Fa molt i molt de temps, quan les fulles dels arbres es tornaven de color taronja intens, groc daurat i vermell passió, i l'aire ja feia aquella olor dolça i humida de tardor, vivia al cor d'una ciutat una dona sàvia i amb el rostre arrugat com una poma assecada: la Vella Castanyera.
Ella no era una castanyera qualsevol. La Vella Castanyera era la guardiana dels tresors de la tardor, i tenia un secret que només es revelava la nit abans del primer dia de novembre: la Nit de Tots Sants.
Els nens i nenes de la ciutat pensaven que la Castanyera només venia a vendre castanyes i moniatos. Però en realitat, ella feia un viatge molt més important. La Castanyera viatjava a peu, de poble en poble i de ciutat en ciutat, carregada no només amb les castanyes, sinó també amb cistells plens de records i de llum de les llars.
Quan arribava a la plaça, encenia el seu fogonet, i la flaire de la brasa i les castanyes torrades era com un senyal. Aquesta olor dolça i fumada, deia la llegenda, era el perfum màgic que servia de pont entre el món on vivim i el món d'aquells que ja no hi són, els nostres avis, besavis, i tots els éssers estimats que han marxat.
La Màgia dels Panellets i el sentit de la festa
La nit de Tots Sants, mentre la Castanyera escalfava els cors i les mans amb les seves castanyes, les famílies feien una cosa molt especial: preparaven els Panellets.
Els Panellets eren uns pastissets petits, rodons, fets amb ametlla i sucre, i coberts amb pinyons, coco o xocolata. Però atenció! Aquests no eren només postres. Eren la moneda de la Memòria.
Quan els nens i nenes, asseguts a taula, menjaven un panellet, la Castanyera, que els veia des de la plaça, somreia. Per què?
Perquè cada pinyó, cada trosset d'ametlla, representava un dolç record d'alguna persona estimada que havien conegut o de qui els havien parlat.
En menjar-los junts, deien que la família estava donant força i caliu a la memòria d'aquells que ja no hi eren, assegurant-se que mai no fossin oblidats.
Així doncs, la festa de Tots Sants no és una festa trista. És una festa de calidesa, d'olors bones i de bons menjars (castanyes, moniatos i panellets), on celebrem que, gràcies a l'amor i els records, les persones que han marxat sempre estaran amb nosaltres al cor. És el dia de dir, amb un mos de panellet: "T'estimo i et recordo".
Lliçó de la faula
La Castanyera i els Panellets ens ensenyen que la millor manera de celebrar els nostres avantpassats i éssers estimats que ja no hi són, és reunint-nos en família, menjant junts, i compartint els records amb alegria i molt d'amor..
