El camí estava ple de pols, i
no hi havia cap ombra. Pujava, baixava, pujava, baixava.. Josep i Maria estàven
molt cansats, però de tant en tant es trobaven amb viatgers que donaven a Maria
unes taronges, un mos de pa... o que feien amb ells un tros de camí.
Senyor,
cada dia fem molts “camins”:
cap a l’escola, cap a casa...
i el “camí” de l’estudi, i el
“camí” de l’esbarjo...
Quants camins!
Ajuda’ns a fer camí amb tothom
i a compartir sempre el que
tenim i el que som.
T’esperem caminant contents
en companyia!
#pregADVENT: esperem Jesús amb alegria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada