Vaig estar molt temps equivocat
com una ovella esgarriada.
Li vaig preguntar a la terra si ella era el meu Déu,
i em va respondre que no.
Li vaig preguntar a la mar, als seus abismes,
a tots els éssers que contenen, i em van dir:
"Busca-ho per sobre de nosaltres."
Vaig preguntar al cel, a la lluna, al sol, a les estrelles;
tots em van respondre: "Nosaltres no som el teu Déu."
Em vaig cansar de buscar fora de mi,
a tu, que vius dins meu, sempre que jo ho desitgi.
Vair recórrer els carrers i les places i no et vaig trobar,
perquè jo buscava en va el que era en mi.
Però tu em vas il·luminar amb la teva llum.
Llavors et vaig veure i et vaig estimar,
doncs no se't pot estimar sense veure't,
ni veure't sense estimar-te.
Oh temps desgraciat en què no t'estimava
Sant Agustí
