Vull ser pastor que vetlla pels seus; arbre frondós que dona ombra al cansat; font on begui l'assedegat.
Vull ser cançó que inundi els silencis; llibre que descobreix horitzons remots; poema que desgela un cor fred; paper on es pot escriure una història.
Vull ser somriure en els espais tristos, i llavor que creix en terra erma. Ser carta d'amor pel solitari, i crit fort pel sord...
Pastor, arbre o font, cançó, llibre o poema ... Paper, somriure, crit, carta, llavor ... El que tu vulguis, el que tu demanis, el que tu somniis, Senyor ... Això vull ser.
Senyor Déu, et lloem i et glorifiquem per la bellesa d'aquest do que es diu diàleg.
El diàleg deslliga els nusos, dissipa les suspicàcies, obre les portes, soluciona els conflictes, engrandeix la persona, és vincle d'unitat i mare de la fraternitat. Fes-nos comprendre que el diàleg no és una discussió ni un debat d'idees, sinó una recerca de la veritat entre dues o més persones.
Fes-nos comprendre que mútuament ens necessitem i ens complementem ja que jo puc veure el que els altres no veuen i ells poden veure el que jo no veig.
Senyor Jesús, quan aparegui la tensió, dóna'm la humilitat per no voler imposar la meva veritat atacant la veritat del germà, de saber callar en el moment oportú, de saber esperar que l'altre acabi d'expressar completament la seva veritat.
Dóna'm la saviesa per comprendre que cap ésser humà és capaç de captar la veritat tota, i que no hi ha error o disbarat que no tingui alguna part de veritat.
Dóna'm la sensatesa per reconèixer que jo també puc estar equivocat en algun aspecte de la veritat i per deixar-me enriquir amb la veritat de l'altre.
Dóna'm, en fi, la generositat per pensar que també l'altre busca honestament la veritat i per mirar sense prejudicis i amb benevolència les opinions dels altres. Senyor Jesús, doneu-nos la gràcia de dialogar.
Ell ens va escollir per a mostrar-nos als uns i als altres el rostre de l'amor de Déu. Som el vocabulari de Déu; paraules vives per donar veu a la bondat de Déu amb la nostra pròpia bondat, per a donar veu a la compasió, la tendresa, la sol·licitud i la fidelitat de Déu amb les nostres pròpies.
Un fabulós tigre negre que habitava la selva de l'Amazones estava cansat de dormir al ras. Pensava casar-se molt aviat i, per casar-se, cal tenir una casa. Per això va decidir construir una cabana amb totes les comoditats, a la riba d'un riu. Però no era l'únic que planejava construir en aquest lloc ... Un delicat cérvol blanc tenia idèntics propòsits, ignorant que per allí caminava una de les seves amenaces.
Un matí, abans que sortís el sol, el cérvol va començar a preparar el terreny per construir i va sortir de passeig. En aquest moment va arribar el tigre, que es va sorprendre en veure que la superfície estava llista i buidada per fincar. "Amb seguretat Tulpa, el misteriós déu de la selva, ha vingut a ajudar-me", va pensar, i va començar a treballar amb uns troncs que ja estaven tallats. Hores després, ja exhaust, es va allunyar d'allà per descansar.
A l'alba següent va arribar de nou el cérvol i en trobar tan avançada l'obra també va creure que l'enigmàtic Tulpa li havia donat ajuda. Va posar sostre a la barraca, la va separar en dues habitacions, i es va posar a viure en una d'elles. Per la seva banda, el tigre negre va arribar més tard i en veure la barraca acabada, es va instal·lar a l'habitació situada al costat del dormitori del cérvol. Així va transcórrer la nit. Tots dos van despertar amb set i, al dirigir-se al riu per beure, es van trobar cara a cara i van comprendre el que havia passat.
"Bé", va dir el cérvol, "això va ocórrer perquè Tulpa vol que visquem junts, què estrany! Oi? I com que encara som solters podem compartir aquesta barraca què et sembla? ". El tigre va respondre: "Està bé. Podem dividir-nos les tasques. Avui a mi em toca anar pel menjar. "El tigre va sortir de cacera i va tornar carregant el cos d'un cérvol vermell! Al donar-lo al cérvol blanc aquest el va preparar, però no va tastar res i aquella nit no va dormir pensant que el tigre podria devorar-lo.
L'endemà va tocar al cérvol sortir a buscar el menjar. Va trobar un tigre més gran que el seu company i, amb l'ajuda de l'ós formiguer, el va capturar i el va portar a casa. "Mira", li va dir al tigre negre, "aquí està el menjar". El tigre negre va cuinar la carn, però no la va provar. Quan va enfosquir tant el tigre com el cérvol tremolaven pensant en l'atac del veí. Accidentalment el cérvol va colpejar la paret de la seva cambra. El tigre va reaccionar amb un rugit. Tots dos van creure que la guerra havia començat i van sortir fugint. La barraca va quedar abandonada i va ser ocupada per un grup de micos.
A la nit, una altra vegada a la intempèrie, el tigre negre pensava "Tan senzill que hauria estat conversar i posar-nos d'acord, ara que jo estava pensant tornar-me vegetarià!" El cérvol blanc, vagant sota la pluja també reflexionava: "estrany al tigre. Hauria estat increïble viure junts i reunir a les nostres famílies ... Ara haurem de començar de zero ".
Adaptació de la llegenda guaraní del mateix nom inclosa per Ciro Alegria en el llibre "Llegendes i rondalles llatinoamericanes"
Prego pels malalts, perquè no pateixin i es curin amb les tecnologies i l'ajuda de Déu. Prego pels nens que no poden tenir el luxe d'anar a l'escola o de tenir un lloc calent on dormir. Prego perquè s'acabin els conflictes, prego perquè pari la contaminació global que està desfent el pol Nord causant que pugi el nivell del mar. Dono gràcies per poder tenir una família que cuida de mi i uns amics en els qui puc confiar, dono gràcies per la llar i per estar en un país on no hi ha moltes persones que passen gana, dono gràcies per la lliçó que ens vas donar quan eres a la terra. Gràcies Senyor. Amén.
