Que Déu no permeti que jo perdi el ROMANTICISME, encara sabent que les roses no parlen.
Que jo no perdi l'OPTIMISME, tot i sabent que el futur que ens espera pot no ser tan alegre...
Que jo no perdi les ganes de VIURE, tot i sabent que la vida és, en molts moments, dolorosa ...
Que jo no perdi les ganes de TENIR GRANS AMICS, encara sabent que, amb les voltes de la vida, ells s'acaben anant ...
Que jo no perdi les ganes de AJUDAR ALS ALTRES, tot i sabent que molts són incapaços de veure i reconèixer aquesta ajuda ...
Que jo no perdi l'EQUILIBRI, tot i sabent que innombrables forces volen que em caigui ...
Que jo no perdi les ganes d'ESTIMAR, tot i sabent que la persona que més estimo pot no sentir el mateix per mi ...
Que jo no perdi la LLUM I LA BRILLANTOR EN LA MIRADA, tot i sabent que moltes coses que veuré al món s'enfosquiran meus ulls ...
Que jo no perdi la l'EMPENTA, encara sabent que la derrota i la pèrdua són dos adversaris extremadament perillosos ...
Que jo no perdi la RAÓ, encara sabent que les temptacions de la vida són innombrables i delicioses...
Que jo no perdi el SENTIMENT DE JUSTÍCIA, tot i sabent que el perjudicat pugui ser jo ...
Que jo no perdi la meva ABRAÇADA FORTA, tot i sabent que un dia els meus braços estaran febles...
Que jo no perdi la BELLESA I L'ALEGRIA DE VEURE, tot i sabent que moltes llàgrimes brollaran dels meus ulls i relliscaran per la meva ànima ...
Que jo no perdi el AMOR PER LA MEVA FAMÍLIA, tot i sabent que ella moltes vegades m'exigirà esforços increïbles per mantenir la seva harmonia ...
Que jo no perdi les ganes de DONAR AQUEST ENORME AMOR que hi ha en el meu cor, encara sabent que moltes vegades serà sotmès i encara rebutjat...
Que jo no perdi les ganes de SER GRAN, tot i saber que el món és petit.
I a més de tot ...
Que jo mai oblidi que Déu m'estima infinitament!
Que un petit gra d'alegria és esperança dins de cada un, i és capaç de canviar i transformar qualsevol cosa ...
LA VIDA ÉS CONSTRUÏDA EN ELS SOMNIS I concretada A L'AMOR!
No sabem per quant temps estarem gaudint aquest Edèn,
Callem quan hauríem de parlar ... I parlem massa quan hauríem de quedar en silenci.
Passem per la vida i no vivim ... Sobrevivim!
Mai s'és massa vell, o massa jove per estimar.
No miris enrere. El que va passar, va passar. El que vam perdre, el vam perdre.
Mira cap endavant!
Encara hi ha temps de gaudir de les flors que estan al nostre voltant.
Encara hi ha temps d'agrair a Déu per la vida ... ... que, encara que efímera, encara està en nosaltres!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada