El pa no està dur, dur és no tenir pa.

A vegades ens queda un rosegó de pa després de berenar, i al dia següent diem: “aquest pa esrà dur!”. I és molt probable que si, que estigui dur. 

Però si hi pensem ... resulta que el pa no està dur, dur és no tenir pa. 

Sembla mentida, però els homes som especialistes en queixar-nos, i la majoria de les vegades ens queixem sense raó, sense sentit, per bajanades, per egoisme... el pa no està dur, dur és no tenir pa. 

Però que vol dir això, doncs ... 

• que el treball que tens no és dur, dur és no tenir feina; 
• que tenir el cotxe espatllat no és dur, dur és no tenir mitjà de transport; 
• que per tenir el cotxe espatllat i haver de caminar per agafar un transport públic això és dur, no! dur és no tenir cames per caminar; 
• dinar bledes i peix no és dur, dur és no tenir menjar; 
• perdre la raó en un problema familiar no és dur, dur, i creu-me, molt dur és perdre un familiar; 
• dir t’estimo mirant als ulls a una altra persona no és dur, dur és dir-ho a algú que ha traspassat; 
• queixar-se no és dur, dur és no saber ser agraïts; 

Avui, com cada dia, és un bon dia per donar gràcies a Déu per la vida, pel que tenim, i no deixar que la nostra felicitat depengui d’alguna cosa concreta o d’ algú, la nostra felicitat depèn de nosaltres mateixos i de l’agraïment que puguem fer a Déu pel que som i tenim.

(Adaptació d'un reflexió escoltada al you tube)