Translate

dilluns, 10 de desembre de 2018

No diguis...

No diguis que no, digues sí a la veritat.
No tiris el pa a terra.
Si ets pobre no diguis no a res,
si ets ric comparteix amb els altres,
no siguis fals,
ajuda i sigues feliç
que amb la felicitat serviràs a molts llocs.
Si ets soldat no llencis bombes, 
dóna flors boniques com el teu cor

(G.B.)

dijous, 29 de novembre de 2018

Los profesores (els professors)

"El Sol no se apaga durante la noche, se nos oculta por un tiempo por encontrarnos «al otro lado», pero no deja de dar su luz y su calor. El docente es como el Sol. Muchos no ven su trabajo constante,  porque sus miras están en otras cosas, pero no deja de irradiar luz y calor a los educandos, aunque únicamente sabrán apreciarlo aquellos que se dignen «girarse» hacia su influjo.
Yo les invito a ustedes, profesores, a no perder los ánimos ante las dificultades y contrariedades, ante la incomprensión, la oposición, la desconsideración, la indiferencia o el rechazo de sus educandos, de sus familias y hasta de las mismas autoridades encargadas de la administración educativa. La educación es el mejor servicio que se puede prestar a la sociedad, pues es la base de toda transformación de progreso humano, tanto personal como comunitario. Este sacrificado servicio pasa desapercibido para muchos. Probablemente, ustedes no podrán ver el fruto de su labor cuando éste aparezca, pero estoy convencido de que gran parte de sus alumnos valorarán y agradecerán algún día lo sembrado ahora. No confundan nunca el éxito con la eficacia. En la vida no siempre lo eficaz es exitoso y viceversa. Tengan paciencia, mejor, esperanza. No olviden que la clave de toda obra buena está en la perseverancia y en ser conscientes del valor del trabajo bien hecho, independientemente de sus resultados inmediatos. Sean fuertes y valientes, tengan fe en ustedes y en lo que hacen. 
Que Dios les bendiga y bendiga su anegadas labor diaria, la mayoría de las veces oculta, silenciosa e inapreciada, pero siempre eficaz y valiosa"
 (Papa Francisco).

"El Sol no s'apaga durant la nit, se'ns oculta per un temps per trobar-nos «a l'altre costat », però no deixa de donar la seva llum i la seva escalfor. El docent és com el Sol. Molts no veuen el seu treball constant, perquè els seus ulls miren altres coses, però no deixa d'irradiar llum i calor als educands, encara que únicament sabran apreciar aquells que es dignin «girar-se» cap al seu influx.
Jo els convido a vostès, professors, a no perdre els ànims davant les dificultats i contrarietats, davant la incomprensió, l'oposició, la desconsideració, la indiferència o el rebuig dels seus educands, de les seves famílies i fins de les mateixes autoritats encarregades de l'administració educativa. L'educació és el millor servei que es pot prestar a la societat, ja que és la base de tota transformació de progrés humà, tant personal com comunitari. Aquest sacrificat servei passa desapercebut per a molts. Probablement, vostès no podran veure el fruit de la seva tasca quan aquest aparegui, però estic convençut que gran part dels seus alumnes valoraran i agrairan algun dia allò que hom ha sembrat ara. No confonguin mai l'èxit amb l'eficàcia. A la vida no sempre allò eficaç és reeixit i viceversa. Tinguin paciència, millor, esperança. No oblideu que la clau de tota obra bona és a la perseverança i en ser conscients del valor de la feina ben feta, independentment dels seus resultats immediats. Sigueu forts i valents, tingueu fe en vosaltres i en el que feu.
Que Déu us beneeixi i beneeixi la vostra abnegada tasca diària, la majoria de les vegades oculta, silenciosa i inapreciada, però sempre eficaç i valuosa "
 (Papa Francesc).

dimecres, 31 d’octubre de 2018

La meva ànima té pressa

He comptat els meus anys i
he descobert que
tinc menys temps per viure d'ara endavant,
que el que he viscut fins ara.
Em sento com aquell nen que va guanyar un paquet de dolços;
els primers els va menjar amb gust, però,
quan va percebre que quedaven pocs,
va començar a assaborir-los profundament.

Ja no tinc temps per a reunions eternes que no acaben mai,
on es discuteixen estatuts, normes, procediments i reglaments interns,
sabent que no s'aconseguirà res.
Ja no tinc temps per suportar a persones absurdes que,
malgrat la seva edat cronològica, encara no han crescut.

El meu temps és escàs com per discutir títols.
Vull l'essència,
la meva ànima té pressa ...
Sense gaires dolços en el paquet ...

Vull viure al costat de gent humana, molt humana.
Que sàpiga riure dels seus errors.
Que no s'envaneixi, amb els seus triomfs.
Que no es consideri electa abans de l'hora.
Que no fugi de les seves responsabilitats.
Que defensi la dignitat humana.
I que desitgi tan sols caminar del costat de la veritat i l'honradesa.
I que el seu camí sigui la pau, l'amor i l'esperança.
Vull seguir vivint al teu costat, Jesús.

L'essencial és el que fa que la vida valgui la pena.
Encara que sigui invisible als ulls.
Vull envoltar-me de gent, que sàpiga tocar el cor de les persones ...
Que sàpiga dibuixar un xai.
Que sàpiga cuidar una rosa.
Que sàpiga domesticar una guineu.
Gent a qui els cops durs de la vida,
li han ensenyat a créixer amb tocs suaus en l'ànima.

Sí ..., tinc pressa ...,
tinc pressa per viure amb la intensitat
que només la maduresa pot donar.
Pretenc no malbaratar cap part dels dolços que em queden ...
Estic segur que seran més exquisits
que els que fins ara he menjat.
La meva meta és arribar al final satisfet
i en pau amb els meus éssers estimats,
amb la meva consciència,
i amb tu Jesús.
Tenim dues vides i la segona comença quan t'adones que només tens una .......
Gràcies Jesús per fer camí amb mi!

(Traducció i adpatació lliure d'un poema de Mário de Andarde (Sao Paulo 1893 – 1945))

dimecres, 17 d’octubre de 2018

Si alguna vegada oblido qui sóc ...

Si alguna vegada oblido qui sóc ...
Vine Jesús i porta'm al mar perquè em fongui en el seu blau ...
Digues a la lluna plena que necessito veure-la, igual que com necessito veure't a Tu ...
I a les estrelles que vigilin, que no s'apagui la flama que vas encendre al meu cor ...
Ensenya'm muntanyes, somriures i núvols ... I digues que m'esperin, que jo tornaré, per gaudir d'ells i donar gràcies a Dëu.
Canta'm fluixet baixet i balanceja la meva cintura perquè la teva música celestial torni als meus pulmons.
Murmura'm un "t'estimo" perquè el meu cor recordi el que és l'amor infinit de Déu.
Digues-me que els somnis són més reals que la realitat i que m'esperes enllà per demostrar-m'ho.
Porta-me'n pluges i tempestes per poder resguardar-me a casa, per poder demanr perdò per allò que he fet malament i vull millorar.
Inventa fantasmes i fantasies que facin tremolar la meva pell, i em facin més fort a les temptacions.
Obre portes que ressuscitin la meva ànima i em tornin la fe.
Lliga'm amb una gran abraçada i no em deixis escapar.
Míra'm als ulls perquè els teus cridin el meu nom i em reconegui de nou com un seguidor teu.
I fes-me saber que l'alba no es fa de dia sense la llum del meu cor.
Si alguna vegada oblido qui sóc ... Per favor ... fes-me un senyal, perquè pugui reconéixer-te i recordi qui sóc.

(inspirada en un wassap sobre l'Alzheimer)

dissabte, 13 d’octubre de 2018

Himne a la Mare de Déu del Pilar

Diu la llegenda que la Verge Maria, que llavors vivia a Jerusalem, l'any 40 es va aparèixer a Saragossa a l'apòstol Jaume, encoratjant-lo en la seva predicació; s'aparegué sobre un pilar de pedra, que quedà com a testimoni del miracle i es conservà des de llavors a l'església que s'aixecà en honor de la Mare de Déu, actual basílica.

El santuari dedicat a la Verge del Pilar a Saragossa és un dels més famosos santuaris d'Espanya i és considerat com la més antiga església de Maria en el cristianisme.

L'actual església és un edifici de proporcions gegantines amb una gran cúpula central, va ser construït el 1681 a partir d'un disseny de Francisco Herrera el jove. L'edifici fou decorat per artistes famosos amb pintures i decoracions de marbre, bronze i plata. Dins la Santa Capella, hi ha la petita estàtua de fusta de la Verge vestida d'ornaments preciosos en una columna d'alabastre.

HIMNO
Virgen Santa, Madre mía.
Luz hermosa, claro día.
Que la tierra aragonesa
te dignaste visitar,
este pueblo que te adora,
fe tu amor favor implora,
y te aclama y te bendice
abrazada a tu Pilar.
Pilar sagrado
faro esplendente,
rico presente
de caridad.
Pilar bendito
trono de gloria.
Tú a la victoria
nos llevarás.
Cantad, cantad
himnos de honor y alabanza
a la Virgen del Pilar.

Mare de Déu, Mare meva.
Luz bella, claror del dia.
Que la terra aragonesa
et vas dignar visitar,
aquest poble que t'adora,
del teu amor favor implora,
i t'aclama i et beneix
abraçada al teu Pilar.
Pilar sagrat
far esplendent,
ric present
de caritat,
pilar beneït
tro de glòria.
Tu a la victòria
ens portaràs.
Canteu, canteu
Himnes d'honor i lloança
a la Mare de Déu del Pilar.

dimarts, 25 de setembre de 2018

El pa no està dur, dur és no tenir pa.

A vegades ens queda un rosegó de pa després de berenar, i al dia següent diem: “aquest pa esrà dur!”. I és molt probable que si, que estigui dur. 

Però si hi pensem ... resulta que el pa no està dur, dur és no tenir pa. 

Sembla mentida, però els homes som especialistes en queixar-nos, i la majoria de les vegades ens queixem sense raó, sense sentit, per bajanades, per egoisme... el pa no està dur, dur és no tenir pa. 

Però que vol dir això, doncs ... 
  • que el treball que tens no és dur, dur és no tenir feina; 
  • que tenir el cotxe espatllat no és dur, dur és no tenir mitjà de transport; 
  • que per tenir el cotxe espatllat i haver de caminar per agafar un transport públic això és dur, no! dur és no tenir cames per caminar; 
  • dinar bledes i peix no és dur, dur és no tenir menjar; 
  • perdre la raó en un problema familiar no és dur, dur, i creu-me, molt dur és perdre un familiar; 
  • dir t’estimo mirant als ulls a una altra persona no és dur, dur és dir-ho a algú que ha traspassat; 
  • queixar-se no és dur, dur és no saber ser agraïts; 
Avui, com cada dia, és un bon dia per donar gràcies a Déu per la vida, pel que tenim, i no deixar que la nostra felicitat depengui d’alguna cosa concreta o d’ algú, la nostra felicitat depèn de nosaltres mateixos i de l’agraïment que puguem fer a Déu pel que som i tenim.

(Adaptació d'un reflexió escoltada al you tube)