🌰 La faula de la Castanyera i els Colors de la Tardor

El Secret de la Vella Castanyera

Fa molt i molt de temps, quan les fulles dels arbres es tornaven de color taronja intens, groc daurat i vermell passió, i l'aire ja feia aquella olor dolça i humida de tardor, vivia al cor d'una ciutat una dona sàvia i amb el rostre arrugat com una poma assecada: la Vella Castanyera.

Ella no era una castanyera qualsevol. La Vella Castanyera era la guardiana dels tresors de la tardor, i tenia un secret que només es revelava la nit abans del primer dia de novembre: la Nit de Tots Sants.

Els nens i nenes de la ciutat pensaven que la Castanyera només venia a vendre castanyes i moniatos. Però en realitat, ella feia un viatge molt més important. La Castanyera viatjava a peu, de poble en poble i de ciutat en ciutat, carregada no només amb les castanyes, sinó també amb cistells plens de records i de llum de les llars.

Quan arribava a la plaça, encenia el seu fogonet, i la flaire de la brasa i les castanyes torrades era com un senyal. Aquesta olor dolça i fumada, deia la llegenda, era el perfum màgic que servia de pont entre el món on vivim i el món d'aquells que ja no hi són, els nostres avis, besavis, i tots els éssers estimats que han marxat.

La Màgia dels Panellets i el sentit de la festa

La nit de Tots Sants, mentre la Castanyera escalfava els cors i les mans amb les seves castanyes, les famílies feien una cosa molt especial: preparaven els Panellets.

Els Panellets eren uns pastissets petits, rodons, fets amb ametlla i sucre, i coberts amb pinyons, coco o xocolata. Però atenció! Aquests no eren només postres. Eren la moneda de la Memòria.

Quan els nens i nenes, asseguts a taula, menjaven un panellet, la Castanyera, que els veia des de la plaça, somreia. Per què?

Perquè cada pinyó, cada trosset d'ametlla, representava un dolç record d'alguna persona estimada que havien conegut o de qui els havien parlat.

En menjar-los junts, deien que la família estava donant força i caliu a la memòria d'aquells que ja no hi eren, assegurant-se que mai no fossin oblidats.

Així doncs, la festa de Tots Sants no és una festa trista. És una festa de calidesa, d'olors bones i de bons menjars (castanyes, moniatos i panellets), on celebrem que, gràcies a l'amor i els records, les persones que han marxat sempre estaran amb nosaltres al cor. És el dia de dir, amb un mos de panellet: "T'estimo i et recordo".

Lliçó de la faula

La Castanyera i els Panellets ens ensenyen que la millor manera de celebrar els nostres avantpassats i éssers estimats que ja no hi són, és reunint-nos en família, menjant junts, i compartint els records amb alegria i molt d'amor..

375 Anys de llum i llavors

Avui, dia 13 d'octubre, no és un dia qualsevol. Avui, el nostre col·legi, el col·legi Lestonnac de Barcelona, que durant tants anys es va conèixer com L'Ensenyança, celebra el seu 375è aniversari.

Tot va començar a mitjans del segle XVII, l'any 1650, fa gairebé quatre segles. Aleshores, un grup de dones de la Companyia de Maria Nostra Senyora, vingudes de Béziers (França), seguint la petjada de la seva fundadora, Santa Joana de Lestonnac, van obrir l'escola a la ciutat de Barcelona. El seu somni era clar: oferir una educació integral a les noies, en un temps on això no era habitual. El mètode que van portar no només ensenyava coneixements, sinó també a ser bones persones, a ser lliures i a deixar la nostra pròpia petjada al món. Com feia Santa Joana: "caps ben fets més que ben plens"

Des d'aquella primera llavor, la nostra escola ha resistit guerres, canvis de segle, canvis d'edifici i moltes transformacions. Milers i milers d'alumnes han passat per aquestes aules, cadascú portant-se amb si la llum i el carisma de Lestonnac. Avui, nosaltres som els qui tenim l'honor de ser aquí. Som el present d'aquesta història.

Per això, volem aturar-nos un moment per donar gràcies:

• Gràcies per la valentia, l'esperit i el somni de Joana de Lestonnac, que va imaginar un futur per a l'educació de la dona.
• Gràcies per la dedicació de tantes Germanes de la Companyia de Maria, mestres, personal i famílies que, amb el seu esforç, han mantingut viva aquesta missió durant 375 anys.
• Gràcies per tot el que hem viscut i après entre aquestes parets.
• I amb la mirada al futur, avui renovem la nostra esperança. Que el nostre pas per Lestonnac ens ajudi a continuar sent llum, a ser capaços de veure la bellesa en el món i a treballar per fer-lo cada dia una mica millor.

Que siguin molts més anys d'història i d'educació.

Els amics som com colors

Pregària a la Mare de Déu de la Mercè

Mare de Déu de la Mercè,
avui recordem que fa molts anys vas ajudar la nostra ciutat.

Ara, et demanem que ens ajudis a nosaltres,
a ser persones que ajuden els altres,
que no deixen ningú sol.

Ajuda'ns a cuidar la nostra ciutat,
els nostres carrers, els nostres parcs,
i a cuidar-nos els uns als altres.
Perquè tots puguem ser lliures i feliços.

També et demanem que ajudis a tot el món.
Hi ha molta gent que pateix, que té por, que no és lliure.
Et demanem pau per a les persones que viuen a Ucraïna, a Gaza i a tots els llocs on hi ha guerra.
Ajuda'ns a ser constructors de pau amb les nostres paraules i les nostres mans,
perquè puguem compartir la llibertat, la justícia i la felicitat amb tothom.

Amén.

Pregària d'inici de curs per a professors

Senyor,

Un any més ens reunim per començar un nou curs. Et donem gràcies per la vocació que ens has confiat, la de ser mestres i educadors. Són molts els reptes que ens esperen, però també moltes les oportunitats per créixer i acompanyar els nostres alumnes en el seu camí.

Et demanem saviesa per la nostra feina:

Ajuda'ns a ser pacients, a comprendre les necessitats de cada alumne i a transmetre'ls no només coneixement, sinó també valors. Fes-nos instruments de la teva pau i de la teva bondat a l'aula. I "si a algú de vosaltres li manca la saviesa, que la demani a Déu, que la dóna a tothom generosament i sense retrets, i li serà donada." (Jm 1,5)

Et demanem un cor obert per a la justícia i l'amor:

Mentre hem gaudit de les vacances, el món no s'ha aturat. Hem vist incendis, guerres, i tant de patiment. Ajuda'ns a no oblidar aquestes realitats i a educar els nostres alumnes perquè esdevinguin ciutadans compassius i actius, capaços de construir un món més just i solidari. Que la nostra escola sigui un refugi segur i alhora un espai que ens impulsi a actuar. Que els nostres alumnes aprenguin, "a practicar la justícia, estimar la bondat i caminar humilment amb el teu Déu." (Mi 6, 8)

Et demanem força per les dificultats:

Dóna'ns l'energia per afrontar els moments de cansament i frustració. Ajuda'ns a perseverar en la nostra tasca, recordant que cada petit gest compta. "Perquè Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó de poder, d’amor i de domini de si mateix." (2Tm 1,7)

Que aquest curs sigui una oportunitat per a tots d'aprendre, de créixer com a comunitat educativa i d'estimar, perquè qui estima, no fa cap mal als altres. (Rm 13,10)

Amén.

Pregària inici de curs

Senyor,

Avui tornem a l'escola, plens d'energia i amb les motxilles carregades de llibres i somnis. Et donem gràcies per les vacances que hem tingut, per l'estiu que hem viscut. Gràcies pel sol, per les rialles, per les estones amb la família i els amics, per les noves experiències que ens han fet créixer.

Però mentre nosaltres gaudíem, el món no es va aturar. Volem recordar aquells que han patit incendis, sequeres i inundacions, i els qui viuen en llocs on hi ha guerres. Et demanem per ells, per a les famílies que han perdut les seves cases, per la pau en els llocs on hi ha violència, i per la justícia en el nostre món.

Ara que comença el curs, ajuda'ns a ser millors persones. Ajuda'ns a aprendre no només a l'aula, sinó també a ser solidaris, a ser compassius i a cuidar-nos els uns als altres. Fes que la nostra escola sigui un lloc de creixement, d'amistat i de pau per a tothom.

En comunió amb les víctimes

Pare Nostre, Déu de tota consolació i de tota esperança,
en aquests dies especialment ens unim de nou en pregària 

per les víctimes de l'atemptat que va sacsejar Barcelona ara fa un temps.

Recordem aquells a qui la mort els va sorprendre de sobte,
aquells que porten les ferides al cos i a l'ànima,
i aquells que ploren la pèrdua dels seus éssers estimats.

Senyor, tu ets la resurrecció i la vida. Jesús va dir:
"Jo sóc la resurrecció i la vida; el qui creu en mi, encara que mori, viurà" (Jo 11:25).
En aquestes paraules trobem el nostre consol.
Confiem en la teva promesa de vida eterna,
i demanem que les ànimes de les víctimes,
gaudeixin del descans etern al teu costat.

També recordem els qui van ser ferits,
aquells que van patir l'horror d'aquell dia.
Jesús va dir: "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré descansar" (Mt 11:28).
Et demanem, Senyor, que els donis la força per sanar,
per trobar la pau interior i per reconstruir les seves vides.
Que el teu amor ompli els seus cors,
i que la seva fe en la bondat de la humanitat es renovi.

Acompanyem també amb la nostra pregària les famílies que ploren,
aquells que se senten trencats i desorientats.
Sant Pau ens recorda a la Segona carta als Corintis:
"Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, el Pare de les misericòrdies i el Déu de tota consolació, que ens consola en totes les nostres tribulacions" (2 Co 1:3-4).
Concedeix-los, Senyor, la teva pau i el teu consol en aquests moments de dolor.
Ajuda'ls a sentir-se eternament abraçats per la teva presència,
i que la solidaritat dels altres sigui un bàlsam per a les seves ferides.

Finalment, Senyor, preguem per la pau al món.
Ajuda'ns a ser instruments del teu amor, a construir ponts
i a enderrocar els murs de l'odi.
Que la nostra esperança, com ens diu Sant Pau,
"no enganya, perquè l'amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l'Esperit Sant que ens ha estat donat" (Rm 5:5).

Que el teu amor incondicional inspiri els nostres cors
a ser compassius, justos i a perdonar.
Amén.