La sanació del "malcontent"

Hi havia una vegada un home amargat que un dia, reposant sota un noguer va veure una carbassera allà al costat. 

- Oh Déu! - va pregar el malcontent - déu ni do quina bajanada has fet al donar unes anous tan petites a un arbre tan gran i una fruita immensa a una petita planteta! Sí en aquest arbre creixessin carbasses i la carbessera donés anous, aleshores sí que admiraria la teva saviessa.

Just havia acabat de dir el que pensava, que una anou va caure de l'arbre i li va donar un ensurt de por al caure-li al cap.

- Oh Déu! - va seguir dient aleshores - Ara veig que no et falta raó. Si m'hagués caigut a sobre una carbassa des de tan amunt, segurament m'hauria matat. Que gran que és la teva saviesa i la teva bondat.

(Adaptació d'un conte popular de la Índia)

Déu ens demana que confiem en Ell, en la seva saviesa, les seves paraules ...

Llavors se'ls aparegué la presència gloriosa del Senyor, i el Senyor va parlar a Moisès. Li digué:

--Pren el teu bastó i, amb el teu germà Aaron, reuneix l'assemblea. Després, en presència d'ells, ordeneu a la roca que doni aigua; faràs brollar aigua de la roca i en beuran ells i el seu bestiar.

Moisès va prendre el bastó que era davant el Senyor, tal com ell li havia ordenat. Després Moisès i Aaron van reunir l'assemblea del poble davant la roca, i Moisès els digué:

--Escolteu, rebels! ¿Creieu que us podrem fer brollar aigua d'aquesta roca?

Llavors Moisès va alçar la mà i amb el bastó va picar la roca dues vegades. Va sortir-ne aigua abundant i en begué tota la comunitat i el seu bestiar. Però el Senyor va dir a Moisès i a Aaron:

--Vosaltres no heu tingut prou confiança en mi, no heu manifestat la meva santedat als israelites. Per això, no fareu entrar aquesta comunitat al país que jo els dono. (EX 20,6-12)