La Neus treballava nit i dia per fer els fanalets més bonics i lluminosos de la contrada, creient que quanta més llum fessin compensaria la foscor de la vila. Però mentre cada fanalet que preparava brillava, el seu propi fanal interior semblava esmorteir-se. Estava esgotada i, el que era més important, sentia una gran pressió i ansietat que li tapaven la llum del Cor.
Una tarda, l'avi Feliu, l'ancià més savi i tranquil de Gelabra, va entrar a la botiga.
- Neus, estimada,-va dir suaument, oferint-li un càlid somriure - mires la cera i la metxa, però oblides el cor. El teu fanal no només necessita oli per al cos, sinó pau per a l'ànima. Si permets que l'estrès i l'esgotament trenquin el vidre del teu fanal, la flama interior no pot brillar.-L’avi Feliu li va explicar que la cura personal era molt més que dormir; era dedicar temps a la pausa mental, la respiració profunda i escoltar-se a un mateix.-Per il·luminar el món, primer has d'omplir el teu propi dipòsit de bondat cap a tu mateixa. La teva flama és la que encén totes les altres.
La Neus però no li va fer gaire cas, “coses de gent gran” va pensar i va seguir treballant.
Però l'endemà, el cansament i l'ansietat la van fer ensopegar, i al caure va trencar una caixa plena de vidres pels fanalets. Enmig de la trencadissa, la Neus va sentir la seva frustració i esgotament. Va ser una benedicció disfressada, ja que es va veure obligada a parar i pensar.
I pensant, pensant va decidir seguir el consell de Feliu i va animar a tot el poble a seguir-los també. Així que tots van dormir fins a sentir-se renovats (cura física). Van fer una pausa per caminar sols per la neu, observant i respirant (cura mental). Es van permetre sentir la pau, sense la pressió de la perfecció (cura emocional i espiritual).
En fer-ho, les seves energies van tornar, però amb una nova qualitat: una calidesa tranquil·la i constant que naixia directament del seu cor. La seva llum interior havia tornat a brillar.
La Nit de Nadal va arribar. La Neus, sentint-se completa i en calma, va sortir al carrer amb un somriure autèntic. La seva serenitat va ser contagiosa, i els veïns van notar la diferència. Els seus fanalets brillaven com mai.
L'avi Feliu es va dirigir a la gent just abans de l'encesa: "Aquests dies, la Neus ens ha ensenyat que el nostre millor regal és la nostra millor versió. Cadascú de vosaltres, que heu seguit els meus consells, esteu plens. Les nostres flames són només intenses quan la seva font—el nostre cor—està nodrida. Sabeu, això podríem fer-ho cada any: el dia de la recàrrega de la flama del cor."
La Neus va agafar el seu petit llum de mà, ara carregat de pau, i va encendre lentament la metxa del fanal principal. A l'instant, la seva flama es va projectar amb un taronja daurat, càlid i profund, el color de la llum del cor que s'havia cuidat.
Quan la gent de Gelabra, amb els seus propis fanals interiors plens de bondat cap a ells mateixos, van encendre la resta de llums, es va produir la màgia:
- L'efecte llumenera: Totes les petites flames, sorgides de cors que s'havien permès descansar i sentir-se, es van fusionar en una immensa aura radiant.
- Les ombres marxen: Aquesta llum combinada no només va il·luminar la plaça, sinó que va trencar la boira grisa i va escalfar el poble sencer, fent que les ombres desapareguessin.
Gelabra va entendre que la convergència de molts cors plens de bondat cap a un mateix és el que té el veritable poder d'esvair les ombres i escalfar el món sencer.
Des d'aquell dia, el Nadal a Gelabra és la celebració de la llum del cor compartida, recordant a tots: cuida la teva ànima, perquè la teva llum et fa capaç d'il·luminar el món, juntament amb la llum dels altres.
