Pare, m’abandono a Vós

Pare, m’abandono a Vós;
feu de mi tot el que us plagui,
feu-ne el que en feu, us en dono gràcies.

Estic disposat a tot, tot ho accepto;
mentre que es faci en mi la vostra voluntat
i en totes les vostres criatures;
res més no desitjo, Déu meu.

Poso la meva ànima a les vostres mans,
us la dono, amb tot l’amor del meu cor,
perquè us estimo
i m’és una fretura d’amor donar-me a Vós,
lliurar-me a les vostres mans,
sense reserva, amb confiança infinita,
puix que sou el meu Pare.

CHARLES DE FOUCAULD (1858-1916)

EiV. 107 – La vida al nostre Natzaret

Obrer de Natzaret

Senyor Jesús, vós l’obrer de Natzaret,
renunciàreu a les esplendors de la vostra divinitat,
us féreu “un de tants” i, així,
participàreu a la caravana dels humiliats fins a les últimes conseqüències.

Feu de mi “un treballador qualsevol” per tal que pugui:
caminar al costat de l’acomiadat, donar la mà al contractat,
assistir l’aturat, ensenyar a qui no sap,
compartir amb el que no té salari, comprendre l’insolidari,
donar esperança al desesperat,
contagiar al company i la companya que no té fe,
revelar-me contra el que és injust i posar-me de la banda del més feble.

Doneu-me la disponibilitat del bon samarità.
Feu que pugui sentir-me feliç d’haver construït la justícia que vós voleu.
Amén.

JOSÉ GARCIA, Consiliari de la GOAC

EiV. 106 – La presència dels laic en el món.

Pregària per l’Església

Vós coneixeu, Senyor, els treballs i les conductes de l’Església.
Vós en coneixeu les proves, la fidelitat i les ambigüitats.

Senyor, a vós que sou a la porta i truqueu,
a vós que ens oferiu l’estel del matí per il·luminar-nos i
l’arbre de la vida per donar-nos aliment,
us preguem insistentment per la nostra Església:
que la seva fe sigui com un roure ben arrelat,
que ella camini al costat dels qui construeixen la justícia i la pau,
que proclami sempre la Bona Notícia del Regne.

I us preguem, també, per tots i cadascun de nosaltres:
que prenguem la part que ens toca en la vida de la comunitat,
que ens mantinguem en pau i ben units,
que creixi en nosaltres el vostre esperit de servei a totes les persones.
Amén.

ANÒNIMA. Dels moviments d’A.C.

EiV. 105 – Vivències d’Església

Jo confesso

Jo, pecador, em confesso:
De somiar amb una Església
vestida tan sols d’Evangeli i sandàlies.
De creure en l’Església,
malgrat l’Església, algunes vegades.
De creure en el Regne, sempre,
caminant en Església.

Jo em confesso:
D’obrir cada matí
la finestra del meu Temps.
De parlar com un germà
a un altre germà.
De no perdre la son,
ni el cant, ni la rialla.
De conrear flors d’esperança,
de conrear la flor de l’Esperança
entre les nafres del Ressuscitat.

PERE CASALDÀLIGA i PLA

EiV. 105 -Vivències d’Església

Mort i Resurrecció

Jo crec, sí, que un dia, el vostre dia,
oh Déu meu, vindré cap a vós,
amb els meus passos vacil·lants,
amb totes les meves llàgrimes a les mans i
amb aquest cor meravellós que ens heu donat,
aquest cor massa gran per a nosaltres,
ja que està fet per a Vós…

Un dia jo vindré i
vós llegireu en el meu rostre
tota la misèria, tots els combats, tots els fracassos
dels camins de la llibertat, i
vós veureu el meu pecat.
Però jo sé, oh Déu meu, que el pecat no és greu
quan hom és davant vostre.
És davant els homes que hom se sent humiliat,
però davant vostre és meravellós trobar-se tan pobre,
perquè s’és tan estimat!

Un dia, el vostre dia, oh Déu meu, ,jo vindré cap a vós;
i, en la formidable explosió de la meva resurrecció,
jo per últim sabré
que la tendresa sou vós,
que la meva llibertat, també, sou vós.

Jo vindré cap a vós, oh Déu meu, i
vós em donareu el vostre rostre.
Jo vindré cap a vós amb el meu somni més foll:
Portar-vos el món als meus braços.
Jo vindré cap a vós i cridaré a plena veu
tota la veritat de la vida sobre la terra.
Jo us diré amb veu forta que surt del fondo dels temps:
“Pare! He intentat ser un home, i sóc el vostre fill!”.

JACQUES LECLERQ (segle XX)

EiV. 103-104 – Encarar el final d’una etapa vital

Nou salm després de l’església negada

Per què us obstineu, Déu nostre, a rebutjar-nos
i us indigneu amb el ramat que pastureu?
Recordeu-vos del poble que en altre temps us vau fer vostre,
que redimíreu per posseir-lo.
Pareu esment en l’esglesiola de Sant Romà on residíeu,
resseguiu pas a pas les ruïnes nostrades de Sau.
La ciència, el progrés, la tècnica i l’energia que ens calia
han devastat la parròquia que vós estimàveu.

S’estan perdent en el país els llocs de culte.
No veiem els joves i les noies a les nostres assemblees,
la ciència, el progrés i el benestar els n’han apartat,
no segueixen els passos dels vostres servents,
sense que nosaltres us haguem abandonat.

Ja no ens queda cap profeta,
els plans pastorals no tenen gens de consistència
i ningú de nosaltres no sap quant durarà.
Fins quan, Déu nostre, serem la riota dels descreguts?
Gosarà l’indiferent oblidar el vostre nom per sempre?

Però vós, oh Déu, des de sempre sou el Senyor,
Vós sou per tots els segles la llum del món
i el vostre nom és conegut fins als confins de la terra.
No oblideu els vostres pobres per sempre,
que no quedi defraudat el qui confia en vós.
Ja és hora que doneu el vostre Esperit consolador
als qui han posat la seva esperança en vós.

Que els oprimits pel Primer Món no se’n vagin defraudats,
que els desvalguts i els pobres lloïn el vostre nom.
Que els cants de lloança a la vostra majestat

omplin de nou les nostres esglésies i santuaris.
Que la nostra generació, en veure els vostres fills,
torni a dir com als primers temps: Mireu com s’estimen.

Que la vostra Església renunciï als privilegis i al poder,
i no cerqui ser servida sinó servir i fer-se pobra.
Que el testimoni que doni de la vostra Paraula
sigui viscut per ella, l’Església, mare nostra,
i cregut pels homes i dones, els nostres germans.
Que prengui el color de la pell de cadascun dels vostres fills
i que, tendrament encarnada en cada poble,
acompanyi amb senzillesa la humanitat
cap a la plenitud del vostre Regne. Amén.

PERE FARRIOL i VINYES

EiV. 102 – Creure: anar contra corrent

Senyor, jo crec, jo vull creure en vós

Senyor, feu que la meva fe sigui pura,
sense reserves,
que penetri en el meu pensament,
en la meva manera de jutjar les coses
divines i humanes.

Senyor, feu que la meva fe sigui lliure;
és a dir, que compti amb el concurs personal
de la meva elecció,
que accepti les renúncies i els riscos
que ella comporta,
que manifesti l’essència última
de la meva personalitat:
crec en Vós, Senyor.

Senyor, feu que la meva fe sigui certa:
certa en la congruència exterior de les proves
i en el testimoni interior de l’Esperit Sant,
segura de la seva llum confirmant,
del seu final pacificador,
de la seva connaturalitat assossegadora.

Senyor, feu que la meva fe sigui forta,
que no temi la contrarietat dels problemes
que omplen l’experiència de la nostra vida crepuscular;
que no l’espanti l’adversitat dels qui la discuteixen,
la combaten, la rebutgen o la neguen;
que es fortifiqui en la prova íntima de la vostra veritat,
s’entreni en l’esforç de la crítica,
es consolidi en l’afirmació permanent,
capaç de superar les dificultats dialèctiques i espirituals
en què es consumeix la nostra existència temporal.

Senyor, feu que la meva fe sigui gojosa,
que pacifiqui i alegri el meu esperit
i el disposi a l’oració amb Déu
i a la conversa amb els homes, talment,
que transcendeixi en la conversa sagrada o profana
la sort original de la seva benaventurada possessió.

Senyor, feu que la meva fe sigui activa,
que presti a la caritat les raons de la seva expansió moral,
de manera que sigui autèntica amistat amb vós
i sigui vostra en les obres, en els patiments,
en l’espera de la revelació final;
que sigui una recerca contínua, un permanent testimoni
i una indefectible esperança.

Senyor, feu que la meva fe sigui humil,
que no pretengui fonamentar-se en l’experiència
del meu pensament, del meu sentiment,
que es rendeixi al testimoni de l’Esperit Sant
i no compti amb cap altra garantia millor
que la docilitat a l’autoritat del magisteri de la santa Església. Amén.

PAU VI. Audiència general. Dc. 30, oc.1968.

EiV. 101.-Relats de fe