La malaltia és un conflicte entre la personalitat i l'ànima.
Moltes vegades, el refredat "regalima" quan el cos no plora.
El mal de coll "tapona" quan no és possible comunicar les afliccions.
L'estómac crema quan les ràbies no aconsegueixen sortir.
La diabetis envaeix quan la solitud fa mal.
El cos engreixa quan la insatisfacció estreny.
El mal de cap deprimeix quan els dubtes augmenten.
El cor afluixa quan el sentit de la vida sembla acabar.
L'al·lèrgia apareix quan el perfeccionisme està intolerable.
Les ungles es trenquen quan les defenses estan amenaçades.
El pit estreny quan l'orgull esclavitza.
La pressió puja quan la por empresona.
Les neurosis paralitzen quan el nen interior tiranitza.
La febre escalfa quan les defenses exploten les fronteres de la immunitat.
Els genolls fan mal quan el teu orgull no es doblega.
El càncer mata quan no perdones.
I els teus dolors callats? Com parlen en el teu cos?
La Malaltia no és dolenta, t'avisa que t'estàs equivocant de camí.
El camí a la felicitat no és recte.
Hi ha corbes anomenades EQUIVOCACIONS,
hi ha semàfors anomenats AMICS,
llums de precaució anomenades FAMÍLIA,
i tot s'aconsegueix si tens:
una llanta de recanvi anomenada DECISIÓ,
un potent motor anomenat AMOR,
una bona assegurança anomenat FE,
abundant combustible anomenat PACIÈNCIA,
però sobretot , ¡un expert conductor anomenat DÉU!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada