Translate

dilluns, 23 de juny del 2025

La Flama del Canigó: un foc que uniex i inspira

La nit de Sant Joan, mentre les fogueres il·luminen la nostra terra, la Flama del Canigó emergeix com un símbol potent de la nostra unitat i perseverança. L'origen d'aquesta flama es remunta a la dècada de 1950, inspirada per la visió d'un grup d'excursionistes i intel·lectuals nord-catalans. Ells van decidir reviure una antiga tradició: encendre un foc al cim sagrat del Canigó, la muntanya emblemàtica del Pirineu català, per tal de simbolitzar la vitalitat de la nostra cultura i la nostra llengua.
Així, cada any, la Flama és revifada amb honor al cim del Canigó i des d'allà, en una cursa imparable i emocionant, es distribueix arreu dels Països Catalans. Aquesta flama no és només foc; és el cor que batega de la nostra identitat col·lectiva, un recordatori de la nostra història, de la nostra capacitat de resistència i de la nostra esperança en el futur. És el testimoni d'un poble que, nit rere nit, es reuneix al voltant d'un mateix foc per celebrar la vida i el seu llegat.

dissabte, 21 de juny del 2025

Acció de gràcies de fi de curs

Gràcies Jesús!

Ahir, en acabar aquest curs escolar, volem donar-te les gràcies de tot cor per tot el que hem viscut junts. Ha estat un any ple de moments especials, de reptes superats i d'aprenentatges que ens han fet créixer a tots.

Gràcies, senyor, per cada dia que hem compartit a l'escola.

Gràcies per les rialles als patis, per la companyia dels amics, per les noves descobertes a l'aula. Gràcies per la paciència i la dedicació dels mestres, que amb el seu esforç han guiat i han ensenyat un munt de coses als seus alumnes, no només amb els llibres, sinó també amb l'exemple.

Gràcies a les famílies, per la vostra confiança, per la vostra implicació i pel vostre suport constant. Sou un pilar fonamental en el camí educatiu dels vostres fills i filles.

Gràcies a tot el personal de l'escola, que amb la seva feina diària fa possible que tot funcioni i que el nostre entorn sigui un lloc acollidor i segur.

I als nens i nenes, vosaltres sou el cor de l'escola. Gràcies per la vostra alegria, per la vostra curiositat, per la vostra energia. Heu demostrat cada dia la importància de l'esforç, de la il·lusió i de la bona companyia.

Tots ens emportem un cabàs de records, d'experiències i de coneixements. Ara és temps de descansar, de gaudir de l'estiu i de carregar piles per al proper curs.

Que aquesta acció de gràcies ens ompli de pau i d'esperança.

Bon estiu!

diumenge, 8 de juny del 2025

Pregària per la Segona Pasqua (Pentecosta)

Déu nostre, Pare bo,

Avui celebrem la Segona Pasqua, 
el dia en què el teu Esperit Sant 
va baixar sobre els apòstols. 
Et donem gràcies per aquest gran regal!

Ajuda'ns, Senyor, 
a sentir el teu Esperit 
en els nostres cors. 
Que ens doni força, amor i saviesa.

Que el teu Esperit 
ens ajudi a ser bones persones, 
a estimar els altres 
com Jesús ens va estimar, 
i a compartir la bona notícia 
del teu amor amb tots.

Gràcies, Déu, 
per la teva presència 
en les nostres vides.

Amén.

diumenge, 1 de juny del 2025

Pregària per una trobada d'antics alumnes

Benvolguts antics alumnes,
És una alegria immensa tenir-vos de nou aquí, a la vostra escola.

Quan éreu alumnes d'aquesta escola, la pregària formava part del nostre dia a dia, una pausa per connectar amb allò més profund de nosaltres mateixos i amb la presència que ens acompanyava. Avui, volem reprendre aquella tradició, amb la senzillesa i la sinceritat d'aquells anys.

Us convidem a fer una petita pausa, a tancar els ulls si ho desitgeu, i a deixar que la memòria ens porti als moments viscuts en aquestes aules, als amics que vam fer, als mestres que us van guiar, i a totes les experiències que van forjar la persona que sou avui.

Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.
Hi ha un temps d'infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.
Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d'enrunar
i un temps de construir.
Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plànyer-se
i un temps de dansar.
Un temps de tirar pedres
i un temps d'aplegar-ne,
un temps d'abraçar
i un temps d'estar-se'n.
Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llençar.
Un temps d'esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.
Hi ha un temps d'estimar
i un temps d'odiar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau.
(Coh 3,1-8)

Avui també agraïm la vida que hem rebut, els anys que hem compartit, les lliçons apreses i l'esperança que sempre ens ha il·luminat.

Agraïm els camins que ens han portat fins aquí, els reptes superats i les alegries viscudes.

I en especial, agraïm aquest retrobament, que ens permet reviure i celebrar la nostra història compartida en aquesta casa que sempre serà la nostra.