La Verge que n'és del Carme,
ulls blauets, cara rosada,
quina alegria a l'aubada!
Quina alegria al matí!
Els àngels entorn li canten
la glòria que ella es mereix,
mentre a son cap s'hi cenyeix
la corona del Diví.
Per què, per què tanta joia?
Per què tanta alegria?
I un aucell que allà venia
digué, tot saltironant:
"N'és la gran Verge del Carme,
la que al fidel somriu,
mentre son Fillet riu, riu...
i els serafins van cantant."
beat Pere Tarrés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada