És potser la casa on habito,
el jardí on vaig seure a l'estiu.
el país que recorro
o l'església a la que sóc fidel?
El lloc que anomeno llar
és allà on el meu cor està en pau.
I el meu cor està en pau
quan mira cap a Déu, en la pregària,
on sigui que resi, allà hi serà la meva llar.
Paràbola celta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada