La gent esta lluny,
però tu, natura, estàs present,
en el meu cor
en els meus anhels d'aquests
moments;
en la tendresa de les flors,
en els arbres, els ocells.
Tot això és teu, Senyor.
Encara queda quelcom,
no destruït per l'home.
Una mica de natura;
és un tot amb tu, Senyor.
Em sento molt a prop teu,
m'agradaria dir-t'ho,
però no sé parlar-te.
Sento la teva presencia
enfortidora,
una joia que envolta tot el cos,
però m 'assabento que no sé
escoltar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada