He reflexionat molt en aquests dies intentant trobar-li un sentit, perquè algun sentit haurà de tenir aquesta absurda situació que ens hem vist obligats a viure.
He imaginat que el virus pogués parlar. I he imaginat que diria a través d'una carta si pogués fer-ho. I aquestes són les paraules que he aconseguit plasmar en un foli.
Hola, soc el COVID-19.
Molts de vosaltres em coneixereu simplement com Coronavirus. I sí, soc jo. Perdoneu el poc preavís, però no he pogut avisar de quan arribaria o en quina forma o força em presentaria davant vostre.
Per què soc aquí? Bé, diguem que estic aquí perquè:
Estava cansat de veure com us agrediu en comptes d'ajudar-vos.
Estava cansat de veure-us contínuament destruir amb les vostres mans.
Estava cansat de com tracteu el planeta. estava cansat de com us parleu l'un a l'altre.
Estava cansat dels abusos, de la vostra violència, de les guerres ... dels vostres conflictes interpersonals i dels vostres prejudicis.
Estava cansat de la vostra enveja social, de la vostra hipocresia i del vostre egoisme.
Estava cansat del poc temps que dediqueu a vosaltres mateixos i a les vostre famílies.
Estava cansat de la poca atenció que reserveu als vostres fills.
Estava cansat de la vostra superficialitat.
Estava cansat de la importància que sovint doneu a les coses supèrflues a costa d'aquelles realment essencials.
Estava cansat de la vostra contínua i obsessiva cerca del vestit més bonic o de l'últim model d'smartphone i del cotxe és maco, només per semblar realitzats.
Estava cansat de les vostres traïcions, estava cansat de la vostra desinformació. estava cansat del poc temps que dediqueu a comunicar-vos entre vosaltres.
Estava cansadíssim de les vostres lamentacions quan no feu absolutament res per millorar les vostres vides.
Estava cansat de veure-us discutir i barallar-vos per motius banals.
Estava cansat de les contínues lluites dels qui us governen i de les decisions que sovint pren aquell que us hauria de representar.
Estava cansat de veure gent que s'insulta i es mata per un partit de futbol.
Ho sé, seré dur amb vosaltres, potser massa, però no tinc consideració per ningú, soc un virus. La meva acció us costarà vides, però vull que entengueu d'una vegada per totes que heu de canviar el rumb pel vostre bé.
El missatge que us vull enviar és simple. He volgut evidenciar tots els límits de la societat en que viviu perquè pugeu eliminar-los. He volgut parar-ho tot perquè entengueu que l'única cosa important a la que heu de dedicar totes les vostres energies d'ara endavant és simplement una: LA VIDA, la vostra i la dels vostres fills. I allò que sigui realment necessari per protegir-la, mimar-la i compartir-la. Us he volgut el més reclosos i aïllats possible. Lluny dels vostres pares, dels vostres avis, dels vostres fills i nets. Perquè entengueu quant n'és d'important una abraçada, el contacte humà, el diàleg, una encaixada de mans, una nit entre amics, una passejada pel centre, un sopar en algun local o córrer pel parc a l'aire lliure. Des d'aquests gestos ha de reprendre’s tot.
Sou tots iguals, no feu distincions entre vosaltres. Jo he demostrat que les distàncies no existeixen. He recorregut quilòmetres en molt poc temps sense que us n'hagueu adonat. Jo estic aquí de passada, però aquest sentit de proximitat i col·laboració que he creat entre vosaltres en poquíssim temps haurà de durar per sempre.
Viviu les vostres vides el més senzillament possible,
camineu,
respireu profundament,
feu el bé, perquè el bé us tornarà sempre amb interessos.
Gaudiu de la natura,
feu allò que us agradi i satisfaci
i creeu les condicions per no haver de dependre de res.
Quan ho celebrem jo hauré marxat.
Però recordeu no intentar ser millors persones només en la meva presència.
Adeu.
L'autor és una bona persona que ni tans sols es va plantejar signar per no celebrar-se a si mateix,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada