Pregària per una trobada d'antics alumnes

Benvolguts antics alumnes,
És una alegria immensa tenir-vos de nou aquí, a la vostra escola.

Quan éreu alumnes d'aquesta escola, la pregària formava part del nostre dia a dia, una pausa per connectar amb allò més profund de nosaltres mateixos i amb la presència que ens acompanyava. Avui, volem reprendre aquella tradició, amb la senzillesa i la sinceritat d'aquells anys.

Us convidem a fer una petita pausa, a tancar els ulls si ho desitgeu, i a deixar que la memòria ens porti als moments viscuts en aquestes aules, als amics que vam fer, als mestres que us van guiar, i a totes les experiències que van forjar la persona que sou avui.

Tot té el seu moment,

sota el cel hi ha un temps

per a cada cosa.

Hi ha un temps d'infantar

i un temps de morir,

un temps de plantar

i un temps de collir.

Un temps de matar

i un temps de guarir,

un temps d'enrunar

i un temps de construir.

Un temps de plorar

i un temps de riure,

un temps de plànyer-se

i un temps de dansar.

Un temps de tirar pedres

i un temps d'aplegar-ne,

un temps d'abraçar

i un temps d'estar-se'n.

Un temps de cercar

i un temps de perdre,

un temps de guardar

i un temps de llençar.

Un temps d'esquinçar

i un temps de cosir,

un temps de callar

i un temps de parlar.

Hi ha un temps d'estimar

i un temps d'odiar,

hi ha un temps de guerra

i un temps de pau.

(Coh 3,1-8)

Avui també agraïm la vida que hem rebut, els anys que hem compartit, les lliçons apreses i l'esperança que sempre ens ha il·luminat.

Agraïm els camins que ens han portat fins aquí, els reptes superats i les alegries viscudes.

I en especial, agraïm aquest retrobament, que ens permet reviure i celebrar la nostra història compartida en aquesta casa que sempre serà la nostra.