Només ens fem preguntes i rondinem sobre la nostra vida. Però si ens posessim en la pell d'una altra persona, potser una pobra... Ells deurien pensar que quina sort tenim, que la nostra vida és perfecta, que no poden anar a escola i quina ràbia no saber llegir ni escriure, que pesat haver d'anar caminant i no poder agafar l'autobús per voltar una mica per la ciutat, tampoc poder viatjar a veure cultures diferents.
Hem de pensar que som uns afortunats de la vida que tenim, i que tenim tot el que necessitem.
Senyor, et demanem que ens ajudis a apreciar el que tenim i que ajudis els qui no en tenen.
T'ho demanem Senyor.
(A.M.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada