La gran aventura de la guineu sàvia i els animals del bosc

Vet aquí que en un bosc molt gran i bonic, on els arbres arribaven fins al cel i els rierols cantaven cançons alegres, vivien molts animals: conills saltarins, óssos goluts, ocells cantaires, i una guineu molt especial que es deia Ignasi. La guineu Ignasi no era com les altres. Ella era molt sàvia i sempre pensava en com ajudar els seus amics del bosc a ser més feliços i a entendre millor el món.

Un dia, la guineu Ignasi va veure que alguns animals estaven una mica perduts. El conill Lluc sempre corria d'un lloc a l'altre sense saber ben bé per què, l'ós Pau es passava el dia dormint i no gaudia de la bellesa del bosc, i l'ocell Maria volia volar molt alt però no sabia per on començar.

Aleshores, la guineu Ignasi va tenir una idea! Va reunir tots els animals i els va dir: "Amics meus, us proposo una aventura! Una aventura per dins, per conèixer el vostre cor i saber què us fa realment feliços. En direm els 'Saltamartins de l'Ànima'."

Els animals van mirar la guineu amb curiositat. "Saltamartins de l'Ànima?", va preguntar el conill Lluc.

"Sí!", va respondre la guineu Ignasi amb un somriure. "Durant uns dies, farem com si anéssim de viatge, però sense moure'ns de lloc. Cada dia, farem una cosa diferent:

Primer dia: El silenci del mussol. Ens asseurem tots ben quiets, com el mussol més savi del bosc, i escoltarem els nostres pensaments. Què ens passa pel cap? Què sentim? És com buidar una motxilla plena de coses inútils per veure què hi ha de veritat a dins.

Segon dia: Les petjades de la formiga. Pensarem en totes les coses bones que hem fet i també en aquelles que potser no han estat tan bones. Com la formiga que construeix el seu formiguer pas a pas, anirem veient on hem posat les nostres petjades.

Tercer dia: El riu de l'àliga. Ens imaginarem que som una àliga que vola molt amunt, per veure el bosc sencer des de dalt. Així, podrem mirar la nostra vida amb més calma i pensar què és el que realment volem fer. On volem volar?

Quart dia: L'abraçada de l'ós. Pensarem en el gran amor que Déu té per nosaltres, com una abraçada forta i càlida d'un ós. És un amor que ens fa sentir segurs i ens dona forces per seguir endavant, fins i tot quan ens equivoquem."

Així, durant uns dies, la guineu Ignasi va guiar els animals en els seus "Saltamartins de l'Ànima". Van aprendre a escoltar-se, a perdonar-se, a somiar i a sentir l'amor de Déu en tot el que els envoltava: en el cant dels ocells, en la força dels arbres, en l'aigua del riu.

Al final dels "Saltamartins de l'Ànima", el conill Lluc ja no corria sense sentit, sinó que sabia on anava i per què; l'ós Pau es despertava alegre per gaudir del sol i del menjar bo; i l'ocell Maria va aprendre a volar molt amunt, amb les seves pròpies ales, sabent cap a on anava el seu vol.

Confiar en Jesús com ho va fer Marta!

Recordeu la Marta? Aquella dona que, amb els seus germans Maria i Llàtzer, era amiga de Jesús. Un dia, en Llàtzer, el seu germà, es va posar molt malalt i... es va morir. Imagineu-vos la tristesa de la Marta i la Maria!

Jesús va trigar una mica a arribar, i quan finalment va ser allà, Marta el va anar a trobar. Ella li va dir amb molta pena: "Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no s'hauria mort." Us sona aquesta sensació? De vegades, quan estem tristos o tenim por, pensem: "Si això no hagués passat..."

Però ella no es va quedar només amb la tristesa. Després de dir això, va afegir una cosa molt, molt important: "Però fins i tot ara, jo sé que tot el que demanis a Déu, Déu t'ho concedirà." Quina fe més gran! Tot i el dolor, ella sabia que Jesús tenia un poder especial.

Aleshores Jesús li va dir: "El teu germà ressuscitarà." I la Marta, pensant en les escriptures i el futur llunyà, va dir: "Sí, Senyor, jo sé que ressuscitarà el darrer dia." Però Jesús li va voler ensenyar una cosa encara més impressionant: "Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà."

Aquí és on la fe de Marta va brillar més fort. Jesús li va preguntar: "Ho creus, això?" I Marta, mirant Jesús als ulls, amb una veu plena de convicció, va dir: "Sí, Senyor; jo crec que tu ets el Crist, el Fill de Déu."

Segurament Marta no va entendre tot el que passaria, però va confiar plenament en Jesús. Va tenir una fe gegant! I gràcies a aquesta fe, va veure un miracle increïble: Llàtzer va tornar a la vida!

Nosaltres, com Marta, també podem tenir una fe gran en Jesús. De vegades, les coses no surten com volem, o estem tristos per alguna cosa que ha passat. Però podem recordar que Jesús és la vida i que amb Ell, hi ha esperança sempre, fins i tot en els moments més difícils. Podem confiar que Ell sempre hi és per a nosaltres.

---

Confiança en Jesús

Estimada Santa Marta,
tu que vas tenir tanta fe en Jesús,
ajuda'ns a confiar en Ell cada dia.

Tu vas creure que Jesús era la resurrecció i la vida,
i que amb Ell, res és impossible.

Ens ajudes a creure amb tot el cor?

Quan estiguem tristos o tinguem por,
recorda'ns que Jesús sempre hi és per a nosaltres.
Que puguem dir, com tu:
"Sí, Senyor, jo crec en tu."
Amén.

Oració de Sant Bernat

Recordeu-vos,

Oh piadosíssima Verge Maria,

que mai no s'ha sentit a dir

que ningú que hagi implorat la vostra assistència

i reclamat el vostre auxili

hagi estat abandonat de Vós.

Animat amb aquesta confiança,

a Vós també recorro,

oh Verge Mare de les Verges.

i encara que gemint sota el pes dels meus pecats,

m'atreveixo a comparèixer

davant la vostra presència sobirana.

No desoïu, oh Mare de Déu,

les meves supliques,

ans bé escolteu-les propicia

i acolliu-les favorablement. Amén.

Novena Mare de Déu de la Medalla Miraculosa

Oració preparatòria (per a cada dia)

Verge i Mare Immaculada, mireu amb ulls misericordiosos aquest fill vostre que, amb confiança i amor, ve a implorar la vostra protecció maternal i a donar-vos gràcies pel gran do de la vostra Medalla Miraculosa.

Dia primer

Una mitjanit il·luminada amb la llum celestial com la nit de Nadal -la del 18 de juliol de 1830-, la Verge Santíssima s’aparegué per primera vegada a Santa Caterina Labouré, Filla de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i li parlà de les desgràcies i calamitats del món amb tanta pena i compassió que se li nuava la gola i li saltaven les llàgrimes.

Com ens estima la nostra mare del Cel! Com sent les penes de cadascun dels seus fills! Que la vostra recordança i la vostra medalla, Mare de Déu Miraculosa, siguin deslliurança i consol per a tots els qui sofreixen i se senten desemparats.

Dia segon

La Verge Miraculosa, en la seva primera aparició, mostrà a Santa Caterina com havia d’actuar en les penes i tribulacions que s’apropaven: «¡Vine al peu d’aquest altar! -li digué la celestial Senyora-; ací es dispensaran les gràcies a totes les persones que les demanin amb confiança i fe, ja siguin grans o petits.»

Que la Mare de Déu de la Santa Medalla i Jesús en el sagrari siguin sempre la llum, la fortalesa i la guia de les nostres vides.

Dia tercer

En les seves confidències, la Verge Miraculosa digué a Santa Caterina: «S’esdevindran calamitats. El perill serà gran. Arribarà un moment que tot semblarà perdut. Aleshores, jo seré amb vosaltres: tingueu confiança.»

Confugim en aquesta confiança fortament afermada en la seguretat que ens dóna la presència i la protecció de la Mare de Déu Miraculosa. I en els moments i els esdeveniments difícils no cessem d’invocar-la: «¡Auxili dels cristians, pregueu per nosaltres!».

Dia quart

El 27 de novembre de 1830 a la tarda, tornà a davallar del Cel la Verge Santíssima, per tal de manifestar-se a Santa Caterina. Dempeus, dins una esplendor de glòria, sostenia amb les mans una petita esfera. La veu, en actitud estàtica, com de pregària profunda. Tot seguit, mostrant l’esfera a Sor Caterina, li diu, tot mirant-la: «Aquest globus representa el món sencer… I cada persona en particular».

Com el nadó en braços de sa mare, així estem nosaltres, a la falda de Maria, prop del seu cor immaculat ¿Podríem trobar un altre lloc més segur?

Dia cinquè

De les mans de Maria Miraculosa, com d’una font lluminosa, en brollaven, talment com una cascada, els rajos lluminosos. La Verge m’explicà: «Són el símbol de les gràcies que jo dispenso a totes les persones que me’n demanen», i em féu comprendre -deia Sor Caterina- que li agraden molt les súpliques que li adrecen, les quals atén generosament.

La Verge Miraculosa és la Mare de la divina Gràcia, i vol confirmar i fiançar la nostra fe amb la seva mediació omnipotent i universal. Així doncs, ¿què ens priva de recórrer a Ella en les nostres necessitats?

Dia sisè

Com si fos un marc de glòria que aureolava la Mare de Déu, Sta. Caterina veié com apareixien unes lletres d’or que deien: «¡Oh Maria, sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que acudim a Vós!». Tot seguit, sentí una veu que recomanava de portar la medalla i repetir freqüentment aquella oració-jaculatòria i prometia gràcies especials als qui ho fessin talment.

Que no ho farem nosaltres? Seria imperdonable deixar d’utilitzar un mitjà tan fàcil d’assegurar-nos en tot moment els favors de la Mare de Déu.

Dia setè

La Mare de Déu manà a Sor Caterina que fos encunyada una medalla segons el model que Ella mateixa havia dissenyat. Després li digué: «Totes les persones que la duguin rebran nombroses gràcies i seran més abundoses si la duen al coll i amb confiança».

Aquesta és la gran promesa de la Medalla Miraculosa. Agraïm-li tanta bondat i escudem el nostre pit amb la medalla que és penyora segura de la protecció de Maria.

Dia vuitè

Els miracles que la medalla obrava foren tants i tan portentosos arreu (conversions de pecadors obstinats, guarició de malalts desnonats, fets meravellosos de tota mena) que la veu popular començà a denominar-la amb el renom de la medalla dels miracles, la Medalla Miraculosa, i amb aquest nom gloriós s’ha propagat per tot el món amb rapidesa.

Nosaltres, també delerosos de contribuir a la més gran glòria de Déu i a l’honor de la seva Mare Santíssima, siguem, d’avui endavant, apòstols de la seva medalla miraculosa.

Dia novè

Les aparicions de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa són sens dubte una de les proves més preades del seu amor maternal i misericordiós. ¡Estimem també, nosaltres, la qui tant ens ha estimat i ens estima. «Si estimo Maria -deia sant Joan Bérchmans- tinc assegurada la meva salvació eterna».

Com Santa Caterina Labouré, la seva feliç vident i confident, demanem cada dia a la Mare de Déu la gràcia del seu amor i de la seva devoció.

(per a cada dia)

Després d’uns moments de pausa per a meditar el punt acabat de llegir i demanar la gràcia o les gràcies que desitgem obtenir en aquesta novena, acabarem resant:

1. L’oració de Sant Bernat “Recordeu-vos…” o la Salve.

2. Tres Avemaries amb la jaculatòria:

“OH MARIA, SENS PECAT CONCEBUDA,

PREGUEU PER NOSALTRES QUE ACUDIM A VÓS"

Oració final

Déu i Senyor nostre, que per la Immaculada Verge Maria, associada amb el vostre Fill de manera inefable, ens alegreu amb l’abundor de la vostra bondat, concediu-nos que, sostinguts pel seu auxili maternal, no ens vegem mai privats de la vostra pietat provident, i que amb fe lliure, estiguem sotmesos al misteri de la vostra redempció. Per Jesucrist Nostre Senyor. Amén.

El vell roure i el camí amagat

Un cop hi havia un bosc molt antic on vivia un vell roure savi. Les seves arrels s'endinsaven profundament a la terra i les seves branques arribaven fins al cel, com si volgués abraçar el món. Cada matí, els ocells s'aplegaven a les seves branques i els conills jugaven al seu voltant, esperant que el roure els expliqués un dels seus contes.

Un matí, un jove ocell, amb el pit ple de curiositat, va preguntar al vell roure: "Gran roure, tothom diu que tots els camins porten a Roma, però jo vull saber: quin és el camí més important de tots? Quin és el que hem de seguir sempre?"

El vell roure va somriure amb les seves fulles, que xiuxiuejaven amb la brisa. "Mira al teu voltant, petit ocell," va dir amb la seva veu profunda i tranquil·la. "Hi ha camins amples i estrets, camins que pugen muntanyes i camins que travessen rius. Alguns són per aprendre, altres per jugar, altres per treballar."

Va fer una pausa, i tots els animals es van quedar en silenci, esperant la seva resposta.

"Però hi ha un camí," va continuar el roure, "que no sempre es veu amb els ulls. És un sender amagat que no està fet de terra ni de pedres. És el camí que et porta a entendre els altres, a ajudar els qui ho necessiten, a perdonar els errors i a compartir la teva alegria. És el camí que fa que et sentis bé per dins, el que et fa sentir que formes part de quelcom més gran."

El jove ocell va arrufar el front. "I quin camí és aquest, savi roure?"

"És el camí de l'amor," va respondre el vell roure. "Quan segueixes el camí de l'amor, cada pas que dones il·lumina el teu voltant. Encara que et perdis en un altre camí, si el teu cor segueix el sender de l'amor, sempre trobaràs el retorn a la veritable felicitat. No és un camí que et porti a un lloc concret com Roma, sinó que et porta a ser la millor versió de tu mateix, cada dia."

I des d'aquell dia, cada matí, abans de començar el dia, els animals del bosc recordaven les paraules del vell roure, sabent que el camí de l'amor era l'únic i veritable sender que sempre els guiaria.

La Mare de Déu del Carme: Protectora en la Navegació Digital

En un món on les nostres vides transcorren cada cop més en el vast "mar" d'internet, la figura de la Mare de Déu del Carme, tradicionalment venerada com a patrona dels mariners i protectora davant els perills oceànics, adquireix una ressonància sorprenent. Podríem concebre-la com la guardiana de la nostra "Xarxa Segura". De la mateixa manera que el seu mantell preservava els navegants de tempestes i naufragis, la seva intercessió podria invocar-se per protegir-nos dels virus invisibles, les estafes enganyoses, l'assetjament digital i la desinformació que amenacen de fer "naufragar" la nostra experiència en línia. Ella seria el baluard que ens permet navegar amb confiança, minimitzant els riscos d'un entorn que, si bé ofereix infinites oportunitats, també alberga nombrosos perills.

Aquesta protecció es complementa amb la seva funció com a "Far del Carme". Internet és un oceà d'informació tan immens que sovint ens sentim a la deriva, aclaparats per la sobrecàrrega de dades, notícies contradictòries i contingut superficial. La Mare de Déu del Carme, com un far guiant els vaixells a bon port, podria il·luminar el nostre camí en aquesta immensitat. La seva llum ens ajudaria a discernir la veritat de la falsedat, a trobar la informació rellevant enmig del soroll i a utilitzar els recursos digitals amb saviesa i discerniment. Seria la guia que ens permet trobar rumb en la boira de la desinformació, assegurant que el nostre viatge digital sigui productiu i enriquidor.

Finalment, el tradicional escapulari del Carme, símbol de protecció i pertinença, troba una adaptació simbòlica com el nostre "escapulari digital". Més enllà d'un objecte físic, aquest "escapulari" representaria una càrrega de consciència i un recordatori constant de la nostra responsabilitat ètica en l'espai virtual. Portar-lo simbòlicament significaria comprometre'ns a interactuar en línia amb respecte, protegint la nostra privacitat i la dels altres, evitant la difamació i contribuint a un entorn digital positiu. Seria un principi que ens acompanyaria en cada clic, cada missatge i cada interacció, recordant-nos la importància de la integritat i la caritat en la nostra vida digital.

Així, la Mare de Déu del Carme transcendeix el seu paper marítim per esdevenir una guia espiritual i una protectora indispensable en la nostra navegació per les noves i complexes aigües del ciberespai.

Pregària del cafè i la vida

Senyor, avui al matí, mentre prenia el tallat de cada matí, la meva ment s'ha obert a una profunda veritat.

He vist com un humil gra de cafè, nascut de la terra, passa per un procés de transformació: és collit, torrat, mòlt i, finalment, en contacte amb l'aigua, es converteix en una beguda que ens desperta i ens reconforta. I amb unes gotes de llet, esdevé una petita obra d'art, un tallat perfecte.

Senyor, ajuda'm a recordar que la vida és sovint així. Que de les coses més senzilles, si les fem amb cura, dedicació i atenció, poden sorgir grans meravelles.

Dona'm la fe per creure en el procés, fins i tot quan els inicis semblen insignificants. Dona'm l'esperança per perseverar, sabent que cada pas compta i cada esforç té un propòsit. I dona'm la confiança per deixar que les coses es desenvolupin, per acceptar que amb poc, fet amb el cor, es poden crear grans coses.

Que cada tallat que prepari o que prengui sigui un recordatori d'aquesta lliçó: que en la simplicitat, amb fe, esperança i confiança, es troba la veritable bellesa de la vida.

Amén.

Canvis

El canvi és una constant a la vida, una força que ens empeny a créixer, a adaptar-nos i a redefinir el nostre camí. De vegades, arriba de manera inesperada, alterant els nostres plans i la nostra rutina. Altres vegades, el busquem activament, desitjant un nou començament o una millora en allò que fem. Sigui com sigui, la manera com abracem o resistim el canvi marca una gran diferència en el nostre benestar i en el nostre propòsit.

En el nostre quefer diari, el canvi pot manifestar-se en petites modificacions a les nostres tasques, en noves responsabilitats, en la manera com interactuem amb els altres o fins i tot en la pèrdua d'una feina o l'inici d'una de nova. Davant d'aquests moments, és natural sentir incertesa, por o fins i tot nostàlgia pel que deixem enrere. Tanmateix, la fe ens convida a mirar el canvi amb esperança i confiança, sabent que Déu està amb nosaltres en cada pas del camí.

Senyor Déu, Et donem gràcies per la teva presència constant en les nostres vides, fins i tot enmig del canvi. Reconeixem que la transformació és una part inherent del nostre camí, i que sovint ens genera incertesa i, de vegades, por.

Et demanem que ens donis la saviesa per discernir els teus plans en cada nova situació. Concedeix-nos la humilitat per acceptar allò que no podem controlar i la valentia per abraçar els nous desafiaments amb esperança.

Que la teva força, que s'expressa a través de Crist, ens enforteixi quan ens sentim febles o sobrecarregats. Ajuda'ns a recordar les paraules de Filipencs 4:13: "Tot ho puc en Crist que em dona forces." Que aquesta veritat sigui un far que il·lumini el nostre camí quan el nostre quefer diari es vegi alterat.

Dona'ns la resiliència per adaptar-nos, la creativitat per trobar noves solucions, i la pau que només tu pots oferir enmig de la transició. Que cada canvi que experimentem ens apropi més a Tu i ens permeti servir-te amb major dedicació i amor.

Amén.