Una vegada hi havia una cuca de llum, però se li va apagar la llum verdosa que tenia. La pobra lluerna va anar a veure l’electricista perquè li arreglés l’avaria, ja que una cuca de llum sense llum no llueix ni res, és com una cuca qualsevol. Però l’electricista li va dir que ell no podia fer res per encendre-la de nou perquè en cap altra part del seu cos no portava endolls ni cables ni resistències, que la seva llum no venia de fils ni d’aparells, que sortia del seu interior, de la seva naturalesa.
Aleshores la cuca de llum sense llum va visitar el veterinari, que li va
dir que l’apagada era deguda segurament al cansament o a la tristesa, que els
individus tristos i cansats s’apaguen, que el millor que podia fer era
consultar el psiquiatre o el psicòleg, que són els metges de l’ànima.
El psiquiatre va fer estirar la lluerna en un divan i li va demanar que
comencés a parlar per treure’s del cervell tots els records, els bons , els
dolents i els pse-pse.
La lluerna es va passar moltes hores parlant, repartides en una colla de
dies en visites d’una hora, fins que es va quedar ben buida. Mentre la cuca
apagada anava traient records fora, el psiquiatre l’escoltava amb molta atenció
amb una eina mèdica, un bisturí finíssim per anestesiar trossos de memòria i
convertir-los en oblits i fins i tot esborrar-los completament si sobraven.
Quan la cuca de llum no va tenir res més per dir, el psiquiatre li va
receptar uns dies de repòs i alimentar-se només amb els bons records i les
alegries del tupí desinfectat. Així, a poc a poc, animada per les racions de
felicitat passada, la lluerna va recuperar la joia de viure i es va encendre un
altre cop. Es va il·luminar de nou com abans de l’enfosquiment i des
d’aleshores va procurar guardar totes les alegries que trobava i estar sempre
riallera, no fos cas que s’apagués un altre cop i es convertís en un d’aquests
individus que van pel món tan apagats
que fan por de i tot; potser perquè no saben que porten un llum a dins o
no saben com engreixar-la perquè s’encengui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada