Verge i Mare Immaculada, mireu amb ulls misericordiosos aquest fill vostre que, amb confiança i amor, ve a implorar la vostra protecció maternal i a donar-vos gràcies pel gran do de la vostra Medalla Miraculosa.
Dia primer
Una mitjanit il·luminada amb la llum celestial com la nit de Nadal -la del 18 de juliol de 1830-, la Verge Santíssima s’aparegué per primera vegada a Santa Caterina Labouré, Filla de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i li parlà de les desgràcies i calamitats del món amb tanta pena i compassió que se li nuava la gola i li saltaven les llàgrimes.
Com ens estima la nostra mare del Cel! Com sent les penes de cadascun dels seus fills! Que la vostra recordança i la vostra medalla, Mare de Déu Miraculosa, siguin deslliurança i consol per a tots els qui sofreixen i se senten desemparats.
Dia segon
La Verge Miraculosa, en la seva primera aparició, mostrà a Santa Caterina com havia d’actuar en les penes i tribulacions que s’apropaven: «¡Vine al peu d’aquest altar! -li digué la celestial Senyora-; ací es dispensaran les gràcies a totes les persones que les demanin amb confiança i fe, ja siguin grans o petits.»
Que la Mare de Déu de la Santa Medalla i Jesús en el sagrari siguin sempre la llum, la fortalesa i la guia de les nostres vides.
Dia tercer
En les seves confidències, la Verge Miraculosa digué a Santa Caterina: «S’esdevindran calamitats. El perill serà gran. Arribarà un moment que tot semblarà perdut. Aleshores, jo seré amb vosaltres: tingueu confiança.»
Confugim en aquesta confiança fortament afermada en la seguretat que ens dóna la presència i la protecció de la Mare de Déu Miraculosa. I en els moments i els esdeveniments difícils no cessem d’invocar-la: «¡Auxili dels cristians, pregueu per nosaltres!».
Dia quart
El 27 de novembre de 1830 a la tarda, tornà a davallar del Cel la Verge Santíssima, per tal de manifestar-se a Santa Caterina. Dempeus, dins una esplendor de glòria, sostenia amb les mans una petita esfera. La veu, en actitud estàtica, com de pregària profunda. Tot seguit, mostrant l’esfera a Sor Caterina, li diu, tot mirant-la: «Aquest globus representa el món sencer… I cada persona en particular».
Com el nadó en braços de sa mare, així estem nosaltres, a la falda de Maria, prop del seu cor immaculat ¿Podríem trobar un altre lloc més segur?
Dia cinquè
De les mans de Maria Miraculosa, com d’una font lluminosa, en brollaven, talment com una cascada, els rajos lluminosos. La Verge m’explicà: «Són el símbol de les gràcies que jo dispenso a totes les persones que me’n demanen», i em féu comprendre -deia Sor Caterina- que li agraden molt les súpliques que li adrecen, les quals atén generosament.
La Verge Miraculosa és la Mare de la divina Gràcia, i vol confirmar i fiançar la nostra fe amb la seva mediació omnipotent i universal. Així doncs, ¿què ens priva de recórrer a Ella en les nostres necessitats?
Dia sisè
Com si fos un marc de glòria que aureolava la Mare de Déu, Sta. Caterina veié com apareixien unes lletres d’or que deien: «¡Oh Maria, sens pecat concebuda, pregueu per nosaltres que acudim a Vós!». Tot seguit, sentí una veu que recomanava de portar la medalla i repetir freqüentment aquella oració-jaculatòria i prometia gràcies especials als qui ho fessin talment.
Que no ho farem nosaltres? Seria imperdonable deixar d’utilitzar un mitjà tan fàcil d’assegurar-nos en tot moment els favors de la Mare de Déu.
Dia setè
La Mare de Déu manà a Sor Caterina que fos encunyada una medalla segons el model que Ella mateixa havia dissenyat. Després li digué: «Totes les persones que la duguin rebran nombroses gràcies i seran més abundoses si la duen al coll i amb confiança».
Aquesta és la gran promesa de la Medalla Miraculosa. Agraïm-li tanta bondat i escudem el nostre pit amb la medalla que és penyora segura de la protecció de Maria.
Dia vuitè
Els miracles que la medalla obrava foren tants i tan portentosos arreu (conversions de pecadors obstinats, guarició de malalts desnonats, fets meravellosos de tota mena) que la veu popular començà a denominar-la amb el renom de la medalla dels miracles, la Medalla Miraculosa, i amb aquest nom gloriós s’ha propagat per tot el món amb rapidesa.
Nosaltres, també delerosos de contribuir a la més gran glòria de Déu i a l’honor de la seva Mare Santíssima, siguem, d’avui endavant, apòstols de la seva medalla miraculosa.
Dia novè
Les aparicions de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa són sens dubte una de les proves més preades del seu amor maternal i misericordiós. ¡Estimem també, nosaltres, la qui tant ens ha estimat i ens estima. «Si estimo Maria -deia sant Joan Bérchmans- tinc assegurada la meva salvació eterna».
Com Santa Caterina Labouré, la seva feliç vident i confident, demanem cada dia a la Mare de Déu la gràcia del seu amor i de la seva devoció.
(per a cada dia)
Després d’uns moments de pausa per a meditar el punt acabat de llegir i demanar la gràcia o les gràcies que desitgem obtenir en aquesta novena, acabarem resant:
1. L’oració de Sant Bernat “Recordeu-vos…” o la Salve.
2. Tres Avemaries amb la jaculatòria:
“OH MARIA, SENS PECAT CONCEBUDA,
PREGUEU PER NOSALTRES QUE ACUDIM A VÓS"
Oració final
Déu i Senyor nostre, que per la Immaculada Verge Maria, associada amb el vostre Fill de manera inefable, ens alegreu amb l’abundor de la vostra bondat, concediu-nos que, sostinguts pel seu auxili maternal, no ens vegem mai privats de la vostra pietat provident, i que amb fe lliure, estiguem sotmesos al misteri de la vostra redempció. Per Jesucrist Nostre Senyor. Amén.
