Pregària des la presó

Qui sóc,jo? Qui sóc, jo? Sovint ells em diuen,
que surto de la meva cel·la tranquil, serè i ferm,
talment un senyor del seu castell.
Qui sóc,jo? Sovint ells em diuen, que parlo amb els meus guardians
lliurement, clarament i amistosament, com si hagués de manar-los.
Qui sóc,jo? Ells em diuen també,
que suporto els dies de la dissort impassible,
somrient i amb orgull, com aquell que està habituat a la victòria.

Sóc realment allò que els altres diuen de mi?
O bé tan sols allò que jo sé de mi mateix?
Intranquil, enyoradís, malalt com un ocell en una gàbia
lluitant per l’hàlit vital, com si algú m’escanyés,
famolenc de colors, de flors i de cants d’ocells,
assedegat de bones paraules i de proximitat humana,
tremolós de ràbia davant l’arbitrarietat i l’ofensa més lleu,
agitat per l’espera de les coses,
impotent i temorós pels amics infinitament llunyans,
cansat i buit per a pregar, pensar i crear, esgotat,
disposat a acomiadar-se de tot?

Qui sóc,jo? Aquest o aquell?
Sóc, doncs, avui aquest home i demà aquell altre?
Sóc tots dos alhora? Sóc un hipòcrita davant dels homes,
i davant meu un feble menyspreable i digne de compassió?
O bé, allò que encara resta en mi s’assembla a un exèrcit derrotat,
que es retira en desordre davant la victòria que creia segura?
Qui sóc, jo? Les preguntes solitàries em fan mofa.
Sigui el qui sigui, tu em coneixes: jo sóc teu, oh Déu!

DIETRICH BONHOEFFER. Camp d’extermini de Flossenbürg. Juliol de 1944. 

EiV. 111 – Era a la presó i em visitàreu.

Dietrich Bonhoeffer (1906-1945) fou un pastor luterà i teòleg alemany que va oposar-se al nazisme i al model d’Església oficial que propugnava el Tercer Reich. Va col·laborar amb diferents moviments de resistència i contra l’antisemitisme, ajudà molts jueus a fugir. Arrestat i acusat de col·laborar en un complot per assassinar Hitler, va ser enviat al camp d’extermini de Flossenbürg on va ser executat pocs dies abans del final de la Segona Guerra Mundial.

Cadenes de llibertat

Cadenes trencades,
esperit rebel,
Crist al revés,
vida d’arrel.

Nit de presó,
espelma apagada,
crit d’abandó,
esperança tardana.

Testimoni vivent,
estigma perenne,
comunitat creient,
arribada del Regne.

Estímul d’ahir,
petó per sempre,
abraçada d’avui,
Evangeli tendre.

Un home, Pau,
lliure pels altres,
amb la teva Creu,
estimar sense traves.

PEPE BAENA. Les Franqueses del Vallès

EiV. 111 – Era a la presó i em visitàreu.

Pregària de súplica

Senyor. Ensenyeu-nos a estimar.
Feu que no en tinguem prou d’estimar
només els qui ens estimen.

Senyor. Ensenyeu-nos a pensar només en els altres
i a estimar, sobretot, els qui no són estimats.
Que sofrim amb el sofriment dels altres.
Feu-nos la gràcia de recordar, cada dia,
els milions d’homes, fills vostres i germans nostres,
que moren de fam i no mereixen morir de fam,
que moren de fred i no mereixen morir de fred.

Senyor. Tingueu pietat dels pobres, dels malalts,
dels treballadors sense treball,
dels pares vells, abandonats pels seus propis fills,
dels fills petits, abandonats pels seus propis pares.
I perdoneu-nos, Senyor,
del pecat d’haver-vos ignorat i abandonat.

Senyor. No permeteu que només nosaltres siguem feliços.
Concediu-nos, si us plau,
l’angoixa a causa de la misèria universal
i allibereu-nos de la misèria del nostre egoisme.
Amén.

ANÒNIMA. “Preguem al Déu dels pobres”

EiV. 110 – Feliços els pobres

Ple i cobert d’alegria

Senyor! Ja que heu posat en el meu cor tanta alegria,
plagui-us estendre-me-la en tot el cos:
a la meva cara, als meus ulls, a les meves mans.

Noble Senyor! Quan recordo la vida eterna i la contemplo,
em trobo ple i cobert d’alegria.
Tan ple n’estic, que la mar no és més plena d’aigua.

Ah, Senyor! És tan gran l’alegria que vós heu posat en mi,
que la meva força se sent més forta i més gran que la de les muntanyes.
Ni el ferro ni l’acer no són més fortes que jo.

Ah, Senyor! El meu gaudi d’alegria i de força,
com menys me l’atribueixo a mi, més l’atribueixo a vós:
car poc valdria si me l’atribuïa a mi.
Per això, plagui-us, Senyor, que tot el bé l’entengui de vós,
que sou el meu Creador i el meu Déu.

RAMON LLULL, Llibre de Contemplació, II.

EiV. 109.- La veritable alegria

Ramon LLull, laic, s’autoanomena foll (“boig”) per l’amor del Crist i, també es presenta a si mateix com l’amic de l’Amat, Jesucrist. Nat a Mallorca (1232-1316), recorrregué tot el món conegut i parlà i escrigué de tot en llatí, català, àrab i francès per tal de donar a conèixer Crist el seu Senyor.

Seguir Jesús amb fidelitat

Jesús, Senyor, mestre i amic,
nascut en una menjadora a Betlem,
mort a la creu a Jerusalem,
vivent a l’Eucaristia que celebrem.

Vull seguir-vos cada dia una mica de més a prop,
però perdo fàcilment l’orientació,
se m’enfosqueix la perspectiva del camí
i em canso del meu esforç.

Manteniu-me viva la il·lusió pel projecte,
feu que tingui la ment desperta,
recordeu-me el compromís contret,
renoveu-me les forces que necessito
i afermeu-me en la fidelitat a la Paraula.

Doneu-me seny i serenitat, goig i alegria,
visió global i encert a cada moment,
per tal que els ensopecs, la solitud i el cansament
no em facin deixar la meva creu
i desdir-me del vostre seguiment.
Amén.

PERE FARRIOL i VINYES

EiV. 108 – Seguiu-me en la meva creu

Davant la creu

Davant la creu em crides en la teva agonia.
Davant la creu em crides.
I heus ací que m’entrebanco amb les paraules.
Perquè si dius: “davant”
¿no em demanes altrament, Senyor,
que miri la creu cara a cara i que l’abraci?
Si et miro, Senyor, i tu em mires,
és una fornal d’amor el que en tu veig,
i el que veig en mi, Senyor, no és res.
Res, no res, Senyor, sinó silenci.
Un silenci buit.
Si tu l’emplenes es farà la llum en les tenebres.
I si en la creu t’abraço i tu m’abraces,
el silenci, Senyor, és més paraula.
Davant la creu, Senyor, sóc aquí.
Davant la creu, Senyor, ja que tu ho vols.

MERCEDES MARCOS SÁNCHEZ. 

EiV. 108 – Seguiu-me en la meva creu

Col·laboro amb tu

En contemplar el teu sepulcre buit, m’adono que:
Només Tu pots donar la fe. 

Però jo puc donar el meu testimoni.
Només Tu pots donar l’esperança.
Però jo puc tornar la confiança als meus germans.
Només Tu pots donar l’amor. 

Però jo puc ensenyar els altres a estimar.
Només Tu pots donar la pau. 

Però jo puc salvar la unió.
Només Tu pots donar la força. 

Però jo puc aixecar el desanimat.
Només Tu ets el camí. 

Però jo puc indicar-lo als altres.
Només Tu ets la vida. 

Però jo puc tornar als altres el desig de viure.
Només Tu pots fer l’impossible. 

Però jo puc fer el possible.
Només Tu ets suficient. 

Però prefereixes comptar amb mi.
Per això, aquesta Pasqua em surt del cor: 

Gràcies! Al·leluia!

ANÒNIM del recull: “Dóna’ns la teva llum”. D’ACO-Montserrat

EiV. 107 – La vida al nostre Natzaret.