Translate

dimecres, 21 de juny de 2017

Pare nostre

Pare infinit, 
del qual tota vida procedeix; 
pare de Jesús i el nostre, 
feu que tots et coneguin 
i experimentin la vostra misericòrdia. 
Que tots confiïn en la teva Bondat 
i obeeixin la teva Voluntat 
perquè es realitzi el teu pla en aquest món 
com el tens en la teva ment des de sempre. 
Dóna'ns avui l'aliment que més necessitem: 
no només pa, 
sinó tota paraula que surt de la teva boca; 
la teva presència, la teva tendresa, Tu mateix! 
Perdoneu per tot el mal que vam fer 
com nosaltres, amb la teva ajuda, perdonem 
a tots els que ens van fer malament. 
No ens deixis sucumbir a la temptació; 
estalvia'ns o escurça'ns la prova;
i allibera'ns del mal. 
Perquè teu és el regne i el poder i la glòria per sempre. 
Amén

diumenge, 18 de juny de 2017

Pregària a Maria

LECTOR
L'àngel digué a Maria: "Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu"
TOTS: 
Maria: ajudeu-nos a viure sempre amb la certesa i la confiança que Déu està amb nosaltres, omplint-nos amb el seu amor i la seva gràcia en tot el que vivim. 
LECTOR
Maria va respondre: "Sóc l'esclava del Senyor" 
TOTS
Tu que vas saber lliurar-se totalment a Déu, ajuda'ns a nosaltres a viure amb fidelitat el nostre compromís com a cristians.
LECTOR: 
Maria es va posar en camí i va anar a pressa a la muntanya, a un poble de Judea. Va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 
TOTS: 
Maria: ensenyeu-nos a estar atents a les necessitats dels nostres germans i a posar els mitjans per posar-hi remei. 
LECTOR:
Maria exclamà: "La meva ànima magnifica el Senyor" 
TOTS: 
Maria: com tu, també nosaltres volem dir això en totes les circumstàncies de la nostra vida

dissabte, 17 de juny de 2017

ULLS NOUS

Dóna'm, Senyor, ulls nous
per veure la novetat del teu Esperit 
que habita en cada temps i lloc. 
Per descobrir la vida que batega 
i vol brollar en qualsevol tros de terra 
que algú remou al passar. 
Per mirar d'una altra manera 
el que, semblant igual, és l'aquí i l'ara 
on tu, Senyor, estàs per fer noves 
les coses que jo no puc canviar. 
Dóna'm, Senyor, ulls nous 
per mirar més enllà de la mirada miop 
que mai ajuda a avançar. 
Per descobrir els teus signes d'esperança 
i de veritat en aquestes gents senzilles, 
en aquesta dificultat ... 
Per contemplar la vida per dins, 
en profunditat, 
perquè brilli en els meus ulls 
la teva mirada de bondat. 
Dóna'ns, Senyor, ulls nous, 
ulleres, 
cor potser, 
podrà ser tot el mateix 
però des del teu mirar ... 
s'encendran altres llums 
i ja res serà igual.

dimecres, 14 de juny de 2017

OH DÉU, TU ETS EL MEU DÉU

Oh, Déu, tu ets el meu Déu, 
des de l'alba et busco; 
tinc set de tu, 
com terra eixuta sense aigua. 
Voldria contemplar-te en el teu santuari, 
veure el teu poder i la teva glòria. 
El teu amor val més que la vida, 
et lloaran els meus llavis; 
et beneiré mentre visqui, 
t'invocaré alçant les mans. 
Em saciaré com en un esplèndid banquet, 
i la meva boca et lloarà amb goig.
Al vespre me'n recordo de tu, 
en tu medito en les meves vigílies, 
perquè tu has estat la meva ajuda, 
i a l'ombra de les teves ales 
crido de goig: 
estic unit a tu 
la vostra mà em sosté
i em conforta.

dimarts, 13 de juny de 2017

La nostra sort és a les teves mans

La nostra sort és a les teves mans
petit gra de llavor, 
és a les teves mans 
perquè Tu la sembris; 
qual tranquil·la corrent d'aigua, 
perquè Tu la condueixis.
Tu ens crides a seguir-te, 
en una etapa nova, 
de més comunió, 
solidaritat i entrega. 
S'empelta a nosaltres la saba 
d'una nova il·lusió, 
una corresponsabilitat realista i evangèlica. 
Les fonts de la nostra alegria i seguretat 
estan en Tu Senyor, 
en tu el nostre descans, 
la nostra confiança. 
Perquè només Tu ho fas tot nou, 
i amb la teva presència de Ressuscitat, 
ens ajudes a anar fent el Regne.

dilluns, 12 de juny de 2017

No vaig a dir-te el seu nom

No vaig a dir-te el seu nom 
perquè Tu, Senyor, 
el portes escrit al palmell de la mà. 
No vaig a parlar-te del perill,
perquè Tu, Senyor, 
escoltes l'afligit que no té protector. 
No vaig a explicar-te la seva vida 
perquè Tu saps 
fins al nombre de cabells que té al seu cap. 
No vaig a explicar-te l'assetjament policial a què es veu sotmès 
perquè Tu saps bé 
el que és sentir-se perseguit. 
No vaig a dir-te la seva tristesa 
perquè Tu, Senyor, 
et vas sentir morir d'angoixa. 
No vaig a donar-te lliçons sobre la seva solitud 
perquè només vas anar a la creu. 
No vaig a demanar-te que miris la seva petitesa 
perquè Tu, Senyor, 
vas prendre la condició de l'últim, l'esclau. 
No vaig a pregar-te que vegis la seva situació 
perquè a Tu 
se't commoguin les entranyes davant qui pateix. 
Només vull, Senyor, 
parlar-te de mi, 
de la meva comunitat, 
de la meva Església, 
del meu món. 
De mi per que sóc el teu fill; 
de la meva comunitat 
que per Tu ha estat convocada; 
de la meva Església 
que és el grup dels teus seguidors; 
del meu món 
que és el teu. 
Fes, Senyor, 
que portem escrits en els palmells de les nostres mans 
el nom de tots els que pateixen, 
dels empobrits, 
dels que han hagut de deixar la seva terra. 
Que tinguem les orelles oberts 
per escoltar les seves angoixes, 
els seus laments, 
els seus crits. 
Ajuda'ns a conèixer les seves vides, 
els seus sentiments, 
les seves cultures, 
les seves creences. 
A mirar amb tendresa 
els seus retrats de família 
i a comptar, amb ells, 
els diners que manen a la seva terra per mantenir, 
de mala manera, 
al seu éssers més estimats.
No ens permetis fugir, 
quan són ells els perseguits; 
fugir d'impotència, de desesperança, de cansament. 
No deixis que ens escapem de la seva realitat. 
Que mai, Senyor, 
ens tanquem en la nostra tristesa 
perquè la seva és més gran; 
està escrita en els seus ulls, 
a les seves mans, 
en tot el seu ésser; 
omple tota la seva existència. 
La nostra solitud, Senyor, 
que és veritat que moltes vegades ens fa mal, 
és decidida per nosaltres mateixos, és resposta; 
la seva és obligada, imposada, 
al marge de la seva llibertat. 
Fes que sapiguem acompanyar-la, 
omplir una estona de tantes hores sense companyia. 
Ajuda'ns a que la seva petitesa 
sigui altaveu de les teves Benaurances, 
del teu Regne, 
de les teves promeses; 
que en ella veiem escrit 
tot el teu Evangeli, 
la teva Bona Notícia que ens diu 
que el teu regnat és dels últims, dels ignorats, dels perseguits. 
I, finalment Senyor, 
que no s'endureixi el nostre cor; 
que no s'acostumin les nostres entranyes al dolor dels teus fills. 
Tu que ets Pare-Mare feu que, 
en cada un d'ells, 
sentim que se'ns trenca el cor, 
que aquí estàs tu patint. 
I feu que sapiguem trobar, 
enmig de tant dolor, 
una oportunitat per construir la Nova Humanitat 
que és el teu únic projecte 
per a tots els homes i dones del nostre món.

divendres, 9 de juny de 2017

No acostumar-se

Tenim el vici de acostumar-nos a tot. 
Ja no ens indignen les xifres de la desocupació; 
ni la nova "esclavitud" dels immigrants. 
No és notícia el jove tirat o drogant-se en una cantonada. 
Ni els milions de morts de fam, cada any. 
Ens acostumem, 
llimem les arestes de la realitat, 
Perquè no ens fereixi, i ens l'empassem tranquil·lament. 
Ens desintegrem. 
No és només el temps el que se'ns en va, 
és la mateixa qualitat de les coses que es rovella. 
El més explosiu es fa rutina i conformisme; 
la contradicció de la creu és ja només 
l'adorn sobre un escot, 
o l'elegant jaqueta. 
Senyor, 
tenim el costum d'acostumar-nos a tot; 
encara el més feridor se'ns rovella. 
Voldríem veure sempre les coses per primera vegada; 
voldríem una sensibilitat no cauteritzada, 
per a meravellar-nos i revoltar-nos. 
Fes-nos superar la malaltia del tradicionalisme, 
és a dir, la mania d'embotir el nou en paradigmes vells. 
Allibera'ns de la por al desconegut. 
El món no pot anar endavant, 
malgrat teus fills; 
sinó gràcies a ells. 
Empenta'ns. Jesucrist, 
doneu-nos una espiritualitat d'iniciativa, de risc, 
que necessiti revisió i nous gestos. 
No volem veure les coses només des de dins; 
necessitem tenir algun amic heretge, 
drogoaddicte, immigrant, 
nen delinqüent, rodamón... 
Per ser disconformes com Tu, 
que vas ser crucificat pels conservadors de l'ordre i la rutina.
Ensenya'ns a recordar que Tu, Jesucrist, 
sempre has trencat les coordenades del previsible. 
I sobretot, que no ens acostumem 
a veure injustícies, 
sense que se'ns encenguin les entranyes i l'actuació.