 reptes, 31 regals - Mes de Maria

dimarts 1

Avui és festa, tenim temps. Perquè no t’acostes a un santuari Marià o a una església?

dimecres 2
Maria també és la teva mare, què 3 coses li podries regalar durant aquest mes? Pensa-ho i a intentar-ho!

dijous 3
"Obres són amors i no raons”. Estudia i treballa el millor que puguis i ofereix-ho a Maria.

divendres 4 

Maria és filla de Déu pare, Mare de Déu Fill i esposa de Déu Esperit Sant. Atura’t deu minuts i medita-ho. 

dissabte 5
A Maria també li agrada que li diguin coses boniques. Digues-li a Maria molts cops que guapa que està avui.

diumenge 6

Comparteix el regal que és tenir a Maria com a Mare. Posa-hi imaginació.

dilluns 7

Maria va ser molt generosa dient-li sí a Déu. Llegeix el passatge de l’Anunciació i medita’l.

dimarts 8

Resa-li a Maria una pregària i demana-li força per superar els teus reptes.

dimecres 9

Tingues a prop una imatge de Maria. Mira-la i dona-li gràcies.

dijous 10

Salut pels malalts. Per què no li pregues a Maria per una persona malalta?

divendres 11

Maria és un símbol de Pau. Fes una pregària per la pau al món.

dissabte 12

El dissabte és un dia dedicat especialment a Maria. Ofereix-li una beguda o un menjar que t’agradi molt.

diumenge 13

Avui és la Mare de Déu de Fàtima! Busca i llegeix la història dels tres pastors de Fàtima.

dilluns 14

Fes una pregària pensant en aquells que avui més ho necessiten.

dimarts 15

Fes el possible per avui estar el més ben vestit i guapo, que és noti que som fills de Maria.

dimecres 16

Localitza cinc imatges de Maria i resa un Avemaria davant de cadascuna.

dijous 17

“Alegra’t, plena de gràcia, el Senyor és amb tu”. Avui és un bon dia per somriure, regala-li a Maria un gran somriure.

divendres 18

Ofereix dues coses que et costin i pensa en quan va patir Maria veient a Jesús a la creu.

dissabte  19

La pregària és una gran arma contra el mal. Fes una pregària pel Papa i per tota l’Església.

diumenge 20

Posa una imatge de Maria a la teva habitació i ofereix-li una flor.

dilluns 21

Demana-li a Maria que t’ajudi a escoltar de veritat als amics. Intenta fer somriure a algú.

dimarts 22

Resa un Parenostre i demana-li a Maria que t’ajudi a saber estimar els altres.

dimecres 23

Maria és “plena de gràcia”. Demana-li a Jesús la gràcia mitjançant la penitència.

dijous 24

D’aquí 7 mesos tornarem a celebrar la nit de Nadal. Parla a algú de Jesús.

divendres 25

Maria feia de casa seva la llar de tothom. Imita-la, sigues servicial al llarg del dia amb els que et trobis.

dissabte 26

Atura’t cinc minuts i explica-li a Maria com t’ha anat avui el dia. Com a qualsevol mare, li interessa el que fan els seus fills.

diumenge 27

"Maria, a qui tens el teu fill” Tots som fill de Maria. Avui és un bon dia per parlar bé dels altres i no enfadar-nos amb ningú.

dimarts 28

Al nostre voltant de vegades veiem persones que els hi manca fe. Fes una pregària per ells.

dimecres 29

Jesús quan era nen obeïa a la seva mare, Maria. Intenta avui obeir a la primera.

dijous 30

Intenta avui ser amorós amb Maria. Digues-li totes aquelles coses que t’agraden d’ella.

divendres 31

Últim dia i darrer repte. Avui tries tu el repte que vols fer per Maria.

La platja de les estrelles

Després de la tempesta, la clama. Era una platja, fins feia poc, molt bonica perquè 48 hores abans havia viscut un tsunami. Tot s'havia capgirat. Sorra remoguda, diversos materials i múltiples estrelles en perill de deixar d'existir. Pobres estrelles! Agitaven els seus braços lluitant per a sobreviure. Milers i milers d'estrelles. Algunes palmeres havien sobreviscut al vent huracanat i a l'embranzida de les aigües. Mig ajupides projectaven la seva ombra sobre la platja i sobre una part de les estrelles.

Al bell mig d'aquesta dantesca visió, un home amb molt paciència, anava agafant una estrella, i una altra, i una altra, ... a poc a poc, les ananva deixant a l'aigua, intentant salvar-les d'una mort segura.

Des de lluny, un nen se'l mirava estorat. S'aproximà. Li preguntà què estava fent. "Vull salvar aquestes estrelles. Que segueixin fent la seva vida al mar. Si jo no les deixo morir a l'aigua moriran". El nen digué: "No veus que és impossible que salvis totes les estrelles. Hi ha una immensitat".

Contestà l'home: "Pregunta a les estrelles salvades si el que estic fent té sentit o no".

Era impossible salvar totes les estrelles, però les que tronaven a la vida, al seu medi, estarien ben satisfetes e l'actitud d'aquella persona, ja entrada en anys, que amb gran paciència i delicadesa, sense fer soroll, feia el bé. Com tantes persones anònimes que fan el bé i omplen de sentit la seva vida.

PREGÀRIA PER LES VOCACIONS

Senyor, Vós teniu una crida per a mi;
compteu amb mi per a una missió
i no espereu que sigui perfecte
perquè comenci a caminar.
Per això us cerco en el silenci,
no per aïllar-me del món,
sinó per descobrir en l’oració
com voleu que serveixi els meus germans.
Ensenyeu-me, Senyor, a distingir la vostra veu
enmig de tants sorolls;
que no deixi mai d’escoltar-vos
ni de respondre-us amb la meva vida.
Feu que així, molts a tota la Terra
ens convertim en protagonistes
d’aquesta història única d’amor
que voleu escriure amb mi i amb tots.
Senyor: que guiats per la vostra crida,
i acompanyats per la vostra Església,
ens deixem ajudar per la vostra gràcia,
que tot ho venç i transforma.
Amén.

Per tu i per mi

(sentit de la caritat a l'Índia)

El món de la solidaritat és gratificant per a tots. Aquells que suposadament donen i aquells que suposadament reben alguna cosa.

Per tu i per mi, és un eslògan que ha sorgit pensant sobre el sentit que els hindús donen a ajudar els altres. L'Índia, país fascinant per uns, exòtic per uns altres, dura vida per milions dels seus habitants que es troben en la més estricta precarietat.

Els hindús pobres, els homes vestits simplement amb la dhoti, vestit escàs, poca roba, sobre tot en el cas dels homes, les dones, vestides amb teles de colors, colors que dissimulen la seva pobresa.

Un home molt prim, cabells recollits en una mena de monyo, cabells que fa anys i anys que no es tallen, llarga barba blanca, una carmanyola a la mà esquerra, un pal, que fa de bastó, a la dreta. No li cal posar-se en una actitud de demanar. S'apropa una persona que li omple d'aliments la carmanyola. Avui tindrà menjar per tot el dia. Aquesta bona persona que ha fet el regal, no espera mai que el pobre li doni les gràcies. És ell, que ha donat uns aliments, qui li dona les gràcies, perquè el pobre li ha permès fer una bona acció.

Hi ha voluntaris que fan el bé pensant en salvar el món, quan, habitualment, el voluntari s'enriqueix moltíssim pel contacte amb aquells qui ajuda.

L'important és que tu deixis una empremta en la persona amb qui comparteixes una part del teu temps i, per tant, de la teva vida, i que ella deixi una empremta en tu. El teu cor ha de sentir una fiblada quan et separes d'ella. Serà bo que quan arribi aquest moment de la separació, aquella persona ja no sigui un ésser depenent de tu, com si fos un infant. Serà bo que aquesta persona pugui valer-se per si mateixa. I que et recordi amb amor. 

Ensenya'ns a valorar

Senyor,
ensenya'ns a valorar,
cada dia que se'ns presenta una nova oportunitat.
Ajuda'ns a valorar tant la família com els amics,
l'eduació com la salut,
ajuda'ns a valorar tot això
incluint el que ens sembla insignificant,
com anar a l'escola.
Per tot això, ensenya'ns a valorar.

(N.R)

Lil·liputencs

Estava menjant tan tranquil, amb el cap cap avall, quan, de sobte, sento una veu que diu:

- Vols suc?

Vaig aixecar el cap ... Mare meva! No t'imagines el brick de suc que portava a les mans la monja que m'ho va oferir. Era gegant! No abastava ni amb els braços a agafar-lo, mai he vist res igual. La imatge em va semblar divertidíssima, ja que semblava que la monja que l'oferia s'havia tornat "lil·liputenc" davant de tanta desproporció.

També nosaltres, moltes vegades tendim a portar un brick gegant creient que ens valoraran o acceptaran més, i intentem omplir els nostres braços de mèrits o gestes aconseguides. Anem per aquí, per allà, fem, desfem ... tot a velocitats de vertigen. Ocupades les mans amb semblant brick, no les podem utilitzar més que per a subjectar i evitar que caiguin les nostres seguretats.

Però el teu valor no és a les teves obres, en tot el que pots arribar a fer per agradar als altres. No és l'activitat o els teus mèrits el que et configura. Et configura l'Amor. Et configura aquesta capacitat que tens de posar el teu brick a un costat per passar del "fer" al "ser". Així també podràs deixar que l'altre sigui, que l'altre arribi a allò del que tu li sents capaç.

Crist necessita que tinguis les mans buides, que deixis anar tot allò pel que creus que et fas millor. Les vol lliures perquè sigui Ell el que les utilitzi, perquè puguin gaudir d'estendre una mà, d'ensenyar, de deixar pas a altres ... i així descobrir que no has de lluir res, que ja no has de posar el teu valor en un cartró amb suc, sinó que el teu valor està en que tu siguis el recipient que acull el suc, tu ets el brick! I és Crist el que t'omple amb la seva Gràcia, amb el seu Amor, perquè puguis tenir les mans lliures i així poder repartir el suc de les mil maneres que se't presenten a cada moment.

Avui el repte de l'amor és que tinguis les mans buides, que deixis anar les teves seguretats. I, ja que tens les teves mans buides, usa-les per ajudar a algú a creuar el carrer, a portar unes bosses ... Segur que Crist et posa la situació que necessites per utilitzar les teves mans.

VIU DE CRIST

Urbi et Orbi (fragment)

Jesús ha ressuscitat d'entre els morts.

Juntament amb el cant de l'al·leluia, ressona en l'Església i en tot el món, aquest missatge: Jesús és el Senyor, el Pare l'ha ressuscitat i ell viu per sempre enmig nostre.

Jesús mateix havia preanunciat la seva mort i resurrecció amb la imatge del gra de blat. Deia: «Si el gra de blat, quan cau a terra i mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit » (Jn 12,24). I això és el que ha passat: Jesús, el gra de blat sembrat per Déu en els solcs de la terra, va morir víctima del pecat del món, va romandre dos dies al sepulcre; però en la seva mort era present tota la potència de l'amor de Déu, que es va alliberar i es va manifestar el tercer dia, i que avui celebrem: la Pasqua de Crist Senyor.

Nosaltres, cristians, creiem i sabem que la resurrecció de Crist és la veritable esperança del món, la que no defrauda. És la força del gra de blat, de l'amor que s'humilia i es dóna fins al final, i que renova realment el món. També avui aquesta força produeix fruit en els solcs de la nostra història, marcada per tantes injustícies i violències. Porta fruits d'esperança i dignitat on hi ha misèria i exclusió, on hi ha fam i falta treball, als pròfugs i refugiats -tantes vegades rebutjats per la cultura actual del descart-, a les víctimes del narcotràfic, del tràfic de persones i de les diferents formes d'esclavitud del nostre temps.

...

Porti el Crist Ressuscitat fruits de vida nova per als nens que, a causa de les guerres i la fam, creixen sense esperança, mancats d'educació i d'assistència sanitària; i també per la gent gran rebutjats per la cultura egoista, que descarta a qui no és «productiu».

Invoquem fruits de saviesa per als que en tot el món tenen responsabilitats polítiques, perquè respectin sempre la dignitat humana, s'esforcin amb dedicació al servei del bé comú i garanteixin el desenvolupament i la seguretat als propis ciutadans.

Papa Francesc