Els pobles et lloen

Els pobles et lloen, 

celebren teu amor. 

Per a tots ressona l'aleteig de la teva crida, 

per a tots il·lumina el llum d'amor, 

i el teu convit obert està sense parar trucant, 

trencant lligams, sembrant esperances 

El convit etern del teu paternal cor. 

Cantem per a tu, 

tots els pobles avui 

es tornen a cantar. 

Perquè aculls, 

perquè omples, 

perquè crees,

perquè estimes amb fidelitat. 

Tu has omplert de llum el matí, 

en ella ens regales el teu calor 

i els arbres que van carregant secretament 

de fruit el calze de les flors, 

són la imatge bondadosa de la mà 

que s'acosta a cada ésser humà, 

que el toca quedant ple de do. 

Els pobles a una, 

reconeixen joiosos teu favor.

Cantem per a tu, 

Pare de Bondat. 

No ens vols per ser bons 

sinó perquè de cada persona 

has fet un fill.

Els teus fills d'adopció. 

I en aquest misteri del teu amor, 

t'emboliques en les nostres coses: 

t'alegres amb les nostres alegries i 

quan ens toca plorar, 

el teu cor també plora.

Tots els pobles avui, 

amb la meva veu, 

canten la teva obra, Senyor. 

Els nostres ulls oberts 

descobreixen la teva presència incansable 

company de la nostra ruta. 

Impulsant-nos sempre cap als altres 

en la construcció de la fraternitat. 

Tots els pobles avui, 

amb la meva veu, 

et canten.