Translate

divendres, 3 d’agost de 2018

A la calor, UN SOMRIURE

Sí, fa molta calor, però conservar un sempre el bon humor manté el nostre esperit en pau, dóna vida, fa més bonic el nostre rostre i ens fa pensar en fer bones obres i dona la sensació que no fa tanta calor.
Mirem de somriure a tothom: als rostres tristos, als tímids, als malats, als coneguts, als familiars i als amics i aquells que no poden més amb la calor.
Senyor: renova el meu esperit i dibuixa en el meu rostre somriures de goig.
Que els meus ulls somriguin diàriament a tothom i transmetin la calor del teu amor.

dimecres, 1 d’agost de 2018

Cites de Sant Ignasi

De què et serveix guanyar el món, si al final perds la teva ànima?

En temps de desolació no fer mai mudança. 

La renúncia de la voluntat pròpia val més que ressuscitar als morts.

L'examen de consciència és sempre el millor mitjà per cuidar bé l'ànima.

Per a aquells que creuen, cap prova és necessària. Per a aquells que no creuen, cap quantitat de proves és suficient.

Ad maiorem Dei gloriam.

No tenir moderació moltes vegades és causa que el bé es converteixi en mal i la virtut en vici.

Déu m'estima més que jo a mi mateix

Cal procurar conservar l'amistat i benevolència dels que governen i guanyar a les persones d'autoritat amb humilitat, modèstia i bons oficis.

Doneu-me, Senyor, el vostre amor i gràcia, aqueste em basten!

Què voleu, Senyor, de mi?

Jesús, per res del món et deixaria!

Assoleix l'excel·lència i comparteix-la.

Qui evita la temptació evita el pecat

Senyor, sóc un nen! A on em porteu?

Déu proveirà el que li sembli millor

El senyor no us mana que feu coses en detriment de la vostra persona, abans vol que en goig d'ell, visqueu donant les coses necessàries al cos

Per estar ben segurs, hem de sostenir el següent: el que davant els meus ulls apareix com a blanc, he considerar-ho negre, si la jerarquia de l'Església ho considera així

Jesús, siguex el meu guia, condueix-me

Perquè no molt saber farta i satisfà l'ànima sinó sentir i assaborir les coses internament.

dimarts, 31 de juliol de 2018

Frases per reflexionar

Les fortes pluges ens recorden els desafiaments en la vida. 
Mai demanis una pluja més lleugera, només resa a Déu per un paraigua millor. 
Aquesta és l'actitud!
💚➖➖➖➖➖➖
La vida no es tracta de trobar la persona adequada, sinó de crear la relació correcta. 
No és com ens importa al principi, sinó quant ens importa fins al final.
💚➖➖➖➖➖➖
Algunes persones sempre tiren pedres en el teu camí. 
Depèn del que facis amb elles; un mur o un pont?
Recorda que ets l'arquitecte de la teva vida.
💚➖➖➖➖➖➖
Busca un bon cor, però no busquis una cara bonica, perquè les coses belles no sempre són bones, però les coses bones sempre són belles.
💚➖➖➖➖➖➖
No és important tenir totes les cartes bones de la vida, però és important el bé que jugues amb les cartes que tens.
💚➖➖➖➖➖➖
Sovint, quan perdem tota esperança i pensem que aquest és el final, recorda a Déu i resa, és només un revolt, no el final. 
💚➖➖➖➖➖➖
Tingues fe i tingues una vida reeixida. 
Una de les diferències bàsiques entre Déu i els humans és que Déu dóna, dóna i perdona. Però l'humà obté, obté, obté i oblida. Es agraït a la vida ...
💚➖➖➖➖➖➖
Si creus que és el teu despertador el que et va despertar aquest matí, intenta posar-lo al costat d'un cadàver i et donaràs compte que és la Gràcia de Déu la que et va despertar.
💚➖➖➖➖➖➖
Si estàs agraït a Déu, prega per a tots els teus éssers estimats per informar-los que és NOMÉS PER LA GRÀCIA DE DÉU que estem vius ...

dilluns, 30 de juliol de 2018

EL COS CRIDA a la nit EL QUE LA BOCA CALLA

La malaltia és un conflicte entre la personalitat i l'ànima. 
Moltes vegades, el refredat "regalima" quan el cos no plora. 
El mal de coll "tapona" quan no és possible comunicar les afliccions. 
L'estómac crema quan les ràbies no aconsegueixen sortir. 
La diabetis envaeix quan la solitud fa mal. 
El cos engreixa quan la insatisfacció estreny. 
El mal de cap deprimeix quan els dubtes augmenten. 
El cor afluixa quan el sentit de la vida sembla acabar. 
L'al·lèrgia apareix quan el perfeccionisme està intolerable. 
Les ungles es trenquen quan les defenses estan amenaçades. 
El pit estreny quan l'orgull esclavitza. 
La pressió puja quan la por empresona. 
Les neurosis paralitzen quan el nen interior tiranitza. 
La febre escalfa quan les defenses exploten les fronteres de la immunitat. 
Els genolls fan mal quan el teu orgull no es doblega. 
El càncer mata quan no perdones.

