CONTE
Hi havia una vegada, una comunitat a la part alta d'una muntanya. Aquell
any, la collita de cafè va ser excel·lent i cada família va aconseguir recollir
una bona quantitat.
Quan va arribar el temps de portar-lo a vendre, cadascun dels cinquanta veïns
de la comunitat, va sortir pel seu compte a vendre.
Van aconseguir un bon preu al mercat. Cada un va guardar la seva plata
el més amagada que va poder, i després de fer unes compres, van tornar a casa
seva.
En el camí, darrere d'uns pals, estaven amagats tres lladres, que anaven
robant un per un tots els pagesos que tornaven.
En arribar a la seva comunitat, l'home més vell d'aquella comunitat, que
estava assegut a la porta de casa els va preguntar:
Què els passa, companys? Aquest matí quan van sortir a vendre el cafè, anaven
amb la cara somrient, i ara, tornen tristos i apallissats.
Un dels camperols li va respondre;
- Tot anava bé. Aconseguim una bona guany pel cafè, però a la tornada,
tres lladres ens han robat tot el que carregàvem.
I el vell, amb veu brava, els va dir:
- Però com és possible, si vosaltres sou cinquanta Ii ells eren tres!
I li van dir;
- Molt senzill, germà. Ells eren tres, però estaven units, nosaltres, però,
som cinquanta, però estem desunits.
I aquell any, en aquella comunitat, es va seguir passant necessitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada