Pregària per les vocacions

Oh Senyor,
que vau guiar el vostre
poble pel desert,
vers la Terra promesa;

Vós vau cridar els deixebles
i vau caminar amb ells, 

anunciant l’Evangeli,
i els vau conduir a Jerusalem,
perquè, a través de la vostra passió 

i la vostra mort,
coneguessin la glòria de la vostra resurrecció.

Ara que acompanyeu la vostra Església,
pelegrina en el món,
us demanem que envieu sacerdots,
que caminin avui juntament amb aquells 

que convoqueu en la vostra Església;
que ens enforteixin i consolin
amb la unció de l’Esperit Sant; 
que ens animin i il·luminin
amb la predicació de la vostra Paraula;
que ens alimentin i sostinguin
amb la celebració de l’eucaristia i
l’entrega de la seva pròpia vida.
Amén

GOIGS A LLAOR DE SANT EDUARD, REI I CONFESSOR D'ANGLATERRA (Fragment)

Puix vostre fi era atansar
el paradís eternal
Sant Eduard, preneu ja
l'oració d'aquest mortal.

La corona de la terra
que va donar-vos poder
vau cenyir dins l'Anglaterra
apartat de Lucifer,
sense deixar-vos temptar
per l'esplendor estatal.
...
Home sant i bondadós
tostemps cast, pur i pacient,
confessor miraculós
us preguem en tot moment
vulgueu de Déu recaptar
socors per l'instant final.

LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ PRESIDINT EL COR

Explica la llegenda que Nolasc havia passat la nit preocupat, sense gairebé poder aclucar l’ull, considerant com la captivitat estén les seves urpes sobre la innocència de la gent i torna impotents els nostres petits gestos. Massa grossa era la captivitat para posar-hi fre amb la ingenuïtat d’uns quants frares i almoines recollides per la bona voluntat dels pobles. Aquests pensaments tenia al cap quan finalment el va vèncer la son. A la matinada tot era un recés de pau i ningú al convent havia fet sonar la campana que convocava a l’oració de matines per a tots els frares redemptors. De cop i volta, com un sospir, Pere Nolasc es va despertar acariciat per un raig de sol que entrava per la finestra de la seva cambra del vell hospital i convent de Santa Eulàlia, hospital que Jaume I va regalar a l’Ordre com a símbol d’afecte i recolzament incondicional.

Nolasc va pensar que tots els frares ja estarien al cor, resant matines, mentre que ell s’havia quedat adormit. Es va aixecar de pressa, es va rentar la cara i va sortir disparat cap al cor amb el desig d’arribar, almenys, al final de la pregaria. Quina va ser la seva sorpresa quan, al entrar, va veure a la Mare de Déu amb el llibre de les hores, resant l’ofici diví rodejat d’àngels. Nolasc no oblidaria mai aquella visió, o es tractava d’un somni? Maria de la Mercè va ser des d’aquell instant “La Comendadora” de la comunitat i la seva imatge presideix, des de llavors, el cor i la pregària dels fills mercedaris. Ella és, al costat del seu Fill a la creu, el centre de la nostra vida, l’estímul de les nostres millors esperances, la veu dolça que ens diu “Feu el que Ell us digui”. La nostra família porta el seu nom i professa un amor immens a qui és la fundadora i protectora de la nostra historia. La nostra ordre sense ella, perd el seu nom, el seu consol i la seva millor esperança. Ella és i serà sempre “La Comendadora” de la nostra fraternitat.

(https://www.basilicadelamerce.cat/ca/ESPIRITUALITAT/Llegendes-merced%C3%A0ries.html)

Pregària per la pluja

Déu Pare Nostre, Senyor del cel i de la terra.
Tu ets per a nosaltres; existència, energia i vida.
Tu has creat l'home a la teva imatge i semblança, perquè amb la seva feina faci fructificar les riqueses de la terra, col·laborant així a la teva creació.
Som conscients de la nostra misèria i debilitat. Res no podem sense Tu.
Tu, Pare Bo, que fas brillar el sol sobre tots i fas caure la pluja, tingues compassió del que pateixen durant la sequera aquests dies.
Escolta amb bondat les pregàries que la teva Església et dirigeix ​​amb confiança, com vas escoltar les súpliques del Profeta Elies, que intercedia a favor del seu Poble.
Fes que caigui del cel sobre la terra àrida, la pluja tan desitjada, perquè reneixin els fruits i se salvin els homes i els animals.
Que la pluja sigui per a nosaltres el signe de la teva gràcia i benedicció.
Així, confortats per la teva misericòrdia, et donem gràcies per tot el do de la terra i del cel, amb què el teu esperit satisfà la nostra set.
Per Jesucrist, El teu Fill, que ens ha revelat el teu amor, Font d'Aigua Viva que brolla fins a la vida eterna.
Amén

(Pau VI)

Preguem amb Sant Ignasi

Assoleix l'excel·lència i comparteix-la.

L'examen de consciència i la pregària són el millor mitjà per a cuidar l'ànima.

Qui evita la temptació evita el pecat.

De què serveix guanyar el món si al final perds l'ànima?

Viu i treballa com si tot depengués de tu, però tingues per segur sempre que tot depèn de Déu. 

Senyor, sigues el meu guia, condueix-me.

L'amor s'ha de posar més en els fets que en les paraules.

(Sant Ignasi de Loiola)

La llum de l'amor

 

La natura ens mostra moltes coses. 

És molt metafòrica. 

Jesús des de la creu ens va fer molta llum, 

igual que la llum que surt rere d'aquesta soca morta... 

La llum després de la mort.

La llum de l'amor, 

que mai no té posta, 

i que sabem que sempre hi serà, 

com la llum del sol.

Fraternitat

L'estiu és un període de l'any on vivim les relacions de maneres ben diferents. Estem més relaxats pel període vacacional, volem estar propers als que ens estimem... Però en les relacions sempre busquem alguna cosa. Ens hem preguntat mai que pretenc quan em relaciono amb algú?

Des de la revolució francesa que tota la societat està bastant marcada pels seus tres grans valors: igualtat, llibertat i fraternitat.

Amb les relacions ens omplim la boca de la paraula llibertat (tots volem ser lliures i volem que els que estan al nostre voltant siguin lliures). Però quan ho pensem i diem, realment estem pensant tot el que implica la llibertat? (igualtat davant de la llei, igualtat d'oportunitats per a tots, dret a un sostre, dret a menjar...) Per a ser tots lliures caldria que tots fóssim realment iguals. I jo em pregunto, som iguals?

Potser només ens hem quedat amb la paraula llibertat oblidant la igualtat i la darrera, no per això la menys important, la fraternitat. Sense fraternitat no hi ha igualtat en l'amor ni sentit veritable de llibertat. Recorda una mica allò que diu sant Pau als Corintis: "Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres; però l'amor és el més gran." Igualtat, llibertat i fraternitat, però la fraternitat és el més gran. 

No comença a ser hora, i aquest estiu podria ser una bona ocasió per començar, que els cristians ens entestéssim amb ser fraterns?