Feliços els qui recorren el camí quaresmal amb un somriure a la cara
i senten com brolla del seu cor un sentiment d'alegria incontenible.
Feliços els qui durant el temps de Quaresma, i en la seva vida diària,
practiquen el dejuni del consumisme,
dels programes escombraries de la televisió,
de les crítiques, de la indiferència.
Feliços els qui intenten cada dia anar suavitzant el seu cor de pedra,
per donar pas a la sensibilitat, la tendresa,
la compassió, la indignació tenyida de propostes.
Feliços els qui creuen que el perdó, en tots els àmbits,
és un dels eixos centrals en la posada en pràctica de l'Evangeli de Jesús,
per aconseguir un món reconciliat.
Feliços els qui s'aïllen de tant soroll i informació vertiginosa,
i fan un espai al desert del seu cor
perquè el silenci es transformi en soledat sonora.
Feliços els qui recorden la promesa del seu bon Pare i Mare Déu,
que renoven a cada moment la seva aliança de proximitat i
presència encoratjadora cap a tot el gènere humà.
Feliços els qui tanquen la porta als malastrucs, a la tristesa i al desencís,
i obren totes les finestres de casa al sol de la il·lusió,
de l'encant, de la bellesa, de la solidaritat.
Feliços els qui fan servir les seves mans, la seva ment, els seus peus
en el servei joiós dels altres,
els que més enllà de totes les crisis,
mantenen, ofereixen i practiquen l'esperança de la resurrecció
a tots els desvalguts, marginats i oprimits del món.
Llavors sí que hi haurà brollat la flor de la Pasqua
al final d'un joiós sender quaresmal.
(Miquel Àngel Mesa, traduït del castellà)
