Pregària per la Segona Pasqua (Pentecosta)

Déu nostre, Pare bo,

Avui celebrem la Segona Pasqua, 

el dia en què el teu Esperit Sant 

va baixar sobre els apòstols. 

Et donem gràcies per aquest gran regal!

Ajuda'ns, Senyor, 

a sentir el teu Esperit 

en els nostres cors. 

Que ens doni força, amor i saviesa.

Que el teu Esperit 

ens ajudi a ser bones persones, 

a estimar els altres 

com Jesús ens va estimar, 

i a compartir la bona notícia 

del teu amor amb tots.

Gràcies, Déu, 

per la teva presència 

en les nostres vides.

Amén.

Pregària per una trobada d'antics alumnes

Benvolguts antics alumnes,
És una alegria immensa tenir-vos de nou aquí, a la vostra escola.

Quan éreu alumnes d'aquesta escola, la pregària formava part del nostre dia a dia, una pausa per connectar amb allò més profund de nosaltres mateixos i amb la presència que ens acompanyava. Avui, volem reprendre aquella tradició, amb la senzillesa i la sinceritat d'aquells anys.

Us convidem a fer una petita pausa, a tancar els ulls si ho desitgeu, i a deixar que la memòria ens porti als moments viscuts en aquestes aules, als amics que vam fer, als mestres que us van guiar, i a totes les experiències que van forjar la persona que sou avui.

Tot té el seu moment,

sota el cel hi ha un temps

per a cada cosa.

Hi ha un temps d'infantar

i un temps de morir,

un temps de plantar

i un temps de collir.

Un temps de matar

i un temps de guarir,

un temps d'enrunar

i un temps de construir.

Un temps de plorar

i un temps de riure,

un temps de plànyer-se

i un temps de dansar.

Un temps de tirar pedres

i un temps d'aplegar-ne,

un temps d'abraçar

i un temps d'estar-se'n.

Un temps de cercar

i un temps de perdre,

un temps de guardar

i un temps de llençar.

Un temps d'esquinçar

i un temps de cosir,

un temps de callar

i un temps de parlar.

Hi ha un temps d'estimar

i un temps d'odiar,

hi ha un temps de guerra

i un temps de pau.

(Coh 3,1-8)

Avui també agraïm la vida que hem rebut, els anys que hem compartit, les lliçons apreses i l'esperança que sempre ens ha il·luminat.

Agraïm els camins que ens han portat fins aquí, els reptes superats i les alegries viscudes.

I en especial, agraïm aquest retrobament, que ens permet reviure i celebrar la nostra història compartida en aquesta casa que sempre serà la nostra.