Els dijous són dia de neteja a fons a la cuina. Normalment cada dia, després de cuinar, les encarregades d'aquest torn s'ocupen elles mateixes de deixar-ho tot net. Però, un cop a la setmana, es fa la neteja intensiva en una de les zones. Aquest últim dijous era el nostre torn, i ens tocava netejar les cuines i la campana.
Ens hi vam posar draps en mà, esprais, fregalls, ganivets ... amb tot el necessari per deixar-ho com una patena.
La veritat és que és un treball intensiu, ja que es tracta d'una cuina industrial, que, per netejar-la a fons, cal anar desmuntat peça a peça, pujar a sobre de la cuina per accedir a la campana (que és enorme), ficar gairebé mig cos dins el forn per arribar fins al fons ... i, amb la calor d'aquests dies, el cansament s'anava notant.
Just en aquell moment, em va venir un pensament fugaç: "I tot això perquè, perquè quan acabem de netejar, el tornem a tacar ..."
Però, tot seguit, la meva queixa interna em va conduir a descobrir que en realitat és el Senyor qui realitza aquesta mateixa tasca dia i nit amb nosaltres. Cada dia surt al nostre encontre, vol que El descobrim al nostre costat i, si Li donem pas, és Ell qui ens cura, ens neteja, ens sana. El seu Amor es renova cada matí per a nosaltres, perquè no ens quedem en les caigudes d'ahir, perquè tornem a aixecar-nos, a començar de zero, a viure amb una vida nova. Perquè això és el que ens regala, un Amor que ens fa nous, que sempre dóna noves oportunitats.
Tot això, i molt més que s'escapa als nostres ulls, és el que Ell fa cada dia amb nosaltres. I no es cansa; és més, Ell mateix sap que seguirem sent pobres, que anem a caure, Ell compta amb això molt més que nosaltres mateixos! I això no Li impedeix estimar-nos avui; i demà ho tornarà a fer, i passat ... Ell prefereix mil vegades més que ens ensopeguem en el camí, al fet que, per por de tacar-nos, no fem res.
Ell ens va salvar d'una vegada per sempre, va morir per nosaltres i va ressuscitar, i ara la seva ocupació és anar vessant sobre nosaltres aquesta salvació perquè l'acollim en la nostra vida: surt a cercar l'ovella perduda, restaura els nostres errors, ens omple de benediccions , ens aixeca sempre ...
Em vaig adonar que aviat ens cansem nosaltres. Però ja tenim l'experiència que Jesús no es cansa, perquè només sap fer una cosa: estimar-nos.
Avui el repte de l'amor és acollir aquest regal que truca a la porta. És Jesús, desitjant viure un dia ple d'aventures. Obre-li la porta, deixa'l entrar, deixa que La seva mà salvadora curi la teva vida i puguis començar amb Ell de zero.
VIU DE CRIST!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada