“El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre.” (Jo 20,1-9)
Avui la nit ha estat
vençuda i, enmig de la foscor del món, la Resurrecció, ha esdevingut esclat de
llum!
Crist és Viu! Crist és Llum, i en Ell no hi ha tenebra!
Ell expulsa el mal que ens oprimeix i ens ofega. Ell va al nostre davant
i, enmig de les nostres pors, ens fa avançar, esvaint-les!
Avui els tristos poden retrobar l’alegria; els desencisats, la il·lusió
i l’esperança... Avui la compassió reneix en els nostres cors...
Avui, el Déu vivent, que estima la vida, venç totes les morts!
Avui, Senyor, la teva
Resurrecció venç les meves pors, els meus neguits, les meves sofrences. Avui,
oh Crist, l’esclat de LLUM de la teva PASQUA il·lumina la meva esperança.
No he d’esperar a morir-me per abastar la teva VIDA NOVA. No he d’esperar a
morir-me per aprendre a estimar com tu, a viure com Tu. No he d’esperar a
morir-me per viure la meva pasqua particular, el meu pas de l’hipocresia a
l’autenticitat i la transparència, de l’egoisme i l’orgull a l’humilitat i el
compartir, de l’autocomplaença a l’AMOR-SERVEI. Avui, Jesús-Senyor, aprenc a
renéixer en Tu.
GLÒRIA I LLOANÇA A TU, OH CRIST.
(D’un whatssap del V.G)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada