Calendari d'advent 2024

Cada dia una cita bíblica relacionada amb un ODS per a preparar-nos pel Nadal.

Pregària del granet de sorra

Tenim una missió a fer,

encara que ens sembli insignificant,
com un granet de sorra.

No es pot ser una pedra angular
si un no se sap granet de sorra.

Només es pot mirar
la immensitat del mar,
quan un és, a la platja,
granet de sorra.

De vegades ens toca fer proeses,
però la meravella
és el granet de sorra de cada dia.

De vegades estem tan cansats
que només podem posar
el granet de sorra.

El granet de sorra és anònim,
i suporta el pes del patiment
de les persones anònimes.

El granet de sorra és ordinari,
i l'amor el fa extraordinari.

No serà canonitzat com a sant:
massa humà, el granet de sorra.
No s'escriurà res sobre ell,
tan petit és el granet de sorra.

Però el Pare es complau en ell,
el senzill de cor, el granet de sorra.
Granet de sorra va semblar
el “sí” de Maria,
i a Natzaret va canviar
el destí del món.

Granet de sorra,
i menys que granet de sorra,
va semblar la mort de Jesús.

I què és la força de l'Esperit,
als ulls del món,
sinó un granet de sorra,
pols que captiva el vent?

Nosaltres posem el granet de sorra;
Déu s'encarrega de construir
la ciutat eterna de pedres precioses.

Javier Garrido (traducicó pròpia)

Parla la Vida

Parla la Vida,

no en paraules ni versos,
no en poemes ni càntics,
no en xiuxiueigs
no en crits.

Parla, primer,
a l'abraçar al ferit
i donar aigua a l'assedegat,
al partir-te una mica l'esquena
per carregar amb els abatuts
(qui si no tirarà d'ells?)

Parla la Vida,
en el perdó sincer,
en el respecte,
en un amor de germà,
d'amic,
d'amant etern
en la taula disposada
per saciar al famolenc.

Si la Vida calla,
el poema, el crit, el cant...
... és verb buit.

Però si canten les obres,
si recita el gest,
si crida la vida,
això és evangeli.

José María Rodriguez Olaizola sj.

És un refugi

 El Senyor és bo, és un refugi en dies d'opressió. Guarda els qui es refugien en ell (Nahum 1,7)

Déu Pare, gràcies perquè et puc anomenar "Pare"! Gràcies per ser el meu refeugi. Puc conèixer-te pel teu nom i anomenar-te pel teu nom. Quin regal més meravellós que no em mereixo. Mai em falles, sempre m'estimes, sempre tens les portes obertes del teu refugi on m'esperes amb els braços oberts per donar-me una amorosa abraçada, i sempre em dones esperança pel meu futur.

Gràcies! Tota la glòria, l'honor i la lloança et pertanyen, Pare!

Amén.

Inici de curs (breu)

La veritable saviesa implica el coneixement de com viure junts en fraternitat i harmonia. (FT 47)

L'amor de Déu és meravellós “Nosaltres estimem, perquè ell ens va estimar primer” Joan, 4

Igual que Jesús ens coneix a cadascun de nosaltres pel nostre nom i ens estima, us convidem a que penseu el nom de persones que estimes. Us animem a donar gràcies a Déu per elles, perquè ens il·luminen i acompanyen en el dia a dia. I ho fan perquè ens estimen. Quina sort tenim de tenir tanta gent que ens estima.

Senyor et demanem que aquest curs ens acompanyis, que caminis amb nosaltres i ens ensenyis a estimar com tu estimes i ens omplis de saviesa.

(adaptació pregària UNITAS, Companyia de Maria)

PREGA PER MI

No és habitual que un article dedicat estrictament a la pregària tingui una pàgina sencera a la secció d'opinió d'un gran diari. Això va passat amb el text que signa Miguel Ángel Robles i que va sortir publicat a l'ABC - Sevilla sota el títol “Reza por mí” el 17/03/2018.

PREGA PER MI

Pregar és una conversa amb Déu.

És el moment de més calma del dia, i, en el meu cas, el de primera hora del matí, poc més de les sis, i l'aigua de la dutxa calenta caient a poc a poc sobre les espatlles.

Pregar és una fotografia en sípia, un retorn a la casa dels teus avis i alhora sense temps de la teva infància.

És un Parenostre parlant amb Déu perquè t'ajudi en els exàmens.

És el refugi del fred, i el silenci acollidor. 

Pregar és tenir memòria.

Pregar és el que va abans de la feina o després de la feina, i el que mai ho suplanta

És l'únic que pots fer quan ja no pots fer més, i és la manera de comprometre's de qui no té cap altre mitjà de fer-ho, com quan resem per un malalt que s'operarà i ja està tot en mans del cirurgià (i de Déu).

Pregar fa miracles, ofereix consol a qui resa i a aquell per qui es resa. 

Resar mai no és inútil, perquè sempre conforta.

Pregar és a dir pregaré per tu i, també, resa per mi. I és, per tant, el contrari de la vanitat.

Pregar és l'acceptació de les limitacions.

És aprendre a resignar-se quan el que hauria pogut ser no ha estat.

És viure sense rancúnia, aprendre a oblidar, acceptar la derrota amb dignitat i celebrar el triomf amb humilitat.

Pregar és buscar les forces si no es tenen i confiar que les coses seran com haurien de ser.

Pregar és optimisme, no donar res per perdut, lluitar i resistir. 

Pregar és fragilitat i fermesa.

Pregar és desconnectar i apagar el mòbil.

És introspecció a la societat de l'exhibicionisme.

És relaxar-se i calmar els nervis. I preparar-se mentalment pel que ha de venir. No és només buscar el coratge, sinó també la inspiració, la idea, l'enfocament, la llum, la clariana enmig de l'espessor.

Pregar és raonar, encara que sembli el més irracional que hi hagi.

És la ment funcionant com quan jugues un partit de tennis.

És planificar i anticipar les jugades.

És abstracció en els temps del concret i del material.

És pausa en un món excitat.

És calma quan tot és ansietat. I és avorrit en la dictadura del que és divertit.

Pregar és una forma extrema d'independència.

Pregar és un plaer ocult, que es reserva per a la intimitat.

Un acte privat, i gairebé amagat, que, quan es fa acompanyat, necessita molta confiança.

Pregar és una declaració d'amor per la persona que tens als teus precs.

És vessar el teu afecte sobre els qui més vols i sentir l'afecte dels qui resen per tu.

Pregar és tenir altres en les teves oracions i estar en les oracions dels altres, que és molt més que estar sol a la memòria.

Pregar, i sobretot que resin per tu, és la major aspiració que un pot tenir a la vida. Un privilegi immens. És estimar tant algú com per resar per ell, i que algú t'estimi tant com per resar per tu.

Cap orgull més gran? Hi ha més plenitud que la de saber que hi ha una mare, un germà, un fill o un amic que vol que Déu et protegeixi, i et doni salut, i t'il·lumini, i t'ajudi, i t'acompanyi, i estigui sempre amb tu?

Pregar és tenir fe. Tenir fe a la vida, a les persones, als teus amics, als teus fills, als teus pares, a Déu.

Pregar és un súper poder que ens predisposa al bé.

Pregar és creure i ésser practicant per un món millor.

L'amistat amb Déu

 L'amistat amb Déu creix mitjancant el diàleg.

Tu importes a Déu. I vol escoltar-te.

T'importa a tu, Déu? El vols escoltar?

Déu és digne de la nostra lloança.

Quan mirem al nostre voltant, veiem indicis de la seva glòria arreu,

Quan mirem al cel, admirem la teva grandesa.

Quan escoltem la natura, ens sorprenem de la teva creativitat.

Res es compara amb Tu, i no hi ha ningú com tu.

Gràcies per deixar-nos veure una mica de la teva esplendorosa llum.

La llum de l'amor.

Déu veu tots els detalls al que ens enfrontem avui, "més encara, fins i tot els cabells us té comptats. No tingueu por: vosaltres valeu mé que tots els ocells." (Lc 12:7)

Si ens parem a pensar, veurem que Déu avui ja ha intervingut en la nostra vida. Donem-li gràcies.

Gràcies per aquesta amistat infinita.