DIMARTS DE LA PRIMERA SETMANA DE QUARESMA

Mt 6, 7-15

“... pregueu així: Pare nostre...”

Sé prou bé que per una vida cristiana “normaleta” la pregària personal i quotidiana és necessària. Més encara, si vull una veritable Quaresma, autèntica i sincera, la pregària aleshores esdevindrà imprescindible. La cosa és que... resar no sempre m’és fàcil. De vegades em sembla quelcom infantil. D’altres quelcom de l’àmbit de la superstició, sobretot quan el que faig és repetir paraules que no sento dins meu i que a prou feines tenen cap sentit per mi.

Sovint, quan dic que reso, tinc la sensació de parlar tot sol (tota sola) perquè no sé deixar ni espai ni temps per a Déu...

Si vull una vida cristiana “normaleta”, si vull una Quaresma de debò... Potser em caldrà APRENDRE a PREGAR, que MAI voldrà dir, només, aprendre’m pregàries de memòria!

Pare, ensenya’m a pregar. A parlar amb Tu, com un amic parla a un altre amic. Amb confiança, amb serenor... No sé si ha de ser amb poques o moltes paraules, però segur que ha de ser amb el cor obert,  ben sincerament. Posant-me a les teves mans, sense por. Acollint-te com a Pare tot acceptant el que això significa... El fet de deixar-me fer pel teu Esperit per esdevenir germà de tots els homes i dones.

Pare, fes-me prou humil com per acceptar que puc aprendre molt de Tu, que necessito el teu mestratge... Fes-me prou humil, Senyor, com per acceptar-te com a Pare i l’altre com a germà.

(D’un whatssap del V.G)

DILLUNS DE LA PRIMERA SETMANA DE QUARESMA

Mt 25, 31-46

“... tot allò que deixàveu de fer a un d'aquests més petits, m'ho negàveu a mi.”

Cert! A Déu el podem trobar en la grandesa de la creació, en l’estètica arquitectònica de les grans basíliques i també en la dels petits oratoris i ermites; també en les celebracions sacramentals, quan et reculls en la intimitat de la teva pregària o a la Sagrada Escriptura; clar que si! Però sense menystenir totes aquestes experiències, el Déu que es revelà plenament en Jesús de Natzaret vol ser trobat en realitats ben concretes, tal vegada menys “sagrades” i alhora més “humanes”. Enfortits en l’amor i el servei pels sagraments i la pregària, Déu espera ser trobat en aquell que a causa de la crisi econòmica s‘ha quedat sense feina, sense llar..., en el malalt que no te esperança de guarició, en l’emigrant clandestí, en el jove que ha perdut el nord de llur vida, en la dóna o l’infant maltractats per qualsevol tipus de violència o abús... És en ells, en tots ells, els darrers i els qui pateixen, on pots tenir la certesa que Déu es deixa trobar.

Senyor, pregar, em costa. Tu no vols que em tanqui dins meu i ets el primer que m’anima a obrir els ulls i tocar de peu a terra. Quan et puc sentir dins meu, Tu em convides a mirar fora de mi, vers els altres, i aprendre a esguardar-los amb els teus ulls. La teva Paraula m’anima a viure la teva presència en el qui pateix i em necessita, i en ells servir-te i estimar-te a Tu.

Senyor, tu m’ensenyes que l’almoina no és donar el que em sobra sinó servir aquells que el món i els homes hem ferit de la mateixa manera que ho faria a Tu.

Que sàpiga fer-ho, Senyor! Que vulgui fer-ho!

(D’un whatssap del V.G)

DIUMENGE PRIMER DE QUARESMA

Mt 4, 1-11

Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam.

Després del 40 dies que durà aquell diluvi de l’Antic Testament, Déu fa un nou pacte amb tots els éssers vius.

Fou també després de 40 dies que el profeta Elies, decaigut i vagant pel desert, finalment trobà Déu.

El profeta Jonàs, en Nom de Déu, oferirà als ciutadans de Nínive 40 dies, com a termini, per la seva conversió i canvi de vida.

També Jesús romandrà 40 dies al desert cercant, en la intimitat plena amb el Pare, el sintonitzar plenament i absoluta amb el Projecte de Déu. Cercant del Pare tot allò que li caldrà per assumir la seva missió.

Gràcies, Bon Déu, pel temps que m’ofereix la Quaresma. Queda’t amb mi i ajuda’m a ser seriós i coherent amb les decisions que pugui prendre, que no faci volar coloms i toqui de peus a terra. Si Tu restes amb mi, si em deixo trobar per tu i no continuo amagant-me en els meus errors, febleses i limitacions, en el meu pecat... Si camino - decidit - al costat teu en aquells que em necessiten... descobriré (o redescobriré) el valor de la FELICITAT que m’ofereix el teu projecte de vida, participar de la teva Missió.

Senyor, Jesús, vull viure aquests 40 dies al teu costat!

(D’un whatssap del V.G)

DISSABTE DESPRÉS DE CENDRA

Lc 5,27-32

No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.

Quaresma és temps per prendre decisions i canviar. Acabar amb les possibles falsedats que hi hagi a la meva vida, enganys, hipocresies... És temps de descobrir (per primera vegada o de nou) el camí que Déu m’ofereix i, amb el seu ajut, posar-me en marxa.

Senyor, no me’n se avenir, que surtis al meu encontre. Em coneixes prou i malgrat això em crides pel meu nom. No perds el temps en “llegir-me la cartilla” i tirar-me a la cara les meves febleses i limitacions. No et canses de creure en les meves possibilitats tot fent-me confiança per tal de tornar a Tu i viure el teu amor i la vida nova a la qual m’hi convides.

Gràcies, Senyor! Gràcies!

(D’un whatssap del V.G)

DIVENDRES DESPRÉS DE CENDRA

Is 58,1-9a

¿D’això en dieu un dejuni, un dia agradable al Senyor?

Se’ns fa tan estranya, avui dia, la idea del dejuni... Tan fora de lloc... Bo i la crisi econòmica, tot el que ens envolta ens convida a consumir, comprar, tenir, gastar... I en arribar la Quaresma l’Església em parla de dejunis i abstinències...

perquè un dejuni que no entenc, que em sembla absurd?

El dejuni no és màgic, però m’ajuda a comprendre que jo puc ser qui prengui les decisions a la meva vida i no el que els altres em diguin, la pressió de l’entorn... Aprendre a renunciar m’ajuda a tenir el meu cor disponible pels altres, m’obre a la justícia, la solidaritat, el servei...

Aprendre a renunciar m’ajuda a obrir-me a la teva Paraula, a descobrir la teva presència al meu entorn, en aquells que em necessiten... Pel dejuni, pot néixer una doll d’abundor i generositat dins el meu cor!

Al teu costat, Senyor, faré dejuni...

Amb el teu ajut, prendré les rendes de la meva vida, dels meus sentits...

I el teu amor obrirà el meu cor a romandre atent, com Tu, a les necessitats dels altres.

I aprendré a compartir amb qui ho necessita, el que sóc, el que tinc.

(D’un whatssap del V.G)

DIJOUS DESPRÉS DE CENDRA

Dt 30,15-20

Poso avui davant teu la vida i la felicitat, la mort i la infelicitat...

Ser una dona, un home de fe és una experiència radical. No ens podem instal·lar en la tebiesa, “ara si, ara no”, “en això si, en allò no”...

Cert que Déu és pacient, que és amb nosaltres ens guia i acompanya...

La Quaresma, però, ens convida sempre a un canvi profund i autèntic. És temps per decidir-nos si som amb Déu o si optem per prescindir d’Ell. Si acceptem la vida abundosa que Ell ens ofereix o si preferim tenir-lo a Ell com “objecte de decoració” i "apoltronar-nos" en la mediocritat.

Tu em coneixes prou, Senyor de la Vida!

Sóc enmig d’una cruïlla, sense tenir gens clar què vull. Aconseguiré vèncer les meves pors i decidir-me a deixar-me envair  per la teva tendresa?

Senyor, no em deixis sol! Que pugui sentir la teva presència, l’escalf del teu Amor que m’enforteix i m’encoratja!

(D’un whatssap del V.G)

DIMECRES DE CENDRA

Mt 6,1-6.16-18

I el teu Pare, que veu tot el que és secret, t'ho recompensarà.

Avui comença un temps per intensificar la qualitat de la nostra vida espiritual; per retrobar l'equilibri, l'entusiasme, les ganes... Creus que pot valdre la pena intentar-ho? O com en d'altres ocasions tens por de que tot quedi en no res?

No pateixis! No tinguis por de que aquesta Quaresma acabi sent una pèrdua de temps: Déu, el teu Pare, és amb tu! Ell t’acompanya en el teu compromís, en el teu esforç, en el teu canvi.

Avui, Dimecres de Cendra, inici de Quaresma, avançant ja des d’ara vers la Pasqua, rep la Cendra sense por. 

Compromet-te amb decisió en aquest viatge de quaranta dies.

Amb tu, Déu i Pare meu,

tindré la gosadia de començar.

Amb tu, Déu meu, 

que ets el principi i la fi,

tindré la força per caminar,

tindré la força per avançar,

tindré la força per canviar.

Amb tu, Déu meu, que et llum,

tindré la pau i la serenor que em cal per pensar i pregar, servir i estimar!

(D’un whatssap del V.G)