I els teus dolors callats? Com parlen en el teu cos? 
La Malaltia no és dolenta, t'avisa que t'estàs equivocant de camí. 

El camí a la felicitat no és recte. 
Hi ha corbes anomenades EQUIVOCACIONS, 
hi ha semàfors anomenats AMICS, 
llums de precaució anomenades FAMÍLIA, 
i tot s'aconsegueix si tens: 
una llanta de recanvi anomenada DECISIÓ, 
un potent motor anomenat AMOR, 
una bona assegurança anomenat FE, 
abundant combustible anomenat PACIÈNCIA, 
però sobretot , ¡un expert conductor anomenat DÉU!

dissabte, 28 de juliol de 2018

TAMBÉ ENTRE ELS "DRAPS" ​​CAMINA EL SENYOR

Els dijous són dia de neteja a fons a la cuina. Normalment cada dia, després de cuinar, les encarregades d'aquest torn s'ocupen elles mateixes de deixar-ho tot net. Però, un cop a la setmana, es fa la neteja intensiva en una de les zones. Aquest últim dijous era el nostre torn, i ens tocava netejar les cuines i la campana.
Ens hi vam posar draps en mà, esprais, fregalls, ganivets ... amb tot el necessari per deixar-ho com una patena.
La veritat és que és un treball intensiu, ja que es tracta d'una cuina industrial, que, per netejar-la a fons, cal anar desmuntat peça a peça, pujar a sobre de la cuina per accedir a la campana (que és enorme), ficar gairebé mig cos dins el forn per arribar fins al fons ... i, amb la calor d'aquests dies, el cansament s'anava notant.
Just en aquell moment, em va venir un pensament fugaç: "I tot això perquè, perquè quan acabem de netejar, el tornem a tacar ..."
Però, tot seguit, la meva queixa interna em va conduir a descobrir que en realitat és el Senyor qui realitza aquesta mateixa tasca dia i nit amb nosaltres. Cada dia surt al nostre encontre, vol que El descobrim al nostre costat i, si Li donem pas, és Ell qui ens cura, ens neteja, ens sana. El seu Amor es renova cada matí per a nosaltres, perquè no ens quedem en les caigudes d'ahir, perquè tornem a aixecar-nos, a començar de zero, a viure amb una vida nova. Perquè això és el que ens regala, un Amor que ens fa nous, que sempre dóna noves oportunitats.
Tot això, i molt més que s'escapa als nostres ulls, és el que Ell fa cada dia amb nosaltres. I no es cansa; és més, Ell mateix sap que seguirem sent pobres, que anem a caure, Ell compta amb això molt més que nosaltres mateixos! I això no Li impedeix estimar-nos avui; i demà ho tornarà a fer, i passat ... Ell prefereix mil vegades més que ens ensopeguem en el camí, al fet que, per por de tacar-nos, no fem res.
Ell ens va salvar d'una vegada per sempre, va morir per nosaltres i va ressuscitar, i ara la seva ocupació és anar vessant sobre nosaltres aquesta salvació perquè l'acollim en la nostra vida: surt a cercar l'ovella perduda, restaura els nostres errors, ens omple de benediccions , ens aixeca sempre ...
Em vaig adonar que aviat ens cansem nosaltres. Però ja tenim l'experiència que Jesús no es cansa, perquè només sap fer una cosa: estimar-nos.
Avui el repte de l'amor és acollir aquest regal que truca a la porta. És Jesús, desitjant viure un dia ple d'aventures. Obre-li la porta, deixa'l entrar, deixa que La seva mà salvadora curi la teva vida i puguis començar amb Ell de zero.
VIU DE CRIST!

divendres, 27 de juliol de 2018

Goigs a la Mare de Déu de Meritxell

Puix aquí, divina planta,
volguéreu, tendra, brotar:
De Meritxell Verge santa,
vulgueu-nos sempre ajudar.

Prop les aigües del Valira
que murmura als vostres peus,
escolteu del qui sospira
les adolorides veus.
Belles flors i tendres plantes
encatifen vostre altar.
...
Beneït sigui tothora
el dolç nom de Meritxell
pel romeu, que aquí us implora,
dels comtats de Foix i Urgell.
De la Conca i la Cerdanya
us vénen a visitar.
...
Per patrona us aclama
el Consell amb gran amor,
i entusiasmat proclama
que d'Andorra sou tresor.
Les Parròquies andorranes
vós, Reina, vulgueu guardar.
...
Puix vostra bondat és tanta,
que us digneu aquí habitar:
De Meritxell Verge santa,
vulgueu-nos sempre ajudar.

divendres, 13 de juliol de 2018

Poema a la Mare de Déu del Carme

La Verge que n'és del Carme,
ulls blauets, cara rosada,
quina alegria a l'aubada!
Quina alegria al matí!

Els àngels entorn li canten
la glòria que ella es mereix,
mentre a son cap s'hi cenyeix
la corona del Diví.

Per què, per què tanta joia?
Per què tanta alegria?
I un aucell que allà venia
digué, tot saltironant:

"N'és la gran Verge del Carme,
la que al fidel somriu,
mentre son Fillet riu, riu...
i els serafins van cantant."

beat Pere Tarrés