FONS VIVUS

- Saps una cosa? Jo ja pensava que aquesta pujada era molt dura, però no podia ni imaginar que avui faria tanta calor. I, mira, quan hem sortit encara era negra nit. La primera hora anàvem pel bosc i tot semblava fàcil i agradable, però després de tres hores diria que em costarà molt arribar.

- Parem uns moments, si vols, o mirem el mapa. Veus? Ara som aquí. La primera tartera deu ser a una mitja hora, més o menys... Però, mira aquesta petita figura. Oi que és una font? Tu que tens bona vista, què diu a sota de la figura?

- Deixa-m’ho veure. Diu “font viva”. M’agrada aquest nom. Segurament en deu rajar aigua fresca, gelada; que bé, som-hi.

La “font viva” està molt amagada, entre dues roques a l’ombra del darrer arbre abans de la tartera. No en surt molta aigua, però és una delícia. Ens mullem les mans, els cabells i després d’esperar una mica:

- Primer tu.

- No, primer tu...

- Però no veus que és igual...

- Vinga, beu i calla...

A l’ombra de l’últim arbre hem descansat una estona. No gaire, el suficient per endormiscar-nos, i després, a poc a poc, recuperades les forces, amunt la tartera, mirant de no caure, i veient el cim més a prop.

Ja a dalt, fets els comentaris de rigor i mirant de posar nom als pics que veiem, et dic:

- Hem tingut molta sort de trobar la font viva.

- I tant! Saps què? Recordava una expressió llatina que diu “fons vivus”, que vol dir precisament font viva.

- Ah, sí? Vaja, i què té de particular?

- Doncs mira, el dia que em van confirmar la coral cantava en llatí una mena d’himne a l’Esperit Sant del qual no vaig entendre res excepte aquesta expressió, “fons vivus”. Em va quedar gravada a la ment. M’encanta que Déu sigui per a nosaltres una font viva i de vida, com la que hem trobat tot pujant cap al cim. Prefereixo dir-li a Déu font viva que dir-li totpoderós.

Jesús Renau, sj

2 metres

Les nostres autoritat ens diuen que estem obligats a mantenir una distància de seguretat de 2 metres. 

Però què són 2 metres?

2 metres de distància.

200 cm plens de por

o 2.000 mm plens d'esperança?

Aquest virus ens vol lluny,

quan més a prop hem d'estar.

Potser no ens podem abraçar

però sempre ens podrem ajudar.

Sí, és dur, però les seves conseqüències, més.

Per molt que ho intenti,

no podrà amb la humanitat.

Junts podem guanyar,

no som herois: som genuïnament humans.

Convertim les abraçades prohibides en ajudes

i omplim els 2 metres de distància amb SOLIDARITAT.

Càritas

Tenen molt poder

No ens podem pas deturar, Senyor.

Hem de seguir endavant.

La nostra vida és un èxode total. 

Som nòmades de l’Absolut. 

No tenim cap altra llar que la teva falda de misteri i de fe. 

cal que fem brollar amor, fe i esperança al nostre pas. 

Caminant tots junt sota la llum del teu amor. 

Dona’ns la força per continuar avançant, 

assedegats, per aquest sorral interminable, 

sens deturar-nos en tants oasis. 

Endavant, sota la teva llum i amb tres banderes:

l'amor, la fe i l'esperança que tenen molt poder

i tot ho poden.

 

No tens mans

Jesús, no tens mans.
Tens només les nostres mans
per a construir un món on regni la justícia.

Jesús, no tens peus.
Tens només els nostres peus
per engegar la llibertat i l'amor.

Jesús, no tens llavis.
Tens només els nostres llavis
per anunciar al món la Bona Notícia dels pobres.

Jesús, no tens mitjans.
Tens només la nostra acció
per aconseguir que tots siguem germans.

Jesús, nosaltres som el teu Evangeli,
l'únic Evangeli que la gent pot llegir,
si les nostres vides són obres i paraules eficaces.

Jesús, dona'ns el teu amor i la teva força
per prosseguir la teva causa
i donar-te a conèixer a quanta gent puguem.

Avui, descansem!

Avui, descansem! Avui el sol ha aconseguit travessar els núvols dels darrers dies tot i que la malaltia i la mort de persones molt estimades ens deixa el cor ja molt cansat. Són molts dies de patir i sentir el patiment de les persones estimades, junt amb tantes notícies negatives d’arreu. Amb tot, tenim la sort, Senyor, que quan ens cansem, Tu també hi ets. Podem seure, ni que sigui com a actitud en el nostre cor, i deixar-ho anar tot en Tu, amb Tu. Tenim la sort de no necessitar estar sempre bé i contentes, sinó que quan ens arriba la tristesa, la preocupació, el cansament, aquí, així, Tu hi ets. És com si estiguessis al nostre costat, assegut, com nosaltres, amb nosaltres. I només de saber-te tan a prop, en Tu, amb Tu, podem descansar de fons, del tot. No cal que ... no, perquè estiguem com estiguem, Tu estàs amb nosaltres. Avui, Senyor, descansant el cor en Tu, amb Tu, sabem que juntes i junts ja ens en sortim! 

Abadesa María del Mar Albajar del Monestir de Sant Benet de Montserrat

EL COR DE LA FE

L’ermita de l’Arola va ser el lloc escollit per a la nostra conversa. Mentre hi anàvem, parlàvem de tot i fèiem comentaris breus sobre aquella visió bella i vigorosa de les valls del Montseny. Asseguts ja sota l’arc de pedra, el silenci es va anar imposant, va anar envaint el nostre esperit fins al punt serè i joiós de quan tastes el valor d’uns instants acompanyats de la plena amistat. Estant així comença la conversa.

Em deies: No puc entendre què és la fe. (silenci) M’ho podries explicar?

Amic, la fe no és el resultat d’un raonament; pot ser raonable, però no hi creus per una conclusió o demostració mental. (silenci) Molta gent pensa que ha de ser així i els costa molt creure, perquè esperen entendre, captar i satisfer la seva lògica. Estan errats en el camí. (silenci)

La fe té un cor. No posis aquesta cara! Que ho dic seriosament. Encara diria que les realitats més importants tenen cor, i si no en tenen aviat es desfan entre dubtes, cansaments i pels molts cops que dona la vida. La fe, doncs, des del meu punt de vista, té un cor.

(Ara una boira menuda ha tapat el sol) Em preguntes quin és el cor de la fe. Jo penso que és quelcom místic, diferent del raonament i de la mateixa sensibilitat. Saps; no em sé explicar, però intueixo que el cor místic de la fe és una relació. (llarg silenci, tot ha parat, fins el mateix vent)

Noto que estàs absolutament obert en el teu esperit. Jo també. Potser no ho havia formulat mai com avui, en aquest portal de l’Arola.

Oi que interiorment saps que hi ha qui t’estima? Doncs aquest és un bon símbol de la fe. Saps que ets estimat. Penso que aquest és el cor de la fe en Jesús, el Senyor. És Ell que va donar el primer senyal, la primera paraula, la primera abraçada... i comença el camí de creure. El cor de la fe palpita, i és com la vida, truc..., truc... vas creient i estimant. Parlaria de Jesús i mai acabaria; Ell és el cor de la fe.

Jesús Renau, sj.

Oració a l'Esperit Sant

Oh Esperit Sant, 

Déu etern, 

Consolador de les ànimes, 

Fortalesa dels esperits, 

Llum de les intel·ligències, 

Amor dels nostres cors 

vulgueu acceptar aquests humils obsequis 

que practiquem en honor i glòria vostra;
i encara que indignes de tota gràcia, 

concediu-nos, us ho demanem amb tota l'ànima, 

els vostres fruits i els vostres dons,
per tal que, moguts sempre pel vostre mateix Esperit, 

guiats amb la vostra inspiració, 

consolats amb la vostra suavitat, 

enardits amb la vostra fortalesa, 

i encesos amb el vostre Amor,
puguem servir-vos fidelment i perfectament en aquesta vida, 

i contemplar-vos en l'altra eternament.
Així sia.