GRÀCIES SENYOR

Et donem gràcies, Senyor, pel germà Sol,
que ens fa radiant l'hora del joc,
i pel vent, que fa volar l'estel
i ens despentina.
I per la pluja, que renta la teulada
i sobre el vidre canta.
I per la fruita, que ens crida
de la branca de l'arbre.
Pels infants que salten,
juguen, criden, parlen...
I pels amics: els ferms
i els que ho són menys.
I per la rialla,
que a tots ens agermana.
Et donem gràcies, Senyor!

PREGÀRIA PELS INFANTS:

Oh Déu, Pare de tots els infants,
que els estimeu més que no pas tots nosaltres,
que els acaroneu del matí a la nit amb la vostra mirada
i els feu créixer amb l’impuls del vostre alè.
Avui els voleu estimar a través nostre,
i ens els encomaneu com plançons de roure
destinats a créixer contra el temps, la pluja i el vent
"Deixeu que els infants se m’acostin
que el Regne del Cel és per a ells;
per a ells i per tots els que se li assemblen".
Ells seran, doncs, els nostres mestres,
i a nosaltres ens caldrà aprendre la lliçó.
Potser anem massa distrets i ens creiem saber-ne massa.
Ens escau més fer de jutges que de simples aprenents.
Un infant és sempre un enigma:
un llibre que encara no s’ha escrit; una pàgina en blanc.
Un poema de bells somnis... Podria ser-ho...
com també podria quedar-se en un esborrall mal forjat.
D’un bloc de pedra en pot sortir una bona imatge,
però calen mans destres per a realitzar el miracle:
només vós, Senyor, sabeu treure de les pedres
vigorosos fills d’Abraham.
Cada vida és un misteri que ens corprèn o ens aclapara,
que ens encoratja o decep.
Els nens tenen la porta oberta,
però l'escala és fosca i per dins es perden.
Doneu-nos Senyor ànima d’artista,
sensibilitat de poetes i audàcia de constructors.
Els voleu a la vostra imatge,
però aquesta cal reinventar-la cada cop.
Ells i nosaltres. Tan a prop i tan lluny.
Parlem diferents llenguatges i hi ha encara massa barreres,
El que diuen i el que callen
i el que les paraules no poden traduir...
i ens quedem decebuts i distants...
ells i nosaltres.
Cal tenir la mirada neta, el front serè i el cor ben ample;
recomençar la ruta i refer el camí
i confiar sempre en l’estel que ens guia
i cantar la vida i somriure cada matí.

(MIJAC)

PREGÀRIA D'UN INFANT

Amic Jesús, jo sé que escoltes els petits
fins i tot amb més interès que als que es creuen savis o entesos.
Si escoltes els petits, Senyor, escolta'm el que et vull dir:
Sé que sóc ben poca cosa. Ja ho sé.
I que el meu món no compta per a la gent gran.
Pel que em volen fer creure, els adults ho tenen tot,
ho saben tot i fan i desfan a plaer,
i em diuen que són molt feliços essent com són.
Però, saps? Les seves cares no expressen això que diuen
i els veig amb moltes pors i angoixats.
Sempre em parlen des de dalt del seu pedestal,
no em deixen decidir res important,
són els meus protectors i he d'assumir el rol que ells em donen,
i em fan sentir un inútil a casa meva.
Jesús, tu que també vas ser un infant,
dóna'm la força necessària per fer-me escoltar
sense deixar de ser el preferit del teu Regne.
Gràcies, amic Jesús. T'estimo.

(MIJAC)

QUE L'INFANT EM SALVI

Quan el fracàs per no poder-me fer a mi mateix
em torni ressentit i dur,
feu, Senyor, que el cor dels infants em torni la tendresa.
Quan el perill de la vanitat
em torni orgullòs i cregut
feu, Senyor, que l'actitud alegre i desinteressada dels infants em torni humil.
Quan la desesperació per destacar,
em faci agressiu i desconfiat,
feu, Senyor, que la impotència de l'infant em torni la pau.
Quan les coses que tinc
em facin creure'm el que no sóc,
feu, Senyor, que l'alegria desbordant dels infants em faci tocar de nou de peus a terra.
Quan la seguretat en mi mateix
em doni falses seguretats que no tinc
feu, Senyor, que la inseguretat dels infants em faci de nou ser com un infant.
Que a través de les seves alegries, incerteses, equivocacions... naturalitat...
els infants em salvin, Senyor, i pugui ser comptat entre els teus petits.

(MIJAC)

La mainada

Si jo parlés un llenguatge atractiu per a la mainada,
si les meves paraules els engresquessin,
però no els estimés,
seria fals amb mi mateix i amb ells.
Si tingués el do de la simpatia,
i trobés mil maneres de fer-los feliços,
però no els estimés,
no em serviria de res.
Si els repartís totes les meves coses,
però no els estimés,
em trobaria més buit que mai.
Començo a estimar la mainada
quan no els considero inferiors;
quan no busco el meu profit ni el meu prestigi;
quan no els vull fer iguals a mi;
quan no sóc un obstacle perquè puguin viure com a infants.
Els començo a estimar
en la mesura que sé descobrir i valorar les seves qualitats;
en la mesura que, sense amagar-los els entrebancs de la vida,
els faig descobrir tot el que hi ha de bo;
en la mesura que descobreixo en ells el veritable rostre de Déu.

(MIJAC)

ABECEDARI DE DÉU

Acepta't tal com ets i accepta als altres.
Busca sempre a Déu.
Coneix de veritat els teus amics.
Digues sempre bon matí, malgrat plogui.
Ensenya sempre el millor de tu mateix.
Fonamenta la teva vida en la FE en Déu.
Guanya un amic al dia, o al menys no en perdis cap.
Hi ha algú com a mínim a qui el teu somriure li alegrarà el dia.
Invita a algú a casa teva.
Juga amb tots els nois i els teus amics.
Kg de petons per a tots els que t'envolten.
Limita't a fer el bé i no jutjar.
Mentre hi ha vida hi ha esperança.

No diguis no puc, millor digues tot ho puc en Crist que em dóna forces.

Ofereix la teva mà al caigut.
Perdona els errors ... per a que Déu perdoni els teus
Queda't amb totes les coses bones dels que t'envolten i t'estimen.
Resa a Déu pels altres .. .ells o algú altre, ho faré per tu.
Somriu, Déu t'estima i jo també.
Tens temps, fes les coses amb tranquil·litat
Uneix a la teva família i a les teves amistats.
Ves-te acostumant a que la gent et falli, accepta'ls amb totes les seves pífies.
Xerra sovint amb Déu, ell sempre t'escolta.
Sàpigues reconèixer els senYals del seu amor,
i que el tothom senti el Zumzeig del teu cor i del teu amor.

Un nou curs

És el nostre camí, la nostra aventura, una aventura que val la pena viure. Pensem en totes les aventures que podem arribar a viure al llarg de l’any: l’inici del curs, la tria de noves assignatures, escriure per primer cop, el primer bolígraf, el primer bany a la piscina, la selectivitat, les convivències, la visita a un museu, la pregària del matí ... cada fet, cada moment de la nostra vida poden ser petites aventures en les quals tots hi som.

L’aventura no la vivim sols, la vivim plegats en comunitat. Us heu fixat mai que la paraula comunitat està formada per la unió de comú i d’unitat? Les autèntiques comunitats formen una veritable unió. Les primeres comunitats que seguien els ensenyaments de Jesús ho tenien tot en comú, els que treballaven el camp ho donaven tot a la comunitat perquè fos repartit, els que comerciaven donaven els guanys a la comunitat per tal que ho fes servir com millor cregués. Però no només feien junts les coses de cada dia, sinó que també quan llegien les escriptures ho feien junts, quan pregaven ho feien junts, quan celebraven la seva fe ho feien junts. I tot ho feien junts perquè tenien molt clares les paraules de Jesús: “que ens estimem els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 13,34). Per poder viure l’aventura hem de viure en comunitat. Tinguem clar que “no és pot seguir Jesús en solitari” (Benet XVI JMJ 2011)

Hi haurà moments de desànim, i veurem que de vegades en l’aventura no avancem, però recordem que Déu ens diu que “tot és possible” (Lc 18,27) Estarem cansats, no podrem més, però Ell ens diu “Jo t'alleujaré” (Mt 11,26-30). I alguns cops veurem algú tip i fart de tot que ens diu que ningú l'estima, recordem-li que Déu diu: “Jo t'estimo” (Jn 3,16; 13,34). I quan estiguem confosos i no sapiguem on anar, escoltem al qui sempre és al nostre costat que ens diu: “Jo t'ensenyaré el camí” (Pr 3,5-6). Perquè encara que creguem que no podem més, “tot és possible” (Fl 4,13).

Viu, en l'aventura tots hi som,

estiu, hivern,

primavera, dolça tardor.

Inclemències, temporals,

fred i calor.

No tinguis por.

Ell sempre és al nostre costat.