Pregària pel pare

Avui la mort, la foscor, és entre nosaltres, 

però l’Esperit ens recorda, ens diu, que ell està en la Llum.

Sabem i creiem que som fills de Déu. 

Sabem que Déu també et reconeix, pare, com a fill seu.

Quina prova més gran d’amor ens dóna. 

Sabem que has passat de la mort a la vida. 

I ho sabem perquè ens estimem com a germans. 

I quan hi ha amor no hi pot haver-hi la mort 

perquè qui no estima continua mort.

I qui estima, viu per sempre.

El nostre amor a la Vida, 

el nostre amor a Déu, 

no vol ser de paraules i frases, 

sinó d’obres i veritat.

Si no estimem no coneixerem a Déu,

perquè Déu és amor, 

i el seu amor abraça a tots els seus fills, 

i avui t’abraça especialment a tu, pare.

Déu, 

que és el primer que ens estima, 

el primer que ens abraça, 

s’avança a tots nosaltres 

i ens estima plenament 

malgrat tot el que fem i diem. 

El seu amor no té límits ni mesures. 

Pare, ahir et reunies amb Aquell que ningú no l’ha vist mai, 

però com que ens estimem, 

sabem que Ell hi és 

i que t’acull amb els braços oberts. 

Déu a l’estimar-nos està dins nostre 

i arriba a nosaltres en tota la seva plenitud 

igual que omple de llum el teu cor i la teva ànima. 

Sabent això només cal seguir comportant-nos d’acord amb l’Esperit:

continuar estimant. 

I cada cop que tanquem els ulls,

cada cop que escoltem amb el cor,

cada cop que estimem,

malgrat no et veiem,

no et sentim,

no et toquem,

et tindrem present en el racó més íntim del cor.