Sóc un infant Senyor. Un entre tants milions d’infants que riuen i ploren al món. No em preguntis qui sóc, perquè jo tinc dret a ser: em fan una mica entre tots. “Nen, no facis això!” “Nen, no facis allò!” “Els nens callen!” “Els nens no han de molestar.” Per a nosaltres, els infants, hi ha molts deures i pocs drets.
- “Seria magnífic si no creixéssim” – pensen certs pares
- “Quan podrem ser persones, pensar, donar-nos un nom propi!” somniem nosaltres.
Em dieun que no s’ha de mentir, però quan se m’escapa una veritat es posen enfurismats. Em diuen que no està bé que vagi amb “certs nens”, i em anar-me’n a dormir m’obliguen a pregar a Déu que ens ensenya que tots som iguals i germans. La mare em diu que he d’assemblar-me al pare, però el meu pare roba, diu per telèfon que està malalt per no anar a treballar.
Qui té raó, Senyor? Tu ets l’únic a qui no molesten els infants.
(Moviment de centres d’Esplais cristians catalans, Fundació
Pere Tarrés)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada