EL CONCERT DE L’EVANGELI

Com deia Sant Agustí: “Qui prega cantant prega dues vegades”.

Déu serà el nostre compositor i escriurà la partitura de la nostra vida.

Jesús, el fill de Déu, serà el director d’orquesta i ens dirigirà a través de les partitures dels músics evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan.

Jesús portarà a les mans la batuta, iguam que fan aquells que ens ajudaran en el camí (mossens, relgioses i religiosos, catequistes, mestres espirituals ...)

I amb la música de l'evangeli rebrem:

Paraules: tot un munt de valors i dons que trobarem dins l’Evangeli

Gestos: com actuarem segons el que Jesús ens diu i fa.

Cançons: cants de pregària i d’agraïment relacionades amb les paraules rebudes i les accions a emprendre.

Tots nosaltres serem els instruments i, interpretant la partitura de l'Evangeli, posarem música a la nostre vida i a la vida d'aquells que tenim a prop i no tant aprop.

I no bolidem de marcar el compàs: preguem tots junts, units.

Quan l’Evangeli es fa música: preguem dues vegades!

I així, cantant per la vida i a la vida, podrem fer realitat el projecte de Déu dins del nostre cor i en el cor de tota la humanitat!

Yo moriré de pie

Yo moriré de pie, 

como los árboles.
Me matarán de pie.
El sol, como testigo mayor,
pondrá su lacre
sobre mi cuerpo doblemente ungido,
y los ríos y el mar
se harán camino de todos mis deseos,
mientras la selva amada
sacudirá sus cúpulas de júbilo.
Yo diré a mis palabras:
No mentía gritándoos.
Dios dirá a mis amigos:
Certifico que vivió con vosotros
esperando este día.
De golpe, con la muerte,
se hará verdad mi vida.
¡Por fin habré amado!

Pere Casaldàliga

PREGUNTA DARRERA

Al final del camí em preguntaran:
Has viscut? Has estimat?
I jo, sense dir res,
obriré el cor, atapeït de noms...

No es tracta de la mort...
sinó de la vida!

No es tracta de "Com va morir?", ...
sinó de "Com va viure?"

No es tracta de "Quant va guanyar?"...
sinó de "Quant va donar?"

Són aquestes les unitats
per mesurar el valor
de tots els éssers humans,
i no pas el seu naixement.

No es tracta de "Tenen diners?",
sinó de
- Tenen un bon cor?
- Com va representar el paper que Déu li va confiar?
- Va tenir sempre una paraula amable, un somriure?
- Va saber eixugar les llàgrimes?

No compta
quin va ser el seu temple,
el que compta és
si va ajudar els necessitats.

No compten
els elogis que en morir li fes la premsa,
el que compta
són els qui van plorar la seva mort!

PERE CASALDÀLIGA

Pregària de Sant Ignasi

Preneu, Senyor, 

i rebeu tota la meva llibertat, 

la memòria, 

l’enteniment 

i tota la voluntat. 

Tot el que sóc i posseeixo, 

Vós m’ho heu donat, 

a Vós, Senyor, ho torno, 

tot és vostre, 

disposeu-ne segons la vostra voluntat. 

Doneu-me el vostre amor i gràcia, 

perquè això em basta.

Sant Ignasi de Loiola

UNA CASA AMB TRES HABITACIONS

La pregària pot comparar-se a una casa amb 3 estances o habitacions molt connectades entre si com ens deia Santa Teresa. Presentem tres estances que es poden donar en el procés de la meditació i la pregària: Seguiment, Alteritat, Comunió.

SEGUIMENT

Època de canvi, de conversió, de descoberta, punt d’arribada després d’una llarga caminada a les fosques.

ALTERITAT

Hem passat del ressò que provocava en el nostre interior la reflexió i la lectura, a que soni directa en el cor i tendeixi a ressonar cap enfora, a la vida. Ell és ja l’Altre, obert, dialogant, que porta iniciativa, que ens captiva i guia des de la profunditat de l’ésser.

COMUNIÓ

La pregària representa un moment d’aquesta comunió, que s’expandeix cap enfora, cap als pobres i vulnerables per la mateixa acció del Senyor. I també és un espai de vida eterna, ja que la mort no canviarà la comunió sinó que la portarà a l’expansió esclatant i lliure

Jesús Renau sj.

EL VENEDOR DE LLAVORS

Conten que un dia, una senyora va anar a la botiga a comprar el que necessitava per a casa. Així que va arribar a la botiga, se n'adonà que el venedor era Jesús. Com cal suposar, es va quedar molt sorpresa i li preguntà:

- Què fas tu, aquí?

Jesús li va dir que havia vingut a donar una volta per la terra a veure com vivien els venedors i havia trobat feina en aquella botiga.

- I què vens?

- Doncs mira, jo venc llavors del que tu vulguis- contestà Jesús.

- Aleshores posa'm un grapadet de llavors de somriure per a tots aquells que estan tristos; posa'm també una bosseta d'il.lusió pels qui estan cansats, un paquet de pau pels qui es barallen i mig quilo de respecte pels qui insulten.

Jesús se la va quedar mirant i li va dir:

- Ep, recorda que jo només venc les llavors; els fets els has de fer créixer tu!

I tu, què vols?

Déu:
I tu, què vols?
Jo:
Doncs jo sols vull
—ei, si pot ser—:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau.
Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pic
i un poc de pac
—o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
un xic de cor
i poc de crit.
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.
Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.
Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.
Un poc de lloc.
I un poc de joc
—tres reis, dos nous.
I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.
Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.
Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.
I un poc de veu
—i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d’art. I d’or.
Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.
Un xic de flam
i un poc de gel.
Un poc de Sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de rès
—i un poc de rus.
I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port.
I un poc de llor.
Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.
Un poc de lluc
i un xic de suc.
I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gust
i un xic de rang.
I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.
Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple?
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.
Ei, si pot ser.

Pere Quart

Jo, Déu, només vull un xic d'amor

i un vida per gaudir-lo