Translate

dimecres, 17 d’octubre del 2018

Si alguna vegada oblido qui sóc ...

Si alguna vegada oblido qui sóc ...
Vine Jesús i porta'm al mar perquè em fongui en el seu blau ...
Digues a la lluna plena que necessito veure-la, igual que com necessito veure't a Tu ...
I a les estrelles que vigilin, que no s'apagui la flama que vas encendre al meu cor ...
Ensenya'm muntanyes, somriures i núvols ... I digues que m'esperin, que jo tornaré, per gaudir d'ells i donar gràcies a Dëu.
Canta'm fluixet baixet i balanceja la meva cintura perquè la teva música celestial torni als meus pulmons.
Murmura'm un "t'estimo" perquè el meu cor recordi el que és l'amor infinit de Déu.
Digues-me que els somnis són més reals que la realitat i que m'esperes enllà per demostrar-m'ho.
Porta-me'n pluges i tempestes per poder resguardar-me a casa, per poder demanr perdò per allò que he fet malament i vull millorar.
Inventa fantasmes i fantasies que facin tremolar la meva pell, i em facin més fort a les temptacions.
Obre portes que ressuscitin la meva ànima i em tornin la fe.
Lliga'm amb una gran abraçada i no em deixis escapar.
Míra'm als ulls perquè els teus cridin el meu nom i em reconegui de nou com un seguidor teu.
I fes-me saber que l'alba no es fa de dia sense la llum del meu cor.
Si alguna vegada oblido qui sóc ... Per favor ... fes-me un senyal, perquè pugui reconéixer-te i recordi qui sóc.

(inspirada en un wassap sobre l'Alzheimer)

1 comentari:

  1. Un gran poema vestit de pregària. Arriba tan endins que, creient o no, t'escalfen les paruales que parlen al cor.

    algú em pot dir qui és l'autor del poema?

    ResponElimina