Aixecar pols

Un dia, un comerciant de cavalls va portar dos magnífics poltres a un príncep i els va oferir en venda. Tots dos animals eren semblants: joves, robustos i de bona constitució. Però el comerciant demanava per un d'ells el doble del que demanava per l'altre. El príncep va cridar als seus cortesans i els va dir:
- Regalaré aquests magnífics poltres al que pugui explicar-me per què un d'ells val el doble que l'altre.
Els cortesans es van acostar als dos animals i els van observar amb cura, però no van poder descobrir cap diferència de justificar una diferència de preus tan gran.
-Ja que no compreneu la diferència entre els dos cavalls, serà millor provar-los, així podran veure amb més claredat per què tenen un valor tan diferent.
Va fer que dos genets els muntessin i que donessin algunes voltes al voltant del pati del palau. Ni tan sols després d'aquesta prova els cortesans aconseguien entendre la diferència de preu entre els cavalls. Llavors el príncep va explicar:
-Haureu notat que, en córrer, un d'ells gairebé no deixava rastres de pols, mentre que l'altre aixecava una gran polseguera. Per això el primer val el doble que l'altre, perquè compleix el seu deure sense aixecar tanta pols.

Pel que sembla, la humilitat i senzillesa no són virtuts molt valorades en la nostra societat. Complir el deure amb responsabilitat és molt cotitzat avui dia perquè importen els resultats. No obstant això la modèstia i humilitat de qui no presumeix de si mateix, ni de les seves qualitats, ni dels seus èxits, sentint-se superior als altres i mereixedor dels més alts reconeixements i remuneracions no està ben vist. Avui, 'en la nostra societat fa carrera el que més pols aixeca'

'Aixecar pols', presumir d'èxits o qualitats personals, 'fer-se notar', pot ser un senyal de supèrbia, de ser reconegut i lloat pels altres als quals tracten com a inferiors. En qualsevol cas el fer-se notar, encara que un sigui realment bo, desdiu de la qualitat humana que no busca la recta intenció de complir el deure com un servei als altres, sinó abans de res, com una font d'afalacs i deferències, centrant l'acció no en el Tu o, sinó en el Jo.

Però per què el complir amb el deure sense aixecar tanta pols pot arribar a ser una qualitat tan valuosa? Potser perquè encarna la humilitat, i només la gent humil és capaç de reconèixer els seus errors, que és el punt de partida de la superació personal.

Només l'humil accepta la crítica constructiva dels pares, dels professors o dels companys. Només els humils reconeixen quan s'equivoquen i demanen disculpes si ofendre o afectar a algú amb el seu mal procedir, amb els seus comentaris o omissions.

La humilitat també és una virtut excepcional perquè gràcies a ella no sentim que ho sabem tot i per tant reconeixem que podem aprendre dels altres, encara de la gent senzilla. Només els humils saben trobar la riquesa en els altres i en la resta, en el que t'envolta.

1 Pere 5,5

I vosaltres, joves, sotmeteu-vos als ancians.

Revestiu-vos tots d'humilitat els uns envers els altres, perquè Déu s'enfronta als orgullosos, però concedeix als humils la seva gràcia. 

Santa Joana va ser humil perquè es va donar als altres i ha confiat que les nenes més desfavorides, humils i senzilles de Bordeus es formessin en les escoles de la Companyia de Maria.

Santa Joana, que procedia d'una bona família no va marxar a un barri ric o una ciutat diferent, sinó que es va quedar en un barri humil de Bordeus per prestar els seus coneixements a la gent senzilla.

1. Reconeixes en la teva vida quotidiana situacions en què "Aixequis pols"?
2. Quins actes d'humilitat reconeixes en Maria?
3. Si Maria visqués en l'actualitat, ¿en quins moments veuries a Maria actuant amb senzillesa